Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 21 de maig de 2012

29 F i ANY DE TRASPAS


DISSABTE,  19 DE MAIG DE 2012

Avui dissabte les coses no es presenten gaire bé, el temps amenaça ruïna i no és preveu bon temps per cap indret.
Com cada dissabte i encara que el temps no pinti gaire bé, pujo a Ca l’Anna del Bruc per esmorzar i poder xerrar amb els companys de la colla, sobretot avui que sé que molts marxen al País Basc per escalar uns quants dies.
Desprès de la xerrada i un bon esmorzar sortim per veure el temps, que encara que molt emboirat,  aguanta sense ploure.
Decidim anar a fer quelcom curt i sense complicacions i sobretot molt a prop del cotxe per si tenim que baixar corrents. El lloc escollit és la paret de la Codolosa a la seva vessant esquerra on hi ha unes vies curtes i entretingudes, a més alguns de nosaltres no les hem fet.

  les vies amb la meva graduació

Som sis i decidim partir-nos les vies per no fer una romeria. En Ramon, el Toni i el Joan faran la via  “Any de traspàs” i en Emili, el Josep i jo farem la via “29 F”.
La primera tirada la fa l’Emili, una tirada de 30 metres amb una graduació de cinquè, aquest, concentrat en un petit mur vertical a mitja tirada.

L’Emili a la primera tirada

A la reunió, fem al canvi de cordes i començo a encapçalar la cordada. La tirada presenta dos murs verticals separats per una feixa inter mitja, la dificultat és de cinquè amb dos passatges una mica més exigents.

L’Emili a la segona tirada

El primer a la sortida del primer mur amb un pas de bavaresa que si no fos perquè la roca no és gaire bona seria molt estètic de fer i el segon és un mur de 10 metres, ja fins la reunió, que presenta un seguit de passos verticals i molt estètics.
Des de la reunió fem dos rappels per la mateixa via fins el terra.
La via és maca, però ens ha sabut a poc i mentre els companys comencen a baixar de la seva via, nosaltres decidim posar-nos-hi i començar –la.
La primera tirada, la faig jo, són 20 metres de recorregut amb la dificultat concentrada en un curt tram de 5 metres i una dificultat que està entre el cinquè i el cinquè més, una vegada fet el pas tan sols queda anar grimpant fins la reunió.

foto de l’altra cordada al mateix lloc

La segona tirada la fa l’Emili, té 20 metres i és molt  entretinguda amb una dificultat de quart grau.

L’Emili a la segona tirada

La tercera torno a fer-la jo, comença amb un tram de quart grau, per sortir a una feixa i acaba en un mur vertical (3 metres a l’esquerra de la via que hem fet abans), aquest tram té una dificultat de cinquè una mica fi.

foto del Josep a la tercera tirada

Una vegada a la reunió tots tres, fem un rappel fins a terra, on ens esperen els companys que aprofiten per fer unes vies d’esportiva que hi ha a la dreta.
Amb aquesta via el Josep ja ha quedat satisfet i diu que ja en té prou, però en Emili i jo encara ens queda una mica de cuquet d’escalada i decidim afegir-nos als que fan esportiva.

                                                                 vies escalada esportiva  
No sabem les graduacions, segons els companys en fem una de cinquè, i dues de 6a, però no crec que siguin tan difícils, per la meva noció dels graus jo diria que la primera tenia una dificultat de cinquè i les altres dues de cinquè més.
Ara si, que ja en tenim prou i marxem abans no comenci a ploure
Una vegada a casa i buscant per internet he trobat les graduacions i segons el meu entendre, estan sobre graduades.
Un dissabte tranquil que va començar amb poques possibilitats i que acaba éssent molt bo, entretingut i gaudit amb bona companyia.

J. ESTRUCH 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada