Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 20 de setembre de 2012

VIA CHEROKEE EXPRES

DIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 2012

Aquest dimecres és diferent per obligacions contractuals, tenim que tornar aviat a casa , per tant decidim anar  a Canalda, on tenim un compte pendent des de fa més d’un any.
Les prediccions meteorològiques per avui no són gaire favorables, però nosaltres som uns fervents seguidors del meteoblue, - la nostra bíblia en lo que fa referència al temps – i ha donat bon temps per avui a Canalda, per tant tot i el plugim que cau a Esparreguera a les set del mati, no ens arruguem i marxem decidits.
La parada obligatòria per esmorzar la fem a Sant Llorenç de Morunys i ja són quasi les 9 del mati. A les 9, 30 ja hem aparcat i estem preparats per fer l’aproximació. Hi ha una boira baixa molt espessa que no ens deixa veure la paret, però per intuïció anem pujant i no ens costa gens trobar el peu de via (la darrera vegada varem anar molt més amunt per la pista, anàvem  sense ressenyes, i la conseqüència va ésser perdre el mati i no trobar la via)
Avui tot és diferent, hem estudiat tant l’itinerari com l’aproximació i la baixada, per tant anem sobre segur.
Portem tres ressenyes de la via  extretes de diferents blogs, una d’onaclimb, la segona de kutrescaladors i la tercera de romàntic guerrer.
La ressenya que presentem és la graduació que creiem que hem trobat, a grans trets

La primera tirada se la treballa el Josep i tot i que va amb molt de compte amb la roca (no hem escalat mai Canalda i l’aspecte de les preses no es gaire ufanós) supera el primer tram sense problemes. Just començar veiem un parabolt trencat a tres metres de terra i ens temem que hagin passat per aquí “els talibans”, però el següent està molt proper i no condiciona l’ escalada el fet que falti el primer. Globalment la dificultat de la tirada és de cinquè superior amb un pas una mica més difícil a la segona panxa, però l’assegurança està a nivell del melic al fer el pas i no fa yu-yu arriscar. A la tirada li donen 45 metres però tan sols en té 35 màxim 40 metres.

La segona em toca a mi, un pas dur per entrar dins un díedre i després fàcil fins la reunió. La tirada té uns 20 o 25 metres màxim però els darrers es fan agafat d’una corda que permet l’entrada a la reunió sense gaires problemes.

La tercera puja en ziga zaga , surt de la reunió per l’esquerra per tal de superar la resta de bosc penjat, un parabolt al inici de la roca et permet netejar el peus de gat del fang que has trepitjat al començament de la tirada, d’aquí cal flanquejar a la dreta fins un petit díedre que  per terreny franc et porta al peu d’un mur molt vertical, personalment crec que aquest tram és amb diferencia el més difícil de la via. Jo he superat les dues primeres assegurances però la tercera i quarta ha estat impossible i he tingut que tibar d’elles per sortir, el tram final és un altre petit bosquet fins la reunió.

La quarta tirada per mi és la millor, encara que és més fàcil que no marquen les ressenyes, sortint de la reunió hi ha un mur vertical, diuen que té una dificultat de 6b però m’ha sortit bé a la primera, tal sols fa por agafar una llastra descomposta i tibar amb l’esquerra , una vegada situat cal agafar amb la dreta uns forats molt bons que et permeten sortir amb comoditat, desprès ve un tram fàcil fins una balma amb un pas explosiu però ben assegurat, a partir d’aquí fàcil fins la reunió. Nosaltres hem sortit per la via Xuxe per no anar a l’esquerra.

La sortida és grimpant per una canal a la dreta de la reunió fins agafar un  camí planer. D’allà  i en mitja hora tornes al cotxe sense masses complicacions.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada