Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 14 de maig de 2012

ÀNGEL BORRÀS

DISSABTE 12 DE MAIG DE 2012


Aquest dissabte hem quedat en Josep Sánchez i jo. Durant la setmana hem anat perfilant el lloc de les nostres properes aventures i veient que el meteoblue en assegura bon temps fins el migdia decidim anar a Malanyeu.

Avui ens trobem a Esparreguera, és molt millor perquè marxarem per l’eix del Llobregat  fins a Berga. A les vuit ja estic al bar de les Caravel·les i així poder prendre el cafè amb tranquil·litat, a la poca estona ja ha arribat el Josep  i preparem el cotxe per marxar, volem esmorzar a  Malanyeu.
A les 9 tocades ja estem davant un bon esmorzar a ca la Maria (ella ja és morta i porten el negoci els seus fills , però per a  mi quedarà sempre com a Ca la Maria.) Repassem totes les novetats que porto impreses i d’altres vies que no hem fet i decidim anar a fer la via Àngel Borràs una de les darreres, sinó la última, que s’ha obert a la zona. He llegit comentaris a fòrums i no la deixen gens malament.

El Josep em deixa l’honor de començar, i la primera tirada és un rostoll de quart grau, encara que no caiguis amb la terra que hi ha en totes les preses i rapisses, a més no hi ha cap assegurança fins la reunió, bé no és del tot cert, hi ha un ferro amb una cadena just sota la reunió, però no m’ha fet gracia i no l’he passat. comencem be!!

La segona es veu ben assegurada, en els cinc primers metres hi ha tres parabolts i dos claus, però la roca segueix sense ser cap meravella. El Josep es treballa aquest tram sense problemes però al extraplom ja cal anar amb més compte, mica a mica va progressant fins arribar a la reunió. La ressenya ens diu que globalment la tirada té una dificultat de 6b i el Josep, la confirma, encara que amb la quantitat d’assegurances podria donar-li una mica menys. Ara em toca a mi, i a fe, que la ratifico, la roca és escamosa, molt vertical i no progresses amb tranquil·litat, sortint de l’extraplom tinc que agafar-me a una assegurança per no perdre l’equilibri i poc abans de la reunió un passatge em fa suar la cansalada.
                                 
La tercera tirada em toca a mi, unes ressenyes diuen que comença amb 6a, però no li trobo, encara que desprès de flanquejar per agafar una placa molt estètica hi ha un passatge que podria ser cinquè superior. Desprès la placa és una passejada fins la reunió i sense masses complicacions

La quarta tirada és molt llarga, uns 50 metres, la dificultat, segons la ressenya no és molt alta, vaja!! segurament una tirada per gaudir-ne al màxim. El Josep comença la progressió i poc a poc va fent metres fins que al cap d’una estona crida per dir que ja està a la reunió. Ara em toca a mi, la primera feina que faig és posar-me els gats , que són nous i m’apreten tant que no puc estar dues tirades sense treure-me’ls. La tirada és per difrutar, però hi ha un parell de llocs on cal mirar –s’ho bé

Teòricament la via ja està, però recomanen acabar la paret pujant per una de les vies veïnes, hi ha dues possibilitats. La primera a la dreta la “via Matapalles” una via clean amb una dificultat força alta, la ressenya la marca de 6b+, i recte amunt puja la “via dels Senzills”, segons la ressenya de la nostra via, un cinquè sup.
Sense pensar- ho gens enfilo recte amunt per la via dels senzills, però de fàcil res de res. Agafar la primera assegurança no presenta cap problema, el segon, està una mica lluny i presenta  una placa de peus  molt tècnica  que em fa suar de valent i per sortir d’allà em costa dos intents, el primer , surto per l’esquerra i em quedo pillat a dos metres i tinc que recular a descansar i a estudiar el proper pas, el segon intent  per la dreta, aconsegueixo passar, després ve un tram suau per enllaçar amb dues plaques que deu ni do, i per fi la reunió , tinc els peus que sembla no siguin meus, no és una via per estrenar gats.

Ara , una vegada a casa, he mirat la graduació d’aquesta part de la via dels senzills, i li donen 6a a aquest tram, la veritat que si li donessin més, no crec que li sobrés gaire. Per mi és un 6a+. 
El descens el fem en tres ràpels per la mateixa via.

El temps ens ha respectat i no cal forçar la màquina , per tant, decidim tornar a Ca la Maria per fer la cervesa  i marxar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada