Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 6 de febrer de 2013

EL CLAU DE SANT FELIX

DIMECRES, 30 DE GENER

Aquest dimecres sortim el Josep i jo sols,  i tot i que no fa molt bon dia, aprofitarem les poques hores de sol  que resten.
Tenim la intenció de fer una nova via oberta per en Baraldes a la paret de la Codolosa, la via “El clau de Sant Félix”,actualment, si volem, ja podríem fer una via transversal a tota la paret i no trobaríem a faltar assegurances atenent la proximitat de les diferents vies que hi ha a la paret.  La veritat , aquesta via no en trepitja cap de les seves veïnes, encara que hi ha llocs que va perillosament a prop.  Però a part d’opinions més o menys afortunades de companys, la via és bonica (excepte el primer llarg, que com a totes les vies de la Codolosa és un rostoll). Felicitats al aperturista que ha sabut trobar una línia estètica al mig de la paret.

                                                 ( ressenya aconseguida de la xarxa)
A les quatre de la tarda ja estem a peu de via i preparats per començar l’ascensió, com sempre  li toca al Josep, i avui no ha tingut sort ja que la primera tirada no és gens agraïda.

La segona em toca a mi, un primer tram fàcil em deixa just sota el desplom que solca la paret, a un metre a la dreta tinc l’assegurança de” la Tribu” i a l’esquerra la reunió de la “Full equip”, la meva , tira recta pel vell mig i just on s’ acaba el desplom, el primer pas és dret però es deixa fer, el segon no he pogut passar-lo a la primera, hi ha dos moviments de mà sobre cigronets que m’han fet la guitza al no veure’ls de primeres. Just quan estic superant el pas he perdut l’equilibri i m’he agafat, una vegada reposat i palpant les petites preses he aconseguit sortir-ne, però no a vista,- els sis be encara se’m resisteixen. El Josep pot passar sense problemes tot i patir una petita relliscada.

La tercera li toca al Josep, un pas per superar el desplom on hi ha la reunió et fa tibar de valent encara que la dificultat no és molta, està graduada de sisè inferior, a continuació una placa vertical molt maca et porta fins la reunió.
                                               (ressenya aconseguida de la xaraxa)A les cinc tornem a ésser a terra i decidim anar a provar la via “vint- i set de gener”, un sis c que hi ha a prop. Pugem per la via “l’Últim flutter” , bé mes aviat fem una combinació de vies. Començem per la primera tirada de la “27 de gener” però continuem fins la segona reunió de “l’últim flutter”. El Josep és l’encarregat de pujar de primer i diu que aquest cinquè cal mirar-se’l amb carinyo. Una vegada a la reunió el despenjo fins la reunió de la via que volem fer.

Ara em toca a mi, els primers passos et posen fi, una pedra que perd la crosta i amb preses molt arrodonides et dóna la benvinguda, després ve un tram fàcil, el tram següent és tot estrany, preses amb pinça i un parell de passatges d’equilibri fan que sigui un cinquè a tenir en compte, aquest tram el faig amb yo- yo fins la reunió.
                                               (ressenya aconseguida de la xarxa)Al despenjar-me baixo desviant-me per la vertical de la via que volem provar i emplaço les assegurances per dirigir la corda, ara ja tenim el projecte preparat , tan sols queda passar , si podem!! Perquè la paret depassa amb molt la verticalitat.

Atès que ja tinc la corda posada i passada per les assegurances començo el calvari, els primers 5 metres de bavaresa resulten més assequibles que no pas ens pensàvem i puc arribar al creuament de fissures força bé però a la paret final tan sols puc encadenar  tres passes i a l’alçada d’un “coper” ja tinc els braços com a bombetes, per sortir-me’n tinc que agafar-me  de la corda que hi ha penjada a la següent assegurança (per alguna raó deu de ser-hi) i tibar per superar-me, la sortida d’aquest tram també és molt difícil, si la part baixa és difícil per la força que cal fer, aquí el problema és la finura de les preses de les que cal tibar.

El Josep  també puja darrera meu i coincidim amb les dificultats, ara són un quart de set  de la tarda , el sol ha marxat i la temperatura baixa per moments, ja en tenim prou per avui.
Una vegada a terra ens acomiadem d’uns companys d’Esparreguera que estan fent esportiva a les vies de l’esquerra i marxem a fer la cervesa.

J.  ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada