DILLUNS, 11 DE JUNY DE 2012
Aquesta és una setmana atípica, no sortim el dimecres i ho fem avui que tinc festa a la feina.
Hem escollit una via a Vilanova de Meià, segons les referències té quatre tirades molt interessants i amb bona roca i una tirada amb roca molt cutre.. La dificultat és acceptable i l’aproximació curta. Estem parlant de la via “La cosa nostra”
La primera tirada la fa com sempre el Josep R., per mi la tirada amb el passatge més difícil de la via, encara que els aperturistes diuen que és la tercera. Aquest tram es pot anar fent més o menys difícil fins a pocs metres de la reunió, on hi ha un tram on cal fer servir totes les nostres habilitats i veterania., jo per exemple que vaig de segon faig uns passos en dulfer per evitar fer un pèndol que em deixaria penjat com un xoriço sota d’un extra plom. Uns primers 30 metres que ja ensenyen les dents.
La segona comença amb artificial, tres espits, per arribar a una escarpia posada dins d’una fissura, d’aquí cal sortir en lliure amb un pas exposat per anar a buscar un altre espit situat a uns cinc metres. Desprès cal navegar per una placa vertical però amb bona presa fins la reunió, situada uns 25 metres més amunt.
La tercera tirada, és una senyora placa, molt vertical, sobretot a la seva part final, en un tram de 30 metres, comença molt vertical per anar a poc a poc a incrementar la seva dificultat i a la seva part final ser quasi extra plomat, la dificultat és de 6a+ encara que hi ha molt bona presa.
La quarta tirada presenta un mur molt compacte amb un passatge difícil de 10 metres, per desprès baixar la dificultat considerablement encara que paral·lelament també baixa la qualitat de la roca.
La cinquena tirada és la darrera tirada pròpiament de la via, per terreny molt trencat puja fent un arc fins el final de les dificultats on fa reunió en un arbre.
El Josep R, puja amb molta prudència fins la reunió, tot i reforçant els diferents passatges més compromesos, hi posa dos camelots a més de dos espits que troba pel camí, tot i així em comenta la por que ha passat. Ara em toca a mi.
Surto de la reunió confiat i trec la primera assegurança, davant meu tinc un petit mur vertical, però encara no he posat els dos peus a lloc quan em veig desplaçat de la paret i uns dos metres més avall, se m’ha trencat la pedra que tenia agafada per fer força i superar el pas, jo i pedra em sortit disparats, el Josep quasi no s’ha assabentat, hi ha molta distància i la corda ha anat absorbint el xoc.
Em palpo per veure que no m’he fet gaire mal i tan sols tinc adolorit el turmell esquerra que ha rebut la patacada contra la paret, no sé si serà greu però com que encara tinc el cop calent aprofito per pujar a la reunió.
El peu em fa xup xup i no vull perdre temps, continuo per terreny molt fàcil fins la feixa que ens durà al cim, allà recollim el material i poc a poc cap el cotxe.
Avui, que estem a dimarts i ja ha passat tot , encara vaig una mica coix, no ens recuperem tan ràpid com quan érem joves, però suposo que en un parell de dies tot haurà passat.
Una història més per explicar.
J.ESTRUCH
La segona comença amb artificial, tres espits, per arribar a una escarpia posada dins d’una fissura, d’aquí cal sortir en lliure amb un pas exposat per anar a buscar un altre espit situat a uns cinc metres. Desprès cal navegar per una placa vertical però amb bona presa fins la reunió, situada uns 25 metres més amunt.
La tercera tirada, és una senyora placa, molt vertical, sobretot a la seva part final, en un tram de 30 metres, comença molt vertical per anar a poc a poc a incrementar la seva dificultat i a la seva part final ser quasi extra plomat, la dificultat és de 6a+ encara que hi ha molt bona presa.
La quarta tirada presenta un mur molt compacte amb un passatge difícil de 10 metres, per desprès baixar la dificultat considerablement encara que paral·lelament també baixa la qualitat de la roca.
La cinquena tirada és la darrera tirada pròpiament de la via, per terreny molt trencat puja fent un arc fins el final de les dificultats on fa reunió en un arbre.
El Josep R, puja amb molta prudència fins la reunió, tot i reforçant els diferents passatges més compromesos, hi posa dos camelots a més de dos espits que troba pel camí, tot i així em comenta la por que ha passat. Ara em toca a mi.
Surto de la reunió confiat i trec la primera assegurança, davant meu tinc un petit mur vertical, però encara no he posat els dos peus a lloc quan em veig desplaçat de la paret i uns dos metres més avall, se m’ha trencat la pedra que tenia agafada per fer força i superar el pas, jo i pedra em sortit disparats, el Josep quasi no s’ha assabentat, hi ha molta distància i la corda ha anat absorbint el xoc.
Em palpo per veure que no m’he fet gaire mal i tan sols tinc adolorit el turmell esquerra que ha rebut la patacada contra la paret, no sé si serà greu però com que encara tinc el cop calent aprofito per pujar a la reunió.
El peu em fa xup xup i no vull perdre temps, continuo per terreny molt fàcil fins la feixa que ens durà al cim, allà recollim el material i poc a poc cap el cotxe.
Avui, que estem a dimarts i ja ha passat tot , encara vaig una mica coix, no ens recuperem tan ràpid com quan érem joves, però suposo que en un parell de dies tot haurà passat.
Una història més per explicar.
J.ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada