VIA TASCONAIRES

DISSABTE, 11 DE MAIG

Fa molts dies que li tenia l’ull posat en aquesta paret però mai trobava el moment d’anar-hi, per fi aquesta setmana ha estat la decisiva. Dissabte passat des del cim de la serra de Corones vaig ensenyar-li al Guillem el perfil de la torre de les Conclues i vaig explicar-li que a l’altre costat hi havia una paret solitària per a escalar en un marc de tranquil·litat , a més té l’al·licient de presentar uns registres completament diferents del que acabàvem de fer, si en aquestes vies no havíem posat res de res, en aquella calia posar-hi tot. La cosa va acabar així i no en varem parlar més, però al parlar amb ell per la sortida de dissabte, va dir-me: recordes el que vas dir-me la setmana passada, anem-hi a veure que hi donen.

Per tant avui estem aquí amb el cotxe aparcat just passat el mas d’en Joaquim i preparats per fer l’aproximació.

Arribar a la torre ens ha costat uns 45 minuts, amb una “ encinglada” inclosa, entre el primer i el segon coll (ull no perdre les fites  si és la primera vegada que hi aneu). Deixem les motxilles dins la torre i anem a cercar el rapel que ens durà a peu de via, no ens costa gaire localitzar l’emplaçament del dos parabolts amb anelles. I amb una corda arribem a la feixa.

Donat que encara no tenim decidit quina via volem fer optem per apropar-nos a un esperó que ens donarà una visió general de la paret, aquí al Guillem li sorgeixen els primers dubtes sobre la seva capacitat d’auto assegurar-se i a la vista de la perspectiva de la paret, decideix  començar per la via tasconaires  i fer ell la primera tirada.

                                   foto extreta del blog LA NOCHE DEL LORO 2

La primera comença per un díedre xemeneia sobre un contrafort i a l’esquerra d’un esperó que no ens costa gaire localitzar, a més a pocs metres del terra hi ha un pont de roca com a senyal testimonial d’inici de la via, a partir d’aquí res de res fins uns 40 metres més amunt on una baga en un arbre ens diu el lloc on fer la reunió. La dificultat de la tirada és de cinquè però hi ha un tram on cal fer un canvi de fissura i la pedra no és de la millor qualitat .Aquest tram resulta una mica més picant (no em faria res donar-li cinquè més), la resta tranquil·la fins la reunió situada a l’entrada d’una petita cova.

La segona té el seu pas difícil just sortir de la reunió, la roca segueix no sent de primera i cal assegurar-la amb molta cura, el pas difícil és pocs metres més amunt per sortir del díedre i agafar les plaques de l’esquerra, desprès suau fins la reunió. En aquesta tirada em ratifico en la meva opinió, la via està graduada un xic per sota. La ressenya li dóna a aquesta tirada cinquè més, jo personalment, sense conèixer la via,  aquest passatge el graduaria de 6a, la resta  si que li podria donar un cinquè grau.

La tercera comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar unes plaques però des d’on sóc no podré veure res , per tant decidim fer un canvi de reunió i passar-me a un replà força còmode i a peu de placa.

El Guillem comença just darrera l’esperó i navegant per una placa fins una fissura on cal assegurar-la amb algun camelot gran, però nosaltres no en portem i cal passar amb el que tenim, sobre de la fissura hi ha una placa on trobem l’únic pitó de la via, encara que al seu voltant hi ha forats d’haver-hi hagut d’altres. Aquesta tirada està graduada de cinquè, i em torna a ratificar en la meva opinió, a la ressenya li manca una lletra.

La quarta tirada, és molt estètica, una placa vertical et porta fins un tram on hi ha un sistema de fissures, una vegada allà cal flanquejar a la dreta per sota uns blocs i pujar per un seguit de petits  díedres fins la part final que supera per l’aresta. La reunió la fem al replà de la torre. Aquesta tirada  m’ha semblat més fàcil que l’anterior encara que està ressenyada més difícil.

En resum, una via per aventurers, molt adequada per a treballar el “coco” i per a personal  no gaire exigent amb la roca, personalment no crec que la repeteixi. Mentre anem pujant vaig mirant l’esperó de la dreta per on puja la via sabinaires que es veu molt aèria,  si la pedra és un xic millor que en aquesta la via, fa molt bona pinta.

Les vies de l’esquerra de la paret queden un xic lluny per estudiar-les però presenten un parell de planxes grises força interessants.

J. ESTRUCH