Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 5 de setembre de 2012

VIA DISMI

DISSABTE 01 DE SETEMBRE DE 2012

Sembla que tot va tornant a la normalitat, aquesta setmana he quedat amb el Guillem per anar a escalar, la meteo dóna un pronòstic de bon temps, encara que una mica fresc.
Decidim anar a la Serra de Sant Joan i més concretament a la via Dismi, per la seva orientació Sud i la seva ubicació. Correm el perill de torrar-nos però els diferents fòrums la deixen molt bé.
                            
Sortim d’Esparreguera a les 8,15 hores i passem pel Bruc, concretament pel bar Anna amb la intenció de veure si algun dels companys s’apunta a l’aventura.
A les 8,30 ja davant del bar no hi ha ningú i el bar està tancat, per tant decidim marxar, ja esmorzarem a Coll de Nargó.
Quasi dues hores de carretera ens porten al bar Thausa, on per cert no hi ha ningú, sembla que els escaladors han desaparegut però nosaltres seguim amb el nostre objectiu i desprès de calmar l’estòmac marxem en direcció Sallent.
A les 11,30 hores ja estem al coll on cal deixar el transport, ara ens queden 30 minuts de caminada fins el peu de la paret. Sortir del cotxe costa una mica, fa un dia molt clar però el vent és molt fred (no crec que superem els 15 graus) per sort porto al cotxe un petit cagul i un forro prim que ens salven de la situació.
Son les 11,30 del matí i enfilem la carena que ens durà a peu de paret. La pujada al principi és suau però en arribar a les tarteres de pedra es fa feixuga. Per fi a les 12 estem a peu de via i a punt per començar.
El Guillem demana començar ell i s’enfila per un terreny molt trencat fins uns parabolts que es veuen a uns 10 metres, allà cal superar un tram difícil i vertical per a tornar a perdre verticalitat fins la reunió. La dificultat d’aquesta tirada és de quart grau amb un passatge de cinquè superior. El problema més gran de la tirada és la caiguda de pedres.

La segona tirada tot canvia radicalment, la pedra és molt més bona i la verticalitat augmenta, les assegurances encara que lluny, també hi són, i l’escalada esdevé divertida. La tirada comença per la dreta fins aconseguir una placa llisa que cal flanquejar pel mig amb uns passos d’adherència molt estètics i acaba per un díedre força vertical. La dificultat de la tirada és de cinquè superior.

La tercera tirada ja comença a ser seria la cosa, una placa monolítica ens barra el pas fins la zona de sostres, el començament és suau però la darrera part de la tirada és força dura i amb passatges obligats, per sort la tirada està molt ben assegurada i permet forçar sense por de fer-te mal. Aquesta tirada té una dificultat de 6a encara que hi ha un tram que crec podria estar graduat una mica més alt.

La quarta tirada és molt curta, uns 15 metres, comença amb un mur fins arribar al primer extra plom, una vegada allà dues opcions, per la dreta en lliure molt dur amb una graduació de 6a+ o recte pels parabolts pujant en Ao, la reunió és molt incómoda.


La cinquena tirada li tocaria al Guillem però la ressenya diu que és de Ae i sortides de cinquè, donat que jo tinc més experiència en fer artificial, prefereixo fer-la jo i que ell  faci les darreres. La tirada resulta més franca que no em pensava i surt fent alguns passos de Ao, la sortida del sostre és espectacular però fàcil i d’allà resta un tram de placa i superar un desplom, la dificultat màxima és de cinquè superior.

Amb el canvi, la següent li toca al Guillem, una tirada de cinquè amb trams de cinquè superior fins una feixa, el Guillem va pujant però no troba la reunió i decideix continuar i fer les dues tirades juntes, de fet en total resten 50 metres de via, però la darrera tirada té reservats un parell de passatges que obliguen a treure la resta de força que queda, passos obligats i les assegurances una mica allunyades, però amb ràbia, aconsegueix arribar al cim.

Jo pujo darrera i de la reunió intermitja ni rastre, suposem que la gent la fa en un boix tallat que hi ha a la feixa

Una vegada al cim fem la foto de rigor, son les 15, 40 hores, pujar aquesta via ens ha costat 3 hores i mitja. Ara tan sols resta cercar la canal de baixada fins el cotxe, per no tornar a treure les cordes decidim fer-ho per la segona canal que és un descens entretingut però tranquil.



J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada