Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 4 de setembre de 2012

VIA ÓPTIMA

DISSABTE 25/08/2012.

Les vacances estan a les acaballes, de fet alguns ja treballem, i tot comença a normalitzar-se .
Aquest dissabte encara no tinc company i decideixo pujar a esmorzar a Ca l’Anna i retrobar els companys  que si no estan en una de les seves escapades segurament hi seran.
A les 8, 30 aparco el cotxe i per sorpresa meva ja estan aquí, avui m’han guanyat la partida, mentre anem esmorzant comentem les vacances i projectes de tots i decidim pujar al monestir per repetir la nova via del Guillem Arias. Donat que som cinc i alguns ja l’han feta (tan sols fa una setmana que va publicar-la per Internet) decidim que dos aniran a fer la nova via (també del Guillem) al Ullal de la Magdalena i tres anirem a la via Óptima de la Gorra Frígia.
En Ramon i l’Emili aniran al Ullal (ells ja han fet la de la Gorra Frígia) i en Toni, el Joan i jo anirem a l' Óptima.
Per evitar-nos les primeres suades del dia decidim pujar amb el cremallera de Sant Joan . A l’estació hi ha gent esperant i veig que saluden a una persona que jo havia mirat abans, la seva cara em recordava quelcom però no podia situar-la, al dir-me qui era tot va quedar clar, era en Albert Iglesias, un company que feia molts i molts anys que no veia i desprès de saludar-nos varem aprofitar el viatge per posar-nos al dia de les nostres vides.
Una vegada a l’estació superior ens acomiadem i marxem en direcció als nostres respectius objectius.
L’aproximació és curta i molt còmode i en poc més de 10 minuts estem a peu de paret, a la primera tirada hi ha una cordada, però no tenim cap presa i esperem tranquils que avancin metres.
En Joan Oliva comença la via, un tram vertical que la ressenya marca de cinquè més i A1, la veritat no l’he trobat tant difícil, al començar hi ha dos passos verticals que demanen tibar però la presa és bona, jo li donaria un pas de cinquè superior per baixar ràpidament a cinquè, la resta quart grau, això sí, seguint les normes del Guillem Àries, molt ben assegurada, jo diria que amb excés, però val més que sobrin que no que hi faltin assegurances.
 
La segona la fa l’Antoni Cespedes, una gran placa amb bona roca i de dificultat reduïda.

La tercera em toca, comença amb un flanqueig a l’esquerra per anar a cercar el punt on el bony que hi ha sobre la reunió es fa vertical per superar-lo, el itinerari és lògic però la roca està molt descomposta i s’esmicola encara no la toques, per sort hi ha moltes assegurances i pots passar quasi sense tocar roca, anant amb molt de compte per no tirar pedres surt amb una dificultat de cinquè i un parell de tibades de l’assegurança. La reunió està dins un bosc i al peu del mur final.

La darrera tirada és una placa que comença vertical per anar tombant-se poc a poc fins la reunió, la dificultat és de quart menys els primers passos que poden tenir una dificultat de cinquè.
Una vegada al cim baixem per la normal i al coll ens creuem amb en Joan Frontera que puja amb uns companys. D’allà al funicular i al Bruc per fer una bona cervesa.

En definitiva una via bonica si no fos per la tercera tirada, bona per dies que cal fugir del sol, però que no té massa interès.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada