Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 7 de maig de 2012

MERCHELY


DISSABTE, 05 DE MAIG DE 2012


Comencem el maig com varem acabar l’abril, amb amenaces de pluja per tot arreu, però avui volem fer una via ràpida i no cal patir per la pluja que vindrà per la tarda
La zona escollida és Terradets i portem dues vies en cartera, per si trobem la via ocupada o hi ha gent al davant.
Les dues vies són la Villaverde i la Merchely.
La primera sorpresa la tenim a la font de la Figuera, hi ha un munt de cotxes. Ens preparem i agafem les dues ressenyes. Una vegada al pont romànic, on es veu tota la paret, veiem totes les cordades que ja estan fent feina i a la Merchely hi ha una cordada però ja estan a la tercera tirada i van dos, per tant no seran cap problema.


Una vegada a peu de paret hi ha el ritual de repartir les tirades i avui surt  d’una opció diferent. El visa petit farà les primeres tirades, el  visa mitjà, les darreres i el visa gran, donat que encara li fa mal la pinça de la mà, decidirà si vol fer alguna tirada
La primera tirada li toca a en Josep R. i no té clar per on començar, hi ha fòrums que diuen que comencen per l’Aqualum que està millor assegurada però nosaltres decidim fer l’original. La tirada està ressenyada de cinquè grau però ja l’entrada t’ensenya les dents, fins no arribes al primer arbre no pots posar res i et jugues un castanyot de campionat, crec que per mi seria un cinquè més, sense dubtar-ho i amb un grau d’exposició elevat.


La segona tirada, és una mica més suau, un cinquè dels nostres, sense gaires complicacions, i per no canviar les cordes  també la fa el visa petit.


La tercera és el primer mur que tindrem que superar i al Josep Sànchez li fa gracia testar el seu canell i demana per fer-la. Comença amb un tram que no sembla difícil però que té l’assegurança una mica lluny i cal fer treballar el “coco” desprès ve una placa on cal esforçar-se de valent, el Josep la treu fent  tracció en alguna assegurança. Darrera nosaltres la forcem en lliure, però la cosa canvia molt d’anar de primer a tenir la corda per davant. En resum, un 6a força potent.

                                      
La quarta tirada el Josep encara es veu les orelles i decideix seguir com a  cap de cordada, aquesta tirada té una graduació de cinquè encara que hi ha un passatge que si la graduació fos de cinquè més no crec que ningú protestés.

                                        
Ara sí, ara ja em toca a mi donar el “callo”, la tirada cinc està graduada de cinquè i dels cinquens que hem fet fins ara, és el més suau, comença amb una placa amb tendència a l’esquerra amb l’únic problema que l’assegurança està lluny, desprès un díedre perfecte em porta a la reunió, no té cap problema, bona roca, fissura per posar-hi “cacharros a go-go” i un grau assumible, tan sols una pega, a mitja tirada hi ha una sabina que té un tronc en punxa amb tan mala gaita que si caiguessis entrant a la reunió semblaries un pinxo d’oliva amb seitó.


La següent tirada, és la més forta i més maca de la via, em toca, però en Josep R. tindrà que fer unes setmanes de vacances i no podrà escalar i li cedeixo la possibilitat de fer-la de primer (ell no ho deia, però sé, que en tenia moltes ganes, de fer-la). Els primers metres són molt verticals però les assegurances estan properes i pot anar de parabolt en parabolt, després aquests ja estan més lluny i cal tenir convicció per sortir a buscar-los, la resta de tirada la dificultat va decreixent fins la reunió. Nosaltres amb la corda per davant tampoc hem pogut passar el primer tram, sense agafar-nos.
La ressenya diu que la graduació és de cinquè més, però tots tres coincidim que el primer tram sense aprofitar les assegurances per progressar no és menys de 6b. La tirada al complert és preciosa i per ella sola val la pena fer la via.

                                               
La setena i darrera tirada és un tràmit per arribar a la falsa feixa i una vegada allà seguim el cable que ens porta fora de la paret.
En resum una nova via per explicar, creiem que ja l’ havíem fet fa molts anys, però el temps passa per tothom i avui l’ hem gaudit com si fos la primera vegada. A mi personalment m’ha sabut a poc, però ha estat per haver pogut fer tan sols una tirada de primer, però he sortit content i amb nous objectius per fer.


                 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada