Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 de juliol de 2013

JUANJO GARRA I LO GALL PINTO

Dissabte, 06 de juliol.

Aquesta setmana sé que no tindré al company i és una bona oportunitat per quedar amb el Paco, un company que fa molt de temps diem que volem escalar junts però no trobem mai el dia.
Ell vindrà amb la seva companya de corda, la Maica, per tant farem una cordada de tres.
El divendres ens truquem i li proposo d’anar a Abella de Conca que no és un lloc per anar-hi a l’estiu, però com que encara no fa massa calor crec que podrem gaudir-ne al màxim. Ell no hi ha escalat mai i amb la promesa d’una roca excel·lent no em costa gaire convèncer-li.
Sortim a les 7, 30 per guanyar una mica de temps al sol i enfilem carretera  direcció a Lleida i a les 10 estem  aparcats i preparats per fer la curta aproximació fins les vies. Escollim començar per la via “Lo Gall Pinto” i per si encara en volem més, ens reservem la via “ Juanjo Garra” que li donarà una mica de picantor al dia.


Per evitar tenir que fer molts canvis de cordes decidim fer dos llargs cada un en aquesta primera via .


La primera començo jo, una tirada en flanqueig a l’esquerra amb molt bona presa , ben assegurada  i una dificultat de quart grau.


La segona comença amb diagonal a la dreta per anar a cercar el vell mig d’una placa molt compacta, la dificultat màxima és de cinquè i algun “taliba” ja ha passat i s’ha endut una placa d’un parabolt, no és que hi faci falta, però si els aperturistes l’han posat, no hi ha perquè treure-la, si no vols no l’utilitzis però respecta el seu criteri.


En aquesta reunió fem el canvi de cordes i agafa el comandament la Maica, ella gaudirà de la tirada estrella de la via, una fissura horitzontal, en un entorn força vertical i amb poques preses per als peus, segons la ressenya la gradua de 6a, però nosaltres l’hem trobat un pel més fluixa.


La quarta tirada segueix el mateix patró, molt bona roca i amb una dificultat de cinquè.
Aquí tornem a parar per fer el canvi de cordes i que agafi el comandament el Paco, ell ens portarà fins el cim.


La tirada cinquena és de tràmit, un bosc penjat per fer canvi de reunió que nosaltres no hem fet i hem enllaçat les dues tirades.
La sisena presenta una placa força vertical i amb bones preses, en conjunt una tirada de cinquè i 45 metres de llargària.


La setena i última comença per una placa on hi ha un parabolt una mica enlairat, es pot protegir més però no ens ha calgut, passat un passatge una mica fi, pot ser cinquè més, la paret perd verticalitat i arribem al cim. Ara tan sols resta desgrimpar per la vessant oposada i tornar a peu de via.


A les 13 hores ja tornem a estar a la vessant sud de la paret i decidits a intentar una nova via , la via “Juanjo Garra” oberta per companys de Lleida ara no fa ni dos mesos. Per la informació que tinc, no té res a veure amb la que hem  acabat de fer, més aviat té les mateixes característiques que la via “Placa base” que vaig fer fa més o menys dos anys. En aquella,, ens va caldre muntar-la tota i en aquesta al menys trobarem les reunions muntades, tot un luxe.


La primera tirada em torna a tocar, uns 45 metres per terreny indefinit i amb quart grau on aconsegueixes seguir el traçat gracies als herbicidis que han fet, la dificultat no és mantinguda, hi he passat la tirada amb tan sols tres assegurances, un arbre i dos camelots.


La segona tirada presenta un petit mur on es veu sortir un cordino per desprès entrar en un díedre que no deixarem fins la reunió, aquesta tirada la fa amb solvència la Maica i té una dificultat de cinquè grau.


La tercera és l’ós de la via i és la tirada on trobarem més assegurances posades, una sabina, un pitó i un pont de roca, tot, en un recorregut de 35 metres. Aquesta li hem adjudicat al Paco, el més experimentat del grup, Comença amb un flanqueig a la dreta fins a trobar una fissura que ratlla la placa  pel vell mig, els primers metres són difícils d’assegurar fins aconseguir el pitó, desprès la dificultat baixa per tornar a complicar-se en un altre passatge delicat poc abans d’entrar a la reunió. Segons la ressenya la graduació de la tirada és de 6a+ , en el primer tram de tirada i de 6a en el tram final, personalment he trobat més difícil el segon passatge que no pas el primer, però no compta perquè tenia la corda per davant i aquest fet canvia la percepció de les coses.


Per no fer moviments de corda, la quarta tirada repeteix encapçalament el Paco, comença amb una bavaresa molt franca i estètica amb una dificultat de cinquè grau i una placa final de la mateixa dificultat encara que està acotada de cinquè més.


La darrera tirada me la cedeixen amablement, comença amb una placa on cal esforçar-se per col·locar les assegurances amb solvència i amb una dificultat de 6a, superat aquest tram cal endinsar-se per un díedre on la roca no fa gaire bona cara, de fet, una presa de peu m’ha donat un ensurt i ha fugit al posar-me sobre, per sort les mans estaven ben agafades i tot ha quedat en res, un esglai, d’aquí al cim resten pocs metres.


Ara sí, que la calor comença apretar, una foto, un ràpel i ràpidament cap el cotxe i d’allà sense canviar-nos directament a la font d’Abella per refrescar-nos i preparar-nos per a la tornada.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Bones campions
    Heu fet la primera , sols dir que l'ultim llarc es fa tot dret per placa ,sense tocar el diedre ,es mes bonic i millor roca , a les afotos del bloc es veu el pany per hon passa
    AU A TIVAR FORT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep,
      Tens tota la raó, he fet malament la ressenya i si no ho dius ni me'n hages adonat
      jo vaig sortir a l'altura de la reunió a cercar la placa (no vaig baixar a cercar-la) i vaig seguir unes fissures molt petites que hi ha al mig de la placa, per cert difícils d'assegurar, en un punt vaig anar amb tendència al diedre però sense arribar-hi i vaig tornar a la dreta quasi sota el sostret. En aquest sostret que és on hi ha el diedre amb roca no gaire bona i és on vaig tenir l'ensurt.
      De totes maneres FELICITATS per la via, m'ha agradat més que la Placa base.
      J. ESTRUCH

      Elimina