Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 27 de febrer de 2013

VIA EL CLAU DE SANT FELIX + BALCÓ DE LA CODOLOSA

DIUMENGE, 24 DE FEBRER DE 2013

El dissabte va fer la nevadeta  tradicional de cada temporada, just per deixar el paisatge emblanquinat i la gent atemorida a casa seva. Per tant, de sortir el dissabte, res de res, aprofito per estar amb la família i portar la Martina a fer les seves primeres boles de neu. Tota una experiència.
Però el diumenge ja és una altre cosa, tot i que el cel està completament ras, fa un fred intens i fem temps per deixar que el rellotge segueixi el seu recorregut i el sol pugui escalfar la roca. De fet, tots els companys que anem a esmorzar a ca l’Anna pensem el mateix i totes les converses tenen un tema recurrent,- on cercar un lloc, arrecerat , curtet i orientat a l’Est.
Poc a poc el bar es va omplint de tertulians i en poca estona no hi cap ni una agulla, com que no som gent tancada compartim taula amb qui ho demana i aquesta ha estat la raó que conegués als meus dos companys d’escalada d’avui, l’ Albert i en Toni, uns companys del Maresme amb qui havia coincidit abans  però que no havíem escalat junts
Ells no coneixen la zona de la Codolosa i encara que jo n’estic saturat d’anar-hi, els acompanyo per fer alguna via de la paret.
Ens decidim per la via El clau de Sant Felix, jo ja l’he feta fa pocs dies amb en Josep, però crec que val la pena repetir-la i per donar-li més cos a la sortida farem la via “el balcó de la Codolosa” tot seguit, i així allargarem la sortida un xic més.


Sembla que tothom hem pensat el mateix perquè en poca estona la paret s’omple de cordades.


Començo la primera tirada que no presenta cap dificultat. L’altre vegada, amb el Josep, no vaig fer-la de primer, avui demano canviar l’ordre i així hauré fet totes les tirades de primer, tot seguit pugen els companys.


La segona la farà l’Albert, i el tram de 6b fa que freni l’embranzida amb que havia començat la tirada, passat el passatge la verticalitat minva i és un passeig fins la reunió.
Darrera puja en Toni i en ple desplom se li trenca un cigró que jo desprès trobaré a faltar, a continuació pujo recuperant el material i el passatge em costa un petit ensurt al no trobar la presa que permet equilibrar la progressió, una vegada frenada la caiguda, em cal un cop de geni per passar sense tenir la temptació d’agafar-me.


A la tercera torno a tirar davant, és possiblement la tirada més maca de la via i amb una graduació força assequible, cinquè superior o 6a. Els meus companys pugen sense problemes i gaudint d’allò més d’aquesta tirada.


La quarta és un petit mur amb una assegurança a la meitat, la resta rostoll fins la reunió.
L’anterior vegada aquesta tirada no la varem fer.
Ara ens toca caminar uns cent metres fins el lloc on comença la segona part, el balcó de la Codolosa


La primera tirada la faig jo, una placa molt maca amb una graduació força assequible, és un cinquè però amb unes preses molt grans i bones. És una tirada molt estètica.


La segona, torna a tocar-li al Albert, comença amb un díedre molt descompost però aviat es desvia a la dreta per agafar una placa vertical i situar-se sota una fissura, on cal superar un petit desplom i pujar pel díedre ja fins el cim. La graduació de la tirada és de 6a.



Aquí dalt el vent gelat comença a notar-se i decidim no perdre molt de temps al cim i començar a baixar directament fins el cotxe.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Quin microclima no es farà a la Codolosa que en dies "rars" tots hi acabem anant!! aproximació nul.la i vies per a tots els gustos.

    ResponElimina
  2. Ei Josep,
    Bona combinació de vies, però veient la foto de la darrera tirada de la via del balcó de la Codolosa em sembla que us vareu passar a fer la que puja per l'esquerra i que és una variant de la Rampa.
    La del Balcó queda uns 6 o 8 m a la dreta.
    Salut i a escalar

    ResponElimina