Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 18 de desembre de 2012

VIA LA QUE FALTAVA


DIUMENGE, 9 DE DESEMBRE DE 2012

Aquesta setmana em toca sortir un dia no habitual, el diumenge, per sort hi ha companys que aquest és el seu dia de sortir habitualment i puc acoblar-me .
Aquesta vegada hem coincidit amb el Josep Grau, un dels VISAS,  que surt els diumenges, per tant no coincidim quasi  mai. Hem quedat per esmorzar al bar de les caravel·les d’Esparreguera i allà decidirem la via que farem.
Jo, li porto moltes opcions de vies que m’agradaria fer, curtes , llargues, exposades, difícils,... etc.
Tenim el condicionant del temps, primer l’atmosfèric, que fa un fred que pela, i l’altre el temporal donat que ens agradaria tornar a dinar amb la família.
Per tot plegat es decideix per anar a Sant Llorens del Munt i més concretament a la Falconera, tinc una via, La que faltava, apuntada a la llista com a pendent  des de principi d’any, l’altre vegada que vaig anar-hi amb el Josep R. varem baixar de la segona tirada  mullats com a peixos.



Avui no serà el cas, perquè no hi ha ni una boira, però el fred pot ésser un bon condicionant per no sortir per dalt.
Arribem a la zona d’aparcament a les 11,00.hores i tot i que fa fred, el sol escalfa el suficient per a intentar-ho, per tant ens preparem i enfilem canal avall fins el peu de via.
Aquí, tot i que no fa vent, tampoc hi toca el sol i el fred és intens, però deu metres amunt ja toca el sol i decidim posar-nos en feina.
La primera tirada la va fer el Josep en el primer intent i avui la faig jo, les preses petites del començament posen a prova els dits entumits del fred ,tant que em faig un petit tall al dit  i no me’n adono fins la reunió. La tirada l’he fet mig a l’ombra i mig al sol i en dos punts he tingut que aturar-me per escalfar les mans. Aquesta tirada té uns 30 metres i una dificultat mantinguda de cinquè més, encara que hi ha un tram de 6a+ molt ben protegit, tan sols he posat un tricam abans de fer el flanqueig que hi ha al començament del tram difícil.



La segona tirada és molt més curta, uns 10 o 12 metres i amb una dificultat de cinquè, la fa el Josep sense problemes.



La tercera ja és una desconeguda per a mi, presenta una dificultat de 6a ,concentrat en la part central de la tirada i la resta de cinquè, és una tirada molt estètica, llàstima del fred que en aquests moments estem passant ja que el sol ja no ens escalfa perquè s’ha amagat darrera l’agulla.



La quarta tirada amb una dificultat de quart grau va a buscar un arbre que hi ha al peu de la bola final i que no cal remuntar donat que la via surt per la seva dreta.



Una vegada dalt, marxem corrents a la vessant sud de la roca per escalfar-nos al sol i poder recollir les cordes amb caloreta. D’aquí al cotxe ens queden cinc minuts de passeig còmode per un camí molt fressat.



Son les 13,30 hores i emprenem al camí de retorn força satisfets i amb les piles carregades per la bona matinal que hem fet.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada