Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 25 de setembre de 2012

VIA JAUME CASELLAS

DISSABTE, 22 DE SETEMBRE DE 2012

Avui s’acaba l’estiu i sembla que serà un final tan meteorològic com estacional, i s’acabaran aquestes calors tan fortes.
Aprofito que el Josep no surt per anar amb el meu fill Guillem a fer vies que tenen l’aproximació més llarga perquè a ell no li agrada, ni li convé, caminar .
La proposta d’avui és anar al Tossal de la Feixa i repetir la via Jaume Salellas, oberta pels companys de Manresa, en Ramon Majó, en Francesc Garcia i en Joan Frontera de Castellbell i el Vilar
                                                   
La nova guia de la zona indica una aproximació més curta i més còmoda que l’itinerari  normal d’anar al Tossal de la Feixa i decidim provar-ho, a més presenta un terreny d’aventura que al Guillem li agrada molt (i a mi també).
Sortim d’Esparreguera a les 7 del mati, i sense masses preses anem a esmorzar a Coll de Nargó. Al bar Thausa no hi ha ningú, de fet fa molts dissabtes que no trobem escaladors esmorzant ???.
El lloc per deixar el cotxe que marca la guia d’escalada no ens costa gens de trobar i a les 9, 30 ja estem preparats per fer l’aproximació. El camí és molt planer encara que costa una mica de veure i cal fer servir la intuïció per deixar-lo al moment oportú, si no apareixerem a la feixa que hi ha a mitja via.
                                         
Una vegada deixem el camí i ja per terreny incòmode ens acostem a la paret. Una fita marca el lloc on comença la via, però el fet que no hi ha assegurances a la vista ens despista i intentem pujar per dos llocs diferents sense resultats (la roca s’esmicola encara no la toques), per fi mirant la ressenya esbrinem per on comença i el Guillem pot començar l’escalada.
La primera tirada és enrevessada i amb la roca no gaire bona, però hi hem trobat tres parabolts més per indicar l’itinerari, que no pas per assegurar, aquesta tirada no té història, tan sols un pas vertical a l’entrada de la reunió, la graduació és de cinquè.
                                                               
La segona tirada comença per un mur vertical fins entrar a una canal on la paret perd verticalitat, la reunió es fa al primer coll. La dificultat global de la tirada és de cinquè.
                                       
La tercera és un canvi de reunió, que es fa caminant, entremig hi ha una agulla graduada de quart grau que no hem fet, per mandra.
La quarta tirada s’enfila per una canal herbosa sense dificultat i en aquesta tirada tan sols hi trobem un mur d’entrada a la reunió, però que no presenta gaires dificultats.                                      
La cinquena tirada comença amb una diagonal a l’esquerra, hi ha un parabolt que dona la direcció i a continuació agafa una canal descomposta que cal deixar als pocs metres, per pujar sobre el gendarme on hi ha la reunió. Dificultat de cinquè
                                                                       
La sisena tirada és fàcil, uns primers metres de placa amb poca dificultat i a continuació per l’aresta fins el camí de la feixa inter mitja. Aquí s’acaba el tram de roca conglomerada i anem a cercar un díedre molt marcat ja a la paret de calcari. Aquest tram té uns 100 metres.
La setena tirada comença a l’esquerra d’una fissura i per placa s’acosta fins el fons d’un díedre que superarem en bavaressa i tot seguit per placa fins la reunió. En aquesta tirada hi ha dos trams molt bonics, l’entrada per la placa i superar el desplom, la dificultat és de cinquè més.
                                                                   
La vuitena tirada, per mi és la més interessant de tot el recorregut, comença per un sistema de fissures amb algun pas difícil abans d’entrar a una reunió que no hem fet i continuem per una fissura ample que va posant-se vertical a mida que anem pujant per fer reunió en una plataforma molt còmoda (aquesta reunió ens ha portat a la memòria una altre reunió de característiques semblants, la tercera reunió de l’esperó d’en Marti al Cingle Roig, Solsonès).
                 
La tirada novena i última, comença amb un flanqueig per roca dolenta fins endinsar-se al fons d’un díedre i superar una placa llisa, una vegada superada hi ha el tram més bonic de la tirada, superar una fissura ample, i pots encastar la cama sencera i sortir a l’aresta, d’allà ja bastant més fàcil fins el cim on farem reunió en una gran roca.
                                                                                 
La baixada no queda gaire clara en cap de les ressenyes, tan sols diuen que tenim que agafar la primera canal, nosaltres per evitar absurds seguim encordats , però no fa falta i una vegada dins la canal tan sols resta anar a cercar el camí de pujada a l’altura de la feixa.
El camí de tornada és també molt còmode, de fet la meitat és el mateix que hem fet per anar a la via. A les 13 hores ja estem al cotxe amb el deures fets.
Una bona escalada, tranquil·la i amb uns paisatges únics. Felicitats als companys de Manresa i Castellbell per aquesta troballa
J. ESTRUCH

3 comentaris:

  1. Bona piulada,
    la via és molt variada i interessant i segur que no et deixa indiferent.

    Per cert, com teniu la restauració de la via buriles rojos ?

    Salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan.

      Diumenge passat varem equipar els dos primers llargs.
      Reobrir una via des de baix amb taladre penjat del arnes és una nova experiència ...
      Vam posar parabolts de 10 inox i anelles en reunió, el primer 5 parabols i el segon 6, l'itinerari és el mateix, però les assegurances han augmentat.
      Properament equiparem des de la R2 fins al cim amb una assegurança cada 8-10 m.

      Salud.

      Elimina
    2. Gracies per la informació i a veure si l'acabeu aviat

      Salut i a tibar

      Elimina