Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 16 de maig de 2013

VIA NIL


DIMECRES,  15 DE MAIG

L’home del temps i el Meteoblue fa dies que ens avisen de la tempesta que es prepara per aquesta setmana, però nosaltres tenim moltes escaldes per fer i els escoltem amb escepticisme. Sobretot el “Visa”, que porta molts dies sense tastar la roca i té el “mono”.
Per tant tot i que sabem que plourà de totes totes, decidim pujar al Bruc i esmorzar al Bar Anna on segur que trobarem a la colla que estan tan ansiosos de roca com nosaltres (són gent jove amb ganes de gresca).
Esmorzem fins ben tocades les 10 i el cel segueix tan amenaçador com sempre, per tant, cal fer servir el darrer recurs que tenim, la paret de la Codolosa, i cap allà ens dirigim tots sis. No sabem que fer i els companys ens parlen d’una via força recent que hi ha a la dreta de la via Iona, nosaltres que no tenim cap plantejament fet, ens hi apuntem i ens acompanya el Ramon Major que coneix el punt d’inici. Els altres tres companys decideixen fer la via del Pi.


Com és costum , el Visa comença la primera tirada i encara que la pedra no és de primera qualitat es deixa fer bé, però just superades les dificultats i en un tram força fàcil, se li trenca un bloc i cau, per sort just acabava de posar una assegurança i no ha volat gens, com a màxim un parell de pams, però l’esglai ja el té sobre i li cal descansar un xic per relaxar-se, la resta de tirada la puja sense problemes. La graduació d’aquesta tirada és de cinquè superior.


La segona la fa en Ramon, aquesta tirada no és difícil, però la qualitat de la roca és pèssima i cal mirar on trepitges i quina pedra agafes. Uns 25 metres de quart grau.



La tercera és la millor de totes, una fissura vertical i força potent, el primer tram he pogut superar-lo en lliure però un passatge a l’altura de la quarta o cinquena assegurança m’ha obligat a “pillar-me” i fer el pas en A0, desprès hi ha una sortida força fina i ja sense problemes fins la reunió. A la tirada li donaria una dificultat de 6a amb algun pas de Ao, però si estàs fort pot fer-se amb lliure, encara que la paret  de la dreta de la fissura és molt dolenta i fa yu-yu d’ agafar-se.


Dos rapels et deixen a peu de via on hi arribem a les 13, 30, amb el cel cada vegada més tapat i caient algunes espurnes d’aigua. Per sort hem pogut aprofitar el matí.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Aquesta la tinc pendent! ara que ja l'heu netejat, vaja ensurt no? potser l'anirem a provar....tot i que el darrer llarg m'han dit que és molt potent, vosaltres esteu molt forts!! només un A-0 enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al el peu de via li comentava als company que en un bloc (Joan Asín ?) vaig llegir, que algú, s'havia caigut, per un bolo a la primera tirada, amb ensurt inclòs.
      I mira per on, a mi, metro més amunt metre mes baix s´em va trencar un bolo de presa de peu ....
      De totes manera tirada maca; també la tercera, ull amb els bolos de la dreta de la fissura, que en algun moment estas temptat a agafar-te.

      salud.

      Elimina