DISSABTE, 28 D’ABRIL DE 2012
Aquesta primavera ens estem convertint en uns veritables seguidors del Meteoblue, perquè endevinar el lloc on no plourà és cada vegada més complicat.
Com cada divendres ens truquem amb el Josep Sánchez per analitzar les possibilitats que tenim per dissabte i aquesta vegada el temps dóna molt poques alternatives, durant el matí l’únic lloc on sembla que el temps és mantindrà serà al Solsonès, per a nosaltres una regió quasi desconeguda en temes d’escalada.
Per assegurar l'escalada d'aquest dia, preparo un petit dossier de diferents sectors que semblen interessants, fa temps que diem que volem anar-hi a escalar, Riu Lacó, Canalda, Busa i La Pedra i la Coma (hi ha d’altres, però aquests estan a la llista)
Ens trobem a les 8,30 del matí i tot marxant direcció Solsona decidim el nostre objectiu, volem anar a les agulles d’en Custodi on hi ha tres vies curtes i amb molt poca aproximació (5 minuts).
La primera parada la fem a Solsona per esmorzar, tenim coneixement d’un bar on hi va la penya de Solsona, en tenim el nom "roella",però no s’hi veu traces d’escaladors per tant una vegada omplert el pap, marxem direcció Sant Llorenç de Morunys.
Les indicacions que tenim són molt exactes i no ens costa gens localitzar la zona.
Una vegada vista la paret escollim la via Directa enganxadits, principalment per dos motius, és la més propera a la carretera i es veu molt clar el seu itinerari.
Començo la primera tirada i la roca és bastant bona, encara que amb algun tram entremig amb blocs solts, la tirada no és difícil tot i així, hi ha dos trams que demanen tibar, la ressenya els dóna de 6a i en 30 metres estic a la reunió.
La segona tirada la fa en Josep, un díedre molt vertical amb fissures molt bones i fàcils de reforçar, el tram final de la tirada és espectacular i amb una dificultat de 6b.
La tercera tirada és de tràmit, comença amb un tram fàcil però amb una roca molt dolenta i descomposta per acabar per una fissura oberta on la roca millora bastant, total
La quarta tirada i darrera presenta un aspecte delicat i amb un tram vertical que sembla caldrà agafar-se amb encastament. Li toca al Josep, però a ell no li agraden gaire les tirades cloaqueres (ell prefereix les plaques fines ) i em cedeix l' honor de fer-la.
Començo per un tram de roca dolenta assegurada per un pitó casolà, desprès cal superar un ressalt i posar-se al peu d’una fissura vertical que puja pel mur.
Les suposicions inicials no es compleixen i puc superar el passatge amb tècnica de bavaresa fins la reunió, en definitiva un llarg més interessant que no pas semblava inicialment i amb una dificultat de cinquè o cinquè superior.
Una vegada tots dos a la reunió tan sols resta fer quatre rappels fins el peu de la paret (hem fet la via amb una sola corda). En alguna reunió ens han caigut algunes espurnes de pluja, per tant no temptem la sort i marxem ràpidament abans no comenci a ploure de veritat.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada