Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 20 d’abril de 2012

VIA DEL SERGIO

DIMECRES 18 D'ABRIL DE 2012

Avui tenim clar on volem anar, de fet fa unes setmanes que ja varem programar la sortida , amb el visa Josep R. volem repetir la via del Sergio a Terradets. Tots dos creiem que fa molts, molts, però que molts anys ja haviem tastat les seves plaques verticals però la memòria és selectiva i ja no recordem res de res.
Les ressenyes del Luichy donen una dificultat de 6a però ja sabem com se les gasten aquestes feres. Hi ha una cosa que no tenim encara definida, si farem la part superior o no, tot dependrà de les ganes que tinguem, una vegada a la setena reunió.
A les 10 estem aturats al pàrquing de la font, hi ha molts cotxes per ser dimecres, i quasi tots francesos. Mirant la paret els veiem a la dreta de la via que volem fer, estan tots a la Supertram, Cade i Tutti  Fruti.  
                         

Com sempre que anem junts, no cal repartir les tirades, el Josep R sempre li agrada fer la primera i no canviarem pas, avui que les tirades fortes em toquen a mi.
Les dues primeres tirades són de tràmit i per escalfar motors, la primera de quart grau i la segona de quart amb un passet una mica més difícil, de cinquè.

La tercera ja comença a tenir la seva historia, a mitja tirada hi ha una placa d’uns 5 metres que demana una bona dosi d’equilibri , nosaltres creiem que pot tenir una graduació de cinquè més (en Luichy, li dóna cinquè).

La quarta tirada ja no dóna treva, surt per l’esquerra de la reunió amb una diagonal ascendent a l’esquerra fins posar-se sobre un replà , a partir d’ací una placa típica de Terradets amb un parabolt al començar i un altre a la meitat, però que si caus deixes les cames a la rapissa. Creiem que aquest pas podríem donar-li un 6a sense avergonyir-nos, per sort tan sols és un pas.

La cinquena és segurament la millor tirada de la via, per al nostre nivell, per a gaudir-la !!. Una placa vertical  fins arribar a un díedre amb una dificultat de cinquè grau, a mig díedre hi ha un pas que nosaltres li donaríem 6a i la resta fins a la reunió torna a ser de cinquè.

La sisena tirada és la joia de la corona, una placa made in terradets de regletes (segons en Luichy de 6a, però com sempre per nosaltres és quelcom més) Comença amb un pas que sembla que porti incorporat el sabó, ni pensar-ho de fer en lliure, primer A0, desprès cal navegar per la placa tot resseguint els parabolts, la presa de ma és bona, però de peus totes les preses estan amagades i acabes la placa amb els avantbraços com Popeye. Globalment creiem que la tirada té una graduació de 6a més.

La setena tirada és de transició per arribar a la falsa feixa, un passeig de segon grau i un curt tram de cinquè per superar l’extraplom, no és difícil però et jugues una bona costellada a la rapissa si caus i l’assegurança que hi ha no et protegeix, tan sols t’ensenya el camí.


Una vegada a la falsa feixa i a la vista de les properes tirades, que no fan bona pinta, decidim deixar-ho amb aquest bon regust de bona roca que ens ha deixat la via.
Avui han estat 3 hores de bona escalada, la via està quasi equipada, tan sols hem reforçat algun pas amb microfriends,  algun pont de roca i alguna sabina..

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada