Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 23 d’abril de 2012

PETIT FOUR I PACHO HIDALGO

DISSABTE,  20 D’ABRIL DE 2012
PETIT FOUR I PACHO HIDALGO  A LA PASTERETA.
Un nou dissabte, encara que aquest és una mica atípic, tots els visas estem repartits per diferents indrets i tasques (uns reequipant i d’altres de turisme amb la família)
Jo com cada dissabte tinc mono de roca i decideixo pujar a Ca l’Anna per esmorzar i veure als companys que regularment ens trobem allà, fa molts dies que no ens veiem perquè el Josep i jo marxem abans que arribin. A la colla hi ha novetats, en Emili i en Toni, estan lesionats, la resta segueixen frescos com una rosa i amb moltes ganes d’escalar.
Una vegada acabada la tertúlia decidim anar a la Pastereta i una vegada allà ens repartirem, en Barceló, Majò i Pepin decideixen anar a la Josep Nieto, en Emili, que encara no pot escalar vol fer una caminada per la zona i en Oliva i jo anirem a la Petit Four.
                                  
Jo no la conec, però en Joan ja l’ha feta dues vegades i no l’importa repetir-la.
En Joan comença la primera tirada fins el peu del díedre, hi ha un pas finet a l’alçada d’una sabina, la resta fàcil fins la reunió, les assegurances estan una mica allunyades però és fa bé.
                                
La segona tirada comença per un díedre amb una de les parets descomposta i on cal posar-hi els peus, cal fer-hi uns quatre metres, per després desviar-te a l’esquerra, el terreny és molt vertical, una vegada a la placa cal superar-se en equilibri i amb tendència a l’esquerra, el passatge esta ben assegurat. Passat aquest tram cal navegar per la placa fins la reunió ja amb molta menys dificultats.
                                  
Amb dos rappels tornem a ser a terra i decidim fer un altre via. Pensant amb les ressenyes de la zona recordo que hi ha una via que creua l’extraplom que tenim a l’esquerra, de fet hem vist parabolts nous que senyalen l’itinerari, no recordem, ni el nom, però crec que la graduació era de 6a i si hi ha equipament nou, pot estar divertida.
                                  
La via comença per una placa molt compacte i amb una dificultat de cinquè grau , a la part més vertical hi ha un seguit de parabolts per protegir la progressió.
                                    
La segona tirada comença amb un flanqueig ascendent fins una sabina característica que hi ha al díedre, per sobre hi ha tres parabolts per protegir el passatge més difícil de la via, un parell de passos en extraplom per agafar un llavi molt bo i un flanqueig a l’esquerra per terreny molt vertical però amb bon canto fins entrar a la reunió.
                                 
A la tercera tirada hem seguit la lògica, un flanqueig fins l’aresta per agafar com assegurances les diferents reunions de les vies que pugen per l’aresta (a casa he vist que la via puja per la placa posant assegurances a merlets) però la dificultat és molt semblant.

Una vegada a la segona reunió del petit four repetim l’operació de fer rappels no sense abans saludar als companys de la Josep Nieto que surten per l’altre costat d’aresta. Descens fins al peu de la via, on tenim el material i d’allà a casa que hi falta gent.

Un bon dissabte  amb molt bona companyia, espero poder gaudir-ne de molts més dissabtes com aquest.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada