Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 6 de febrer de 2012

ESPORTIVA A LA PENYA DEL MORO .

PENYA DEL MORO

05 de febrer de 2012.
Avui feia molt fred, però portavem dues setmanes sense tocar roca i teníem unes ganes boges de tocar roca per tant decidim anar a passar calamitats a prop de casa .
En Josep R. va parlar-me d'una nova zona d'esportiva no gaire lluny i amb l'avantatge que al ser nova no estava "sobada" , el grau és ajustat a la realitat i no cal afegir-li un plus de patinatge..
Com uns senyors hem sortit a les 10 del mati i enfilem la carretera , les senyes que en tenim son ambigües i al primer intent ens perdem per una d'aquestes urbanitzacions gegantines que rodegen Vallirana.
Fem una trucada al nostre 012 particular (en David , que coneix tots els racons on hi ha quelcom per escalar) ens treu de l'embolic i ja directes a lloc.
Per fi, estem a la senyal que ens porta al primer sector.



Escollim el sector Tirolina, perquè en Josep R. ja el coneix  i les vies que va fer li van agradar.



La primera que fem és la Cirerer, un 6a que es deixa fer  bé, encara que el fred li dona un plus. Hi ha moments que no sents els dits, sort que la presa és generosa i ens permet pujar per tanteig


  La segona és la via que ens queda a l'esquerra, és diu Els co, està graduada de 6a+ i també té molt bon canto encara que aquesta tira bastant més enfora i demana més concentració.



El fred apreta, però encara ens veiem les orelles i decidim fer-ne una altre, en teoria més fàcil, je, je, je.
Aquesta em toca a mi anar de primer, i el Josep m'avisa que no és lo que diuen,......., collons!!!! i tant que no. La via és diu 689 i teòricament és de V+
Intento per dues vegades superar els tres primer passos i he de baixar, fart de tibar i no treure`n res,.
 En Josep ho intenta i si que pot passar, fa la via sense més problemes i a mi em deixa mig mosca, per tant, així que torna a terra em lligo una altre vegada i torno a provar-ho, aquesta vegada, picat i mosquejat, si que puc passar i dic la fase típica "que burro, podia haver passat la primera vegada",  - em calia una motivació extra-.




Una vegada a terra, el temps és complica i comencen a caure espurnes de neu, Ara són les 14 i decidim tornar a dinar a casa.
Una matinal bona, encara que amb un fred infernal. No sóc un entusiasta de l' escalada esportiva però cal reconeixer que matinals com la d' avui son ben divertides i profitoses

Josep Estruch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada