MATINAL AL GARRAF

 DIUMENGE, 25 DE GENER

Portem molts dies amb pluja que no ens deixen sortir a escalar, sempre plou els dies que podria sortir !!!.

Per això aquest diumenge hem quedat amb la colla del Penedes que ens trobaríem al Bruc per esmorzar i una vegada allà decidiríem on anar.

                                                   VIA ESPIGOLO sortida  SKY LINE

Mentre esmorzem anem descartant llocs, ja sigui per la roca mullada, per la neu que ha enfarinat totes les muntanyes per sobre dels 500 metres o pel vent que la meteo diu que avui bufara de valent.

Finalment decidim arriscar-nos i baixar a Garraf on sembla que millor temperatura farà.

Com que tots venim de contrades diferents i una vegada acabada l'activitat volem tornar a casa sense fer quilometres en excés decidim baixar amb cotxes diferents. El Ramir que ve de Barcelona, baixa sol, jo que tindre que tornar al Montserratí, també baixo sol i la colla del Penedes, els surt mes còmode tornar per les costes del Garraf.

Arribem al port de Garraf i tota la zona d'aparcament està plena i ens cal repartir-nos per el poble per trobar aparcament.

El Ramir i jo que farem cordada, hem pogut aparcar a l'entrada del poble, però quan baixem al port per anar a la zona d'escalada encara trobem als companys del Penedes cercant lloc per aparcar.

En Ramir i jo hem decidit que anirem a fer la via Espigolo i la sortida Sky Line que no he fet.

La primera part de la via , he vist ara que ja vaig fer-la amb el Luis Gabernet fa uns anys, però varem sortir per el “Super diedre”, avui fare una nova sortida, per la “ Sky Line”.

Aquesta tirada comença amb un flanqueig caminant a la dreta per situar-te sobre una cornisa on hi ha un parell de Parabolts que s'enfilen per un desplom, hi ha molt bona presa , però cal tenir resistència de braços, al segon parabolt s'ha imposat un descans, per sobre una tibada potent per posar-se dret sobre una fissura ample que permet progressar amb equilibri sobre un bons peus fins la reunió que està al final de la fissura.

D´aquesta reunió fins el cim hi ha poc s metres un quatre o cinc però no hi ha res i cal cercar un arbre que veiem a certa distancia. Aquesta sortida la hem trobat difícil perquè cal tibar de preses arrodonides que hi ha al cim.

Al estar la via equipada la hem fet molt ràpid i decidim mentre baixem que farem una altre via.

El camí de baixada està bastant malmès per arbres que han caigut i barren el camí.

Una vegada a baix decidim anar a fer la via “ Cantos Gregorianos” que està un xic a la dreta de la que hem fet abans.

                                       VIA CANTOS GREGORIANOS sortida ESPIGOLO

Teòricament per fer la primera tirada cal seguir uns parabolts vermells però a l'esquerra n'hi ha uns de grisos que en algun passatge hem aprofitat, sobretot a mitja tirada que es on apreta mes la dificultat.

La segona tirada es la mes bonica, surt a l'esquerra de la reunió i supera un petit diedre de roca polida fins un petit cercle on hi ha una reunió, nosaltres continuem per la seva dreta seguint un diedre amb passatges força bonics , trobarem la reunió uns metres per sobre una vegada superat el mur.

Ara tornem a ser a la zona intermitja i cal decidir per on sortir, com que jo no he fet la sortida normal de l'espigolo tornem a fer la tirada de transició fins la reunió de sota el tram final.

El Ramir fa poc temps que va fer-la i em deixa a mi la possibilitat de fer-la de primer.

La penúltima tirada ja la hem fet abans i la repetim , aquesta vegada jo de primer i fem reunió en el punt on es separen les dues sortides, la “Sky Line” i la “Espigolo”.

Aquesta darrera tirada també es bonica però no tant com l'anterior, si que te un passatge potent a mitja tirada, però es deixa fer.

El Ramir m'ha dit que hi ha una reunió abans del tram final amb un parabolt i un pitó, però no la he trobat, el parabolt si, però el pito no i he decidit pujar fins el cim i fer reunió amb flotants en uns grans blocs.

Una vegada a dalt decidim que ja en tenim prou per avui i baixem per la carena per no repetir la baixada. Una vegada al port, directes a la plaça per fer una bona cervesa.

I encara he arribat a temps a casa per dinar amb la família.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Espigolo sortida Sky Line

APERTURISTES.................

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes , Joc discret de Camalots

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Cantos Gregorianos sortida Espigolo

APERTURISTES................

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL......................... 12 cintes

DIFICULTAT........................ V+

MATINAL AL ROC DEL BOC GARRAF

 04 DE GENER de 2026

Aquest any a calgut esperar fins el dia 4 per fer la primera escalada de l'any. Tot i ser un dia fred, humit i plujos, en Pere i jo no hem volgut perdonar la sortida.

Com que no teníem clar si podríem escalar hem quedat al bar Anna del Bruc per esmorzar i allà acabar de decidir que fem.

                                                   VIA   DEMOS

Segons la meteo el lloc amb menys possibilitats de pluja es a la costa , on no plourà fins la tarda i decidim apropar-nos. Al poble de Garraf no fa gaire que hi ha plogut però estem decidits a fer quelcom.

El fet d'esmorzar i baixar fins aquí s'ha fet un xic tard per anar al pic del Martell i decidim provar sort al Roc del Boc, on cap dels dos hi hem escalat.

Seguint les indicacions d'altres companys que hi han anat ens saltem l'entrada a Garraf i enfilem per la següent sortida on el “maps” ens fa una mala jugada i en retorna a la carretera.

El segon intent passem del “maps” i per intuïció arribem fins el lloc on cal aparcar.

Allà també localitzem les escales que ens porten a la zona de bosc, (les escales no sembla que portin a cap lloc, mes aviat sembla l'entrada a un espai sense sortida).

Una vegada a la zona de bosc veiem fites en direcció a la paret que ens porten fins el peu de l'aresta “Demos”.

La primera tirada està assegurada amb dos parabolts, el primer es veu be des de el terra, es el tram mes difícil de la tirada, superat el segon parabolt la verticalitat es perd fins arribar a la reunió, però nosaltres ens decantem a la dreta del esperó on veiem un parabolt que sembla reunió i un altre a mitja paret de sobre.

Ens enfilem per aquest tram amb una escalada un xic mes difícil que l'aresta amb passatges de cinquè guapos i amb moltes possibilitats de protegir, superat el tram vertical tornem a enllaçar amb l'aresta fins una reunió amb un espit i un pont de roca ( o fissurer encastat ??? , no es veu).

                                                     VIA   AYOTZINAPA

Donat que la següent tirada es veu molt ajaguda decidim baixar amb un rapel per on hem pujat i després desgrimpar fins el peu de via.

Ara anem a cercar la via “Ayotzinapa” que està a la nostra esquerra, creiem que era just al costat però cal remuntar per la base de la paret un bon tros abans d'arribar-hi.

El peu de paret es pla, però avui amb el terra mullat es tot un fangueig que ens embruta els peus de gat i ens fa suar els primers metres perquè patinen molt.

Aquesta primera tirada es bonica sobretot la segona meitat on la roca es mes vertical i seca, està assegurada amb arbres llaçats, pitons i algun parabolt , però cal complementar -la amb algun flotant, sobretot la part final.

La segona tirada , ja no te res a veure amb la primera, l'aresta s'ajeu i tan sols presenta un parell de ressalts de pedra fins que arribem a la creu.

Tot el mati ens ha estat espurnejant sense acabar de ploure, però no volem seguir temptant a la sort i donem per acabada la matinal.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Demos

APERTURISTES..............

CORDADA........................ Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................ 8 cintes, joc discret de Camalots

DIFICULTAT...................... V

DADES DE LA VIA

NOM................................ Ayotzinapa

APERTURISTES............ Sergi Villar, Joan Vidal

CORDADA..................... Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT................. V+

VIA SAME A LA FALCONERA DE GARRAF

 DIMECRES, 08 DE GENER

Amb aquesta entrada sembla que torno a estar al dia, les èpoques de festes fan que es destirotin totes les feines que tens automatitzades i cada vegada costa més actualitzar-se.

Aquesta setmana el Cèsar i el Ramon , van proposar anar a la Falconera i el Genis i jo ens varem apuntar. Però el divendres vaig adonar-me que es referien a la Falconera de Garraf i jo m'estava mentalitzant per fer alguna via de la Falconera de Sant Llorenç del Munt. Coses d'avis !!!.

Una vegada esbrinat on anem , cal estudiar on quedar per baixar tots junts i finalment quedem al Centre Comercial Montserrat d'Abrera.

Una vegada reunits marxem direcció ala costa amb la intenció d'aturar-nos a esmorzar. Sabem que companys de la colla també han quedat per anar a Garraf, però ells van mes aviat que nosaltres.

Després d'esmorzar marxem vers el poble de Garraf i aparquem al port on hi han alguns cotxes i suposem que algun serà dels nostres companys. Quan arribem a peu de paret veiem que ja estan fent la segona tirada de la via “Piset”.

Nosaltres tot baixant, he proposat anar a fer la via “Same” que es una de les vies que fa mes temps no repeteixo.

Farem dues cordades, davant anirem el Genis i jo i darrera , el Ramon i el Cèsar. Amb dues cordades portarem una sola corda perquè la intenció es tornar caminant pel darrera de la cantera.

Començo la primera tirada i a més de les assegurances que trobo , (dos parabolts, dos ponts de roca i un químic) poso un parell de flotants, tot pensant amb la relliscada que vaig patir fa uns anys fent aquest primer tram.

La segona tirada la fa el Genis, un llarg flanqueig a l'esquerra quasi horitzontal on troba un pont de roca i sense problemes arriba a la reunió.

La tercera tirada segueix la mateixa tònica, llarg de flanqueig a l'esquerra cercant el millor camí fins a trobar la reunió.

La quarta tirada la fa el Genis i segueix amb el flanqueig, però quan arribo a la reunió hi ha quelcom que no quadra amb el meu record. Veig la feixa per la que teòricament teníem que anar uns quinze metres per sota i amb un desplom entre nosaltres i la feixa. Analitzant la situació entenc que ens estem anant a la via Baikas o Dharma i anem massa alts. Solució , un petit rapel fins la feixa bona, (per sort a la reunió hi ha dos parabolts i un maillon. Segur que no som els primers a qui passa això).

A la feixa trobem un pont de roca llaçat i amb un camalot improvisem una pseudo reunió.

Mentre els companys arriben on som , jo avanço fins la reunió de la cova, ara si que som on volíem ser.

La següent tirada es la més interessant de la via, una placa/diedre curta però potent on trobarem dos pitons de progressió als que hem pogut afegir dos camelots més abans d'arribar a la reunió.

La setena tirada, supera un diedre més impressionant que no pas difícil i fa reunió sota unes plaques. Tan sols hem vist un buril, però es pot reforçar molt be amb flotants.

La vuitena i darrera tirada es pot fer tan llarga com vulguem, nosaltres la hem fet de seixanta metres fins arribar darrera un gran bloc on hem fet reunió. Els primers vint metres de la tirada son bonics per una placa plena de gotes d'aigua, però la resta és anar fent petits ressalts de roca i caminant entre matolls i pedres.

D'aquí fins dalt la carena encara queden uns quaranta metres de les mateixes característiques d'aquesta part final.

Una vegada al cim, baixem caminant i marxem a les Casetes de Sitges on ens aturem al mateix bar per fer un bon dinar abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Same

APERTURISTES...................... J. Sanchez, R. Martinez

CORDADA ................................ Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 10 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT.............................. V+

MATINAL AL GARRAF

 DIMECRES, 17 DE GENER

Sembla que la meteo reservi el pitjor temps de la setmana per als dimecres, portem tres setmanes d'aquest mes i cada dimecres ens ha condicionat, però com que és el dia de sortida no ens resignem i seguim amb l'activitat preparada.

Avui la meteo diu que plourà arreu del Pais tot i que en quantitats minses. Nosaltres seguim amb els propòsit de sortir i ens trobem a Esparreguera sense cap idea concreta però amb la convicció de poder escalar.

Segons el Meteoblue, el nostre meteoròleg de referencia sembla que on la pluja serà més minsa és per la costa i decidim anar a Garraf.

Arribem a Garraf i en el primer bar que trobem ens aturem per esmorzar, sorpresa !!!, alguns companys de Barcelona han fet la mateixa pensada que nosaltres i estan esmorzant, i aprofitem el temps per fer-la petar una estona i veure com evoluciona tot.

Finalment, tots , decidim anar a escalar. Ells van al sector esquerra de la cantera i nosaltres ens decantem per quedar-nos al sector dret i fer la via “Sweet home, Buenos Aires”.

A la paret ja veiem una cordada que està fent la darrera tirada de la via “Mojito pal nenito”.

La primera tirada de la nostra via comença a l'esquerra d'un arbre característic que hi ha a la paret i puja fins un replà que hi ha a uns trenta metres, no es gaire difícil i trobarem tres espits i un químic d'alguna via d'escola que han fet per fer cursets donada la seva poca dificultat.

La segona tirada, s' enfila per sobre d'un esperó poc marcat al principi i que poc a poc es va definint per sobre d'un diedre. Fem reunió en un arbre equipat amb una anella per rapelar.

La tercera tirada segueix l'aresta i arriba fins la carena per terreny molt trencat, poc abans d'arribar a la carena trobarem una corda amb nusos per evitar tirar pedres avall, nosaltres una vegada arribats a la carena hem flanquejat a la dreta per anar a cercar la reunió de la Mojito.

Ara algunes gotes ens avisen de la proximitat de la pluja i aprofitant que a la reunió hi ha la corda amb nusos que protegeix la davallada per la carena, l'aprofitem i baixem caminant. Arribem al cotxe just abans que la pluja comenci a apretar.

Al cotxe mirant el radar de pluja, veiem que aquesta serà mínima i molt ràpida i per darrera no hi ha rastre de boires en una bona estona, per tant decidim anar a mullar-nos per dins amb una bona cervesa mentre esperem.

Acabada la cervesa, ja no plou i decidim tornar a la paret, aquesta vegada per fer la via “Mojito pal nenito” que comença just a la dreta de la que hem fet abans, aquesta la hem trobat un xic més interessant que l'anterior amb un parell o tres de trams bonics.

Arribem altre vegada a la reunió de la carena i tornen a començar a caure les gotes.

Aquesta vegada no ens la juguem i marxem directes al cotxe, ja en tenim prou i no volem mullar-nos.

Com que la cervesa ja l'hem fet abans, marxem directes a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................ Sweet home, Buenos Aires

APERTUIRSTES ....................... Alex Agulló, Isabel Notivoli

COMPANY DE CORDA............. Lluis Gabernet

MATERIAL................................. 10 cintes

DIFICULTAT................................ IV

DADES DE LA VIA

NOM............................................ Mojito pal nenito

APERTUIRSTES ....................... Alex Agulló, Isabel Notivoli

COMPANY DE CORDA............. Lluis Gabernet

MATERIAL................................. 10 cintes

DIFICULTAT................................ V

VIES ESPIGOLO sortida SUPER DIEDRE + ESPERÓ DAIKIRI

 DIMECRES, 24 DE MAIG DE 2023

Avui és un dia amb moltes possibilitats de mullar-nos, però tot i la meteo he quedat amb el Lluis per sortir.

Com sempre ens trobem a bar de l'Angelita i portem alguna proposta al sarró. Però la proposta que avui li porto no acaba de satisfer-lo i cal estudiar un pla B.

Finalment decidim anar a Garraf perquè els ruixats diuen que seran per l'interior i tota la costa s' en escapa.

Com que avui anem sobrats de temps, fem la parada per definir el objectiu a les Casetes on fem un bon esmorzar i d' allà directes a Garraf. (Per cert !!!, des de l'u de maig ja es paga el pàrquing!!!).

La primera pensada era fer les vies de la cantera “Mojito pal nenito “ i “Sweet home buenos aires” però arribats a l'explanada hi ha un curset que tenen ocupades tota la zona i decidim fer un canvi d'objectiu.

Anirem a la cantera esquerra però hi ha una cordada començant una de les vies, tan sols ens queda les vies que hi ha entre un sector i l'altre, encara que no sabem en quina ens posem.

Finalment escollim una via que comença darrera el pi que hi ha al cim del triangle de terra, no sabem segur quina és perquè en pocs metres n'hi ha tres tot i que creiem que es la “Espigolo”.

La via comença en un mur vertical que als cinc o sis metres ja s'ajau, esta protegida amb parabolts sikats. Els primers metres estan ben protegits amb tres parabolts però després cal navegar per una placa ajaguda fins la reunió a uns vint-i-cinc metres, on trobem dos parabolts amb anella per baixar. Nosaltres no volem fer-ho i decidim pujar a veure que trobem.

La segona tirada, sense protecció es una tartera on cal progressar amb compte i hem arribat a uns arbres on trobem una baga, tot axó als seixanta metres.

Ara tenim un dilema, per la dreta podem sortir quasi caminant i per l'esquerra veiem un diedre molt llaminer on brillen algunes assegurances. Decissió presa, cap el diedre !!!.

Una nova tirada de trenta metres creuant tarteres i trams de roca trencada ens deixen sota el diedre amb un parabolt on fem reunió.

Sortim de la reunió amb un tram vertical assegurat per dos parabolts però no veiem la continuació. L'entrada al diedre es delicada d'aspecte però que resulta agraïda de roca, un parell de metres sobre l'entrada un nou parabolt i ara si que veiem la continuació, està assegurada!!!.

El diedre és molt bonic i cal apretar, en alguns trams ens cal fer A0 perquè la paret de l'esquerra rellisca molt i costa trobar la posició, anem superant el diedre i just abans d'entrar a la reunió un pas desplomat ens fa posar un estrep, (si estàs fort, suposo que tibant del ferro pots superar el tram, però si portes estrep millor fer-lo servir ).

La reunió es penjada i un xic incomoda però permet fer unes fotos molt bones al company.

La següent tirada esta completament neta però es pot assegurar amb flotants, un diedre en sporta a les grades finals i fem reunió en un arbre a l'ombra que el Sol apreta.

Una vegada al cim baixem pel cami que va al sector “Mala Dona” perquè com que es aviat volem aprofitar per fer la via “Esperó Daikiri” que creiem que esta a l'ombra.

A peu de cantera vessant nord, cerquem el camí d'aproximació a la via, que cap dels dos coneixem, però amb intuïció aviat trobem rastres de pas i la corda fixa que hi ha abans d'arribar a peu de via.

La primera tirada esta molt polida i rellisca molt, cal anar en compte, per sort la dificultat no és molt alta i si et separes de la linea lògica la roca esta millor. Trobarem quatre parabolts fins la reunió que esta al mateix fil de l'esperó.

La segona tirada comença superant un diedre i aviat es posa just al fil de l'esperó que no deixarem fins que la paret perd verticalitat i entra en la rampa final. Trobarem un pitó, dos parabolts i un pont de roca.

Una vegada acabada la via, remuntem el camí tornem a baixar per la cantera Nord i poder fer les fotos de la via per ressenyar-la.

Arribem al cotxe i per mandra de pujar fins la plaça a fer la cervesa tornem a les Casetes de Sitges per fer-la.

Hem arribat a Esparreguera sobre les quatre i en lloc de mullar-nos hem passat una calor de ple estiu.

Revisant les ressenyes a casa crec que hem fet la via “Espigolo sortida Super Diedre” per les referències que he trobat al blog de “Bloc Empotrat”.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................Espigolo sortida Super Diedre

APERTURISTES .................. ????

COMPANY DE CORDA........ Lluis Gabernet

MATERIAL ........................... 14 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT.......................... V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Esperó Daikiri

APERTURISTES ................ Alex Agulló, J. Mª Garcia, Isabel Notivoli

COMPANY DE CORDA ...... Lluis Gabernet

MATERIAL........................... 5 cintes

DIFICULTAT ........................ V

VIA ANTON RIBAS

 DIUMENGE, 22 DE GENER DE 2023

Els que som d'interior, no teniem gaire tirada a baixar a la costa per escalar i menys al Pic del Martell on tens que fer una bona pujada per anar a peu de via, era mes aviat territori de la gent de Barcelona. Nosaltres teniem Montserrat a tocar.

Ara amb les comunicacions tan rapides és un moment arribar-hi però seguim resistint-nos a fer-hi campanya. A més hi ha les restriccions que han limitat molt el nombre de vies que podem escalar, però una escapada sempre es bona i ara es bon moment per anar-hi.

Quedem amb la gent de Vilafranca i anem a fer una matinal, sense cap objectiu concret.

Avui serem quatre, el Josep, l'Angel, en Pere i jo o sigui que podrem fer dues cordades.

Arribats al parquing de Penya Ginesta ja trobem quatre cotxes tot i que encara fa fred.

Ates que no baixo sovint m'agradaria fer una via nova (per mi) i escollim anar a la via “Anton Ribas” i els companys aniran a la “Diagonal Pasatiempo” o sigui que estarem molt propers.

La primera tirada la fem per un diedre a equipar que hi ha a l'esquerra del nom de la via que esta pintat en un “bombo” de la roca. Al costat del nom trobarem un buril. Nosaltres hem tingut que autoprotegir-nos pel diedre i sortir sobre el “bombo”, per sobre uns passatges delicats per la roca ens deixen en una feixa que creuem a la dreta per agafar un contafort de roca bona, sobre d'aquest trobarem un parabolt i rodejarem un margallo per entrar a la reunió en un repla a la nostra dreta.

La segona tirada, s'imposa un A0 com una casa, una placa llisa amb preses molt punxagudes i molt pocs peus, uufff !!! fins arribar a la segona assegurança , res de res , en aquest tram ja es troben peus i es més factible. Superada la placa, un flanqueig caminant a l'esquerra i arribem a la reunió.

La tercera tirada surt per la dreta per un diedre brut i dificil de protegir que ens deixa sota de la primera bavaresa, aquesta, força potent i vertical, no trobarem cap assegurança fins superar-la i aleshores trobarem un buril per superar un diedre que ens deixa a la reunió.

La quarta tirada comença amb una rampa que ens porta a una segona bavaresa, per sort més suau que la primera i sobre d'ella un aparabolt en mig d'una placa llisa, sembla que calgui seguir per aquesta placa però uns metres per sobre i al costat d'una fissura ample trobarem un segon parabolt al costat d'un espit vell. Ara una fissura ratlla un sostre en sentit horitzontal a la dreta, molt bona de mans però dolenta de peus, per sort es menja el que li posem, tant que a nosaltres s'ens ha menjat un camalot del nº 03 que ha trencat un cable de las pales i no hem pogut treure`l.

Aqui s'acaba la fissura peró cal seguir en lleuger flanqueig ascendent a cercar un pont de roca llaçat molt cridaner a la nostra dreta i finalment sortir per un encastament brut fins la reunió que farem en ponts de roca naturals a la sortida del encastament.

D'aquest darrera part de la tirada hem vist diferents ressenyes i cada una surt per un lloc diferent.

Teoricament aqui s'acaba la via , però per sobre encara hem trobat un parabolt en una tirada molt llarga entre arbres i petits ressalts.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA...................... Anton Ribas

APERTURISTES......................... X. Cullell, M. Miranda

COMPANYS DE CORDA .......... Pere Giró

MATERIAL................................. Joc Camalots fins nº3 (repetir mitjans), Joc de micros

DIFICULTAT .............................. V+/A0

ARQUEOLOGIA TRANSMEDITERRANEA + CHANI

 DIMECRES, 05 D'OCTUBRE

Aquest dimecres, començo la ronda de trucades i en Joan em fa una proposta llaminera, anar a la via Arqueologia Transmediterranea, és una via que ja la tenia tatxada com a feta però que no tinc piulada al blog. La varem fer amb en Josep Sanchez (e.p.d.) poc temps abans de començar el blog.

No recordo gaire, tan sols un llarg força dificil quasi al final on varem posar friends a dojo en una fissura invertida i una sortida a la reunió dificil de veure.

No em costa gaire apuntar-me a la festa, a tots dos ens agrada anar d'aventura !!!.

Les primeres tirades no presentan cap problema , son les mateixes que fem per anar a la Same, Good Join, Baikas, Dharma.... etc.

La quarta tirada es on teoricament deixem la linea i anem per sota, però aquesta tirada em toca a mi i quan m'en adono ja estic cami de la reunió de la Same i penso que d'allà dalt podrem refer el cami. Mirem per la zona de la cova que tenim a l'esquerra però no veiem continuació, s'imposa un petit rapel per baixar a la reunió del rapel de la nostra via (el tenim uns metres per sota).

Ja tornem a estar a la via. Faig el següent rapel (el de la via) i desgrimpo fins la reunió.

Ara ve la tirada que recordo, indefinida i dificil en el seu darrer tram.

El Joan va tirant i arriba als dos ponts de roca, inicialment no veu per on seguir, però per sobre alvira una reunió de parabolts i puja per fer-hi reunió.

Es el meu torn, tot i que segons la meva memoria no varem sortir per aqui l'altre vegada, recordo flanquejar sota el sostre amb flotants invertits fins el final de placa i una entrada dificil a la reunió.

Pujo a munt però el terreny es fa vertical i sense rastre de pas, despres de diferents intents, retorno a la reunió i cedeixo la prospecció al Joan, que fa el mateix que jo ( i una mica més), però finalment torna a la reunió. Estem trabats, però per sota nostre veiem un pitó vell. No ho dubtem i amb un passama ens atançem a un petit collet per fer una reunió de conveniencia. (Es una pedra desenganxada de la paret, molt semblant a la de la reunió de la Chani)

Mentre estudiem el terreny veiem a l'esquerra dos burils vells en una placa, (son els que parla la ressenya que trobarem en la darrera tirada de la via. No ens ho pensem i seguim escalant en aquella direcció, primer devallant i despres en flanqueig fins arribar-hi. Ara recte a munt per la placa fins la reunió de la via Chani.

Bé !!!. Em fet la via ( més o menys) i tan sols hem deixat pel cami dues bages i un mallon per reforçar els rapels no previstos .

La Chani ja no és un problema, l'hem fet més d'una vegada i esta quasi equipada, no hi ha perill de perdua.

Una vegada al cim, anem directes a Garraf per fer una bona cervesa que bé ens la hem guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Arqueologia Transmediterranea

APERTURISTES ............... Dirk Howing i Felix Nuñez

COMPANYS DE CORDA .... Joan Asin

MATERIAL........................... Joc de Totems, 10 cintes llarges

DIFICULTAT......................... V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... Chani

APERTURISTES................. J. Alvarez, Eliot i J. Romeu

COMPANYS DE CORDA ... Joan Asin

MATERIAL .............................. 10 cintes, Joc de Totems

DIFICULTAT............................. V