TOTXO DE L'OSKAR

DIMECRES, 23 DE GENER

Avui fa un vent gelat que desmoralitza al més pintat, tant que al plegar de treballar i abans de preparar el material per marxar a escalar decideixo trucar al Josep per veure si ell també s’espanta del temps i decideix no sortir a patir el fred. Però tot és en va, ell que té més moral que ningú, vol sortir a esbargir-se, per tant, ..... no queda més remei que preparar el material i marxar per aprofitar les dues hores de llum que  queden.

A les 15, 30, puntual com sempre, tinc al Josep esperant-me a la porta de casa. Ara que el dia és curt seguim amb la tradició d’anar a Collbató, avui anirem al totxo de l’Oskar, una zona arrecerada del vent.

Mentre pugem , el Josep em diu que vindran a escalar el Ninu i un company escalador que viuen per la zona, el Ninu, ja va sortir amb ell el dilluns i avui torna a apuntar-se per passar fred, (és tant masoquista com nosaltres).

Aparquem el cotxe al lloc de costum, però avui hi ha menys cotxes del que és normal,.. serà pel fred?. Dels companys no hi ha rastre i decidim marxar i començar el nostre calvari.

Una vegada a peu de paret, el Josep truca al Ninu que resulta que està esperant al lloc indicat però al no veure’ns creia que no havíem pujat i seguia esperant, acabada la trucada puja en un plis plas, i mentre jo faig la primera via d’escalfament ja el tenim amb nosaltres.

La primera via que hem fet és la “Cata luna” de (V), sense complicacions, tan sols que no hi ha sol i la temperatura és baixa, estem orientats a  l’ Est.

La segona es diu ” l’Alguer” i encara que està graduada de (V) algunes ressenyes li donen (Vc), jo personalment soc incapaç d’esbrinar un matís tan petit, però si que puc dir que hi ha un tram netament més difícil que a l’anterior via.

Ara ja toca posar-nos les piles, ens posem a la via “Poema menor”, que com en totes les vies,  la seva graduació és subjectiva, hi ha ressenyes que diuen (6a+) i d’altres (6b+), jo segueixo amb el mateix, pel meu ego millor que sigui (6b+) perquè m’ha costat suor i quasi llàgrimes fer-la, de fet d’entrada l’ he intentat dues vegades i he caigut. Aleshores ha pujat el Ninu que l’ ha superat, just darrera d’ell  i veient més o menys els moviments que ha fet, l’ he tornat a provar i he pogut passar-la. Ara una vegada feta, crec que la graduació estaria entre el 6a+ i el 6b.

La quarta via ha estat la “Pasame el cachirulo” graduada de (6b) i anteriorment de (6b+), directament la fa el Ninu i amb força patiment aconsegueix pujar-hi, jo, d’entrada no penso provar-la amb corda per baix i la pujo com bonament puc, amb més pena que gloria, tot sigui per la gimnàstica que toca fer cada dia.

A les sis de la tarda recollim el material i marxem a fer la cervesa que bé ens l’ hem guanyat.

Per cert no he parlat gens del Josep, més que res perquè ell segueix amb la seva recuperació i prefereix reservar-se pel diumenge, avui ens ha acompanyat i encara que s’ha delit molt, ha resistit la temptació de posar-se els peus de gat.

A la foto de les vies he posat una ressenya piratejada d’Internet (no recordo el blog) que té els graus més elevats, més que res per donar-me moral a mi mateix encara que això no modifica el quid de la qüestió ,...em cal molt més entrenament !!!.

J. ESTRUCH