Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 24 d’agost del 2012

VIA TANGER

DISSABTE, 28-07-2012

Estic en planes vacances i això vol dir repartir el temps amb la família i fer alguna escapada per escalar.
Per aquests dies de vacances tenim pensada alguna sortida interessant amb el meu fill Guillem i per preparar-la decidim fer alguna escalada llarga i amb poc compromís
Volíem llevar-nos molt d’hora però pensant amb l’orientació de la paret que volem fer decidim marxar un xic més tard i a les 7,30 sortim de casa en direcció Lleida, el nostre objectiu, el Pallars Sobirà i concretament la zona dels Collegats.
La parada per esmorzar la fem a La Pobla de Segur  i a les 10 ja estem aparcats just sota la paret, hem tingut sort i tan sols hi ha un cotxe al aparcament situat sota la paret.
A la paret no hi veiem ningú, al menys a primera vista i això ens anima. Pugem pel camí del barranc de Sant Pere de les Maleses i a mitja pujada ens desviem a la dreta per anar a buscar l’agulla de l’Os,  just a la seva dreta hi ha la via que volem fer, la Tanger, una de les clàssiques de la zona per no dir la clàssica per excel·lència.

El Guillem vol començar, encara que li dic que qui fa la primera tirada li tocaran les tirades més difícils, però no l’importa i insisteix en fer-la, per mi cap problema.
La primera tirada és vertical i amb alguns trams  tècnics amb una dificultat de cinquè encara que per la gent que no hem escalat gaire als Collegats cal anar en compte. Arriba a la reunió i ara em toca a mi, d’entrada i al primer moviment rellisca el peu i quedo penjat, comencem bé, una vegada més concentrat en la feina, vaig pujant fins la reunió.
La segona tirada és una continuació de la primera, encara que una mica més curta, manté la verticalitat i els passatges són difícils.
La tercera també és curta però difícil, comença amb un flanqueig a l’esquerra per anar a cercar una fissura, està molt protegida i és força difícil, la part final presenta una placa desplomada fins la reunió
                              

La quarta tirada és la més forta i bonica de la paret, comença amb un tram descompost no gaire agradable de fer, nosaltres agafem el primer parabolt de la via de l’esquerra per assegurar aquest passatge, després , una vegada dins el diedre tan sols cal seguir amunt fins una placa al final del díedre, a partir d’aquí cal fer unes passes a la dreta per un terreny molt vertical i sense preses i superar un desplom per la seva part més dèbil fins la reunió que hi ha uns metres més amunt, a l’entrada d’una cova
Ara estem a mitja via i l' horari és bastant bo, tot just portem dues hores i mitja. La següent tirada és més fàcil i ens porta fins la primera feixa, per sobre ens queda una tirada fàcil i a caminar uns 100 metres fins el tram final.
Arribem sota el darrer pany de paret i no tenim clar quina és la fissura per on cal pujar, però mirant be, veiem els parabolts de la via que ens senyalen el camí a seguir.                                                 
Teòricament la tirada és fàcil, però de fàcil res de res, cal mirar-se be l’itinerari per què la verticalitat és forta i els passos complicats, aquesta tirada la gestiona el Guillem i de pas a pas va progressant fins la reunió.
                                            
La propera em toca a mi, és una de les tirades difícils de la via, comença amb una fissura vertical amb molt bones assegurances i uns passatges verticals i divertits fins a posar-se sobre una rapissa que dóna pas a la placa final d’entrada a la reunió, aquest tram ben bé podria ser  de 6b.
                                               
La darrera tirada és més fàcil i amb 30 metres estem al cim. Ara tan sols queda anar a cercar les cadenes que baixen fins el camí i en mitja hora ja estem al aparcament. Són les 16,30 hores, en total hem trigat 6 hores de cotxe a cotxe.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada