VIA ROLI MOBLES amb sortida per la MALATS DE ROCA

 DIUMENGE, 13 D'OCTUBRE

Portem unes quantes setmanes amb el temps revolucionat, sobretot els dimecres i els caps de setmana, el que ens obliga a quedar-nos a prop per no fer molts quilometres i quedar-nos sense poder fer res.

Per això aquest diumenge que donen bon temps, proposo a la colla del Penedès anar a Abella de la Conca per fer alguna via llarga.

Finalment ens ajuntem cinc companys, en Pere, l' Àngel, l'Enric , el Benjamí i jo

Tot i que la colla es reticent de provar-ho, proposo anar a fer al via “Roli Mobles”, la darrera obertura a la zona, (que se sàpiga).

La ressenya que circula per la Xarxa no es gaire clara i la única referencia que en tenim es la d'uns companys que van anar-hi a la primavera però no varen saber trobar-la.

A les deu estem al pàrquing d'Abella i comencem l'aproximació, el mes lògic es arribar-nos fins el peu de la via “Malalts de roca” i començar la recerca del peu de via a partir d'aquí.

Després de cercar sense èxit alguna senyal de pas o els dos ponts de roca o bagues que assenyala la ressenya, ens decidim tirar pel dret i provar sort.

Hem fet dues cordades , una amb en Pere i l'Àngel i l'altre amb la resta i per tal de mirar més terreny decidim pujar per dos itineraris diferents a veure qui te sort en trobar quelcom a la paret.

El Pere que es qui ha començat ha trobat la reunió uns cinquanta cinc metres més amunt a l'esquerra i per sobre d'un sostre característic. Nosaltres seguint un altre itinerari arribem fins el mateix punt. Ja tenim la primera part aconseguida.

La segona tirada surt recte amunt per una placa llisa i s'apropa a unes canals que superen i sortim a la dreta per la zona més neta, remuntem un petit esperó i arribem sota una placa on trobem un pont de roca, just on hi ha un pas més difícil del que sembla, superat aquest, una feixa amb pedres en porta darrera un gran arbre on trobem la segona reunió.

La tercera tirada s'enfila per un petit contrafort que sobre presenta una fissura que va de dreta a esquerra que superen i anem a parar a la feixa inter mitja, (sobre la fissura i a mig recorregut d'aquesta hi ha un petit arbre amb una baga que no hem vist fins que no ha passat el segon de cordada), anem per bon camí..... de moment.

Estem a la feixa i ni una cordada ni l'altre ha sabut trobar la següent reunió, a la dreta veiem la tirada clau de la via Joan/Francesc amb les seves assegurances i molt a l'esquerra la canal per on puja la via “Malats de roca” intuïm que la nostra via puja entre les dues i per fi veiem la reunió, (molt amagada) en una canal a la nostra esquerra,al apropar-nos i just uns metres per sota un cordino en un arbre.

La quarta tirada surt de la reunió amb tendència a la dreta per unes plaques on teòricament trobarem un passatge de cinquè superior, però que no hem trobat com tampoc hem trobat la reunió. Estem en una feixa on per sobre hi ha plaques llises i sostres que no encaixen amb la ressenya. Per cercar un camí més lògic ens decantem a l'esquerra seguint dos itineraris diferents i poder mirar més terreny.

Aquesta vegada es la nostra cordada la que te sort i troba una reunió, (malauradament la reconeixem com a una reunió de la via “Malats de roca”.

Per intentar retornar al camí que creiem serà el lògic tornem a la dreta per terreny fàcil, però la roca ens porta (cercant el camí més net i rocós) a la següent reunió de la malalts de roca.

Ates que estem farts d'anar a dreta i esquerra cercant l'itinerari de la “Roli Mobles” decidim acabar la paret per la via “Malalts de roca” tot i que no podrem fer les darreres tirades d'aquesta via que semblen interessant per la graduació.

Al cim hem trobat el parabolt final de la via..

El descens el fem per darrera amb un rapel de cinquanta metres .

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................Roli Mobles sortida Malats de Roca

APERTURISTES .............(Roli Mobles) Ayuta Zinovyeva, Roberto Oliveras, Joaquin Olmo

(Malats de Roca) A. Alarcon, J. Baraldes

CORDADA....................... Enric Sole, Benjami Audet, Josep Estruch

MATERIAL....................... Joc de Camalots fins nº1, 10 cintes

DIFICULTAT..................... V

VIES NESKARAGALLS + DE L'ARESTA

 DIUMENGE, 11 DE JUNY DE 2023

Aquesta setmana hem quedat en sortir amb la colla de Vilafranca, primer seriem quatre però finalment hem acabat cinc.

Sortim a les set del mati per tal de guanyar temps als ruixats de tarda, però avui no ho tenim del tot clar, anem direcció a Ponent on ja a partir de primera hora donen pluges.

Arribem a Artesa sota un fort xàfec , el cel s' anat posant negre a mesura que ens acostem i les cortines d'aigua son presents a dreta i esquerra, però sortint d' Artesa no hi ha plogut gens. Arribats a Benavent fem una aturada per esmorzar i avaluar les possibilitats,..... la veritat que no ho veiem gens clar. Aquí cau alguna gota escadussera però res.

Finalment , el seny , ....... (o covardia d'alguns s'imposa ) i decidim baixar fins a Abella que resta més assolellada que no pas aquí dalt.

Escollim anar al sector Roca Vilella ara que ja hem superat el mes de maig i no es època de nidificació.

Com que el Pep, i en Toni no coneixen la zona ens repartim en dues cordades, ells amb l' Angel aniran a fer alguna via dels “Galls” i nosaltres, en Pere i jo ens decantem per fer dues vies que no he fet, i ell tan sols n'ha fet una.

Comencem per la via “ Neskaragalls” un diedre molt marcat que hi ha al sector esquerra de la paret. La via no es molt agraïda per la gran quantitat d'arbres que trobarem, però en totes les tirades trobarem algun passatge interessant . No trobarem gaire material a la via però si que trobarem les reunions muntades i equipades per baixar.

La via segueix el marcat diedre, intentant anar sempre per la seva vessant dreta, (la més neta d'arbres).

Les tirades d'uns quaranta cinc metres cal protegir-les i tan sols trobarem un pitó sortint de la primera reunió , un altre pitó i un parabolt a la darrera tirada que és la més exigent de la via.

La via acaba just al costat del ràpel de la vessant Nord o sigui que no ens caldrà carenejar i amb un ràpel de 50 metres serem al terra.

Com que encara tenim temps i la climatologia aguanta, decidim fer la via “Aresta” que tenim al costat del camí de baixada.

Una via amb “segell” Remi, on cal pujar amb convicció i anar tantejant les roques, no en cauen, però cal anar tantejant-les. Una primera tirada molt llarga, 60 metres,per fer reunió en un gran arbre on trobarem una baga.

En la tirada tan sols trobarem tres espits i posar quelcom fa yu-yu perquè les petites zones on es poden posar son de blocs i no saps si en alguna caiguda ho arrancaràs tot..

La segona tirada en lloc de pujar per l'aresta mateix, que es veu molt trencada, hem pujat per un diedre on han sortir uns passatges força bonics.

La reunió la fem en el mateix lloc de l'anterior via i amb un nou ràpel tornem a ser al terra on trobem als companys que també han acabat.

Ara directes a Artesa per fer la cervesa de rigor.

Per cert que finalment no ha plogut a Benavent, però no hi ha com ser previsors.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Neskaragalls

APERTURISTES................ Lorenzo Ortas, Candido Puyal i Luis Alfonso

COMPANY DE CORDA ..... Pere Giró

MATERIAL.......................... Joc de Camalots

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... De l' Aresta

APERTURISTES................... Remi Bresco

COMPANY DE CORDA ......... Pere Giró

MATERIAL .............................. Joc de Camalots

DIFICULTAT............................ V+

MATINAL A LES ROQUES DE MAGARÓ

 DIUMENGE, 28 DE NOVEMBRE

Com que aquesta setmana no vaig poder sortir el dimecres, la família m’ha donat permís per sortir el diumenge també, gracies !!!.

Les previsions del temps segueixen marcades pel vent, la neu i el fred i caldrà ser molt curosos si volem escalar amb un xic de comoditat.

Parlant amb la colla de Vilafranca decidim escapar-nos fins Abella de la Conca que al hivern sempre és un refugi.

Com sempre que anem per la zona el lloc per aturar-nos és a Artesa.

Mentre esmorzen van arribant colles d’escaladors que porten objectius diferents, uns van a Vilanova de Meia, d’altres a Alós de Balaguer, tota amb el pensament posat amb el fred i el vent.

El nostre objectiu son les vies obertes a les roques de Magaró, on tenim dos sectors que s’estan desenvolupant molt ràpidament gracies als treballs dels companys Alarcón i Rovira.

Quan arribem a la zona de pàrquing ja tenim clar que tindrem que centrar-nos en les vies de la part baixa........ les de la part alta estan ventades i el fred pot ser intens.

Com que anem dos cotxes de tres persones, ens dividim en dues cordades per fer cada una vies diferents per no entorpir-nos.

Nosaltres, el Genís, la Isabel i jo ens decantem per anar fent les vies que no coneixem.

La primera, “Transhumants” és una via que la cordada Alarcón/Rovira estaven obrin el dia que vàrem fer la via “ Nòmades”.

La via té dues tirades i la roca a controlar per manca de repeticions, hi trobarem un parabolt i un pitó a la tirada, també es pot reforçar amb flotants. La roca encara esta tendre.

La segona tirada, és en general com la primera, està més sanejada però encara hi ha pedra solta. Trobarem a la tirada un parabolt, dos pitons i dos arbres llaçats.

Una vegada al cim de l’agulla podem fer un ràpel per darrera i arribar directes a peu de la paret de darrera on hi ha altres vies, però nosaltres hem preferit baixar per la via amb dos ràpels per evitar que la corda s’enganxi en algun matoll.

La segona via que escollim fer és la via “ al cim nomes torna el que recorda el camí” , uufff !!! un nom molt llarg per a una via curteta, però molt bonica !!!!.

La via l’hem trobada molt forçada.

D’entrada una placa mooolt lliça amb un parabolt al mig per evitar fer-te mal so la fas en lliure, (no hem pogut passar-la i hem fet A0.

Per sobre un seguit de plaques,(molt més humanes) que ens deixen a la reunió en un replà darrera un arbre i sota el diedre espectacular de la segona tirada. Trobarem cinc parabolts i tres ponts de roca, (dos dels ponts de roca no els passem perquè queden a desmà.

La segona tirada, es espectacular un diedre on cal posar-se bé per progressar amb un passatge un xic més difícil a mitja tirada, trobarem set parabolts i es difícil de reforçar.

Aquesta via també la rapelem per la veïna “Nomades”.

La temperatura comença a baixar, les boires enteranyinen el cel i el Sol comença a tapar-se amb la conseqüent baixada de temperatura.

Però ens queda una via per acabar de conèixer tot el sector i aprofitant que la Isabel va col·laborar amb la seva apertura decidim fer-la amb un tres i no res.

La via es diu “ Aresta de tardor” i és una aresta sense pretensions i amb roca a controlar sobretot la segona tirada.

La primera tirada, no segueix la aresta sino que aprofita unes plaques que hi ha a la dreta, trobarem dos pitons i es deixa reforçar molt bé.

La segona tirada, segueix el fil de l’aresta amb una roca que sembla un tetris i on cal progressar amb cura, trobarem quatre pitons, dos parabolts i dos arbres llaçats. Tot i tenir la roca a controlar m’ha agradat força.

Ara ja comença a apretar el fred i preferim anar a fer la cervesa.

J, ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Transhumants

APERTURISTES ................. A. Alarcón i J. Rovira

COMPANYS DE CORDA ..... G. Rodriguez, Isabel Notivoli

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFICULTAT............................ V

DADES DE LA VIA

NOM................................. Al cim nomes torna el que recorda el cami

APERTURISTES ................. A. Alarcón i J. Rovira

COMPANYS DE CORDA ..... G. Rodriguez, Isabel Notivoli

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFICULTAT............................ 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM................................. Aresta de tardor

APERTURISTES ................. J. Vidal i Isabel Notivoli

COMPANYS DE CORDA ..... G. Rodriguez, Isabel Notivoli

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFICULTAT............................ V

TRIO DE VIES A ABELLA DE LA CONCA

 DIUMENGE, 07 DE NOVEMBRE

Desprès que demacres comprovéssim que ja tenim l’ hivern aquí, avui no volem passar gaire fred i decidim anar a terres de Ponent, concretament a Abella de la Conca que amb el seu micro clima segur que estarem bé.

                                                               

                                                                       VIA     "RACC"

Avui serem tres, en Pere, l’Angel i jo i com sempre que quedem ens trobem a Jorba per deixar un cotxe i estalviar nos benzina.

Hem escollit anar a una zona on ja hi hem escalat, però on els companys Alarcón i Rovira estan fent una campanya d’obertures per a passar un bon dia d’escalada.

Al pàrquing i mentre esmorzem acabem de definir els nostres objectius. Començarem per la via Racc que trobarem a la primera agulla. (les altres dues vies que hi ha, la via “d’en Pere” i “Dos querubins” ja les hem fet) i aquesta esta pendent.

La primera tirada, un xic freda, (encara no hi toca el Sol), és un díedre bonic amb la dificultat concentrada en un passatge, la resta a gaudir de la roca. Trobarem dos parabolts, un pont de roca i dues bagues a arbres, es pot reforçar més, però la protecció es suficient

                                     

La segona tirada és més rebuscada, esta assegurada per tres pitons i una baga en un arbre i va a cercar la carena per seguir-la fins la reunió cimera de totes les vies.

Aquí fem un ràpel volat per la vessant Nord per remuntar la vall que queda darrera fins el coll perquè les vies que volem fer estan a la paret de darrera just davant del coll.

                                               ESPERÓ SOMERA + ESPERÓ DELS RUCS

El nostre primer objectiu d’aquesta paret és la via “Esperó Somera” de dos llargs, però que podem allargar per l’ “esperó dels rucs”

La primera tirada, més impressionant que no pas difícil, amb roca molt bona, esta protegida per quatre parabolts  i tres cintes a arbres.

La segona tirada, un xic més fàcil esta protegida per quatre ponts de roca.

Teòricament aquí s’acaba la via però un camí netejat de branques et permet anar a la dreta fins on puja l’esperó dels rucs, ja en el tram ajagut i en dues tirades, netes ens deixa al cim del esperó.

La baixada és complicada, cal localitzar els ràpels que no son fàcils de veure. Nosaltres hem decidit fer el mateix camí que a la pujada.

Una vegada a terra, encara tenim tems per fer una tercera via i anem a la via “Bitllet d’anada” de la que tenim l’itinerari però res més.

                                                         VIA  "BITLLET D'ANADA"

La primera tirada la fem de 60 metres, (ens hem saltat la reunió ???), una tirada un xic bruta i protegida per tres parabolts, tres ponts de roca i una baga en arbre.

Nosaltres hem fet reunió en un pont de roca uns deu metres abans de la reunió bona, perquè no sabíem la seva ubicació exacta i si tindríem corda per arribar-hi.

S’ha imposat un canvi de reunió per poder controlar al company en la darrera tirada.

Aquesta tirada ha resultat la millor de tota la jornada, uns primers metres fàcils fins arribar al peu d’un mur molt vertical amb un tram de cinc metres contundents i difícils, ben assegurats per poder forçar el lliure i per acabar una placa lliça que és el final de festa perfecte. La tirada esta protegida per  sis parabolts i dos ponts de roca.

La baixada per la mateixa via. Hem tingut problemes per recuperar les cordes a la darrera tirada però la resta bé.

Ara la temperatura comença a baixar, però hi ha hagut algunes hores que hem pogut escalar amb màniga curta.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................................   Racc

APERTURISTES .............................. J. Rovira, A. Alarcón

COMPANYS DE CORDA.................   Angel  Guillen,  Pere Giró

MATERIAL...........................................  10 cintes. Joc discret de Camalots

DIFICULTAT.......................................    V+

DADES DE LA VIA

NOM..................................................  Espero Somera

APERTURISTES .............................. J. Rovira, A. Alarcón

COMPANYS DE CORDA.................   Angel  Guillen,  Pere Giró

MATERIAL...........................................  10 cintes. Joc discret de Camalots

DIFICULTAT.......................................    V

DADES DE LA VIA

NOM..................................................   Bitllet d’anada

APERTURISTES .............................. J. Rovira, A. Alarcón

COMPANYS DE CORDA.................   Angel  Guillen,  Pere Giró

MATERIAL......................................... 10 cintes. Joc discret  de Camalots

DIFICULTAT.......................................    6a

 

 

VIA CALMA IN-TENSA

 DISSABTE, 11 DE SETEMBRE

Avui tornem a sortir però no tinc ganes d’ anar molt lluny, es la Diada i les carreteres segurament molt plenes.

Dels llocs que hem estat mirant dos el hem descartat per motius extra escalatoris.

A Mongai hi estan treballant desprès de la neteja, (destrossa) que van fer a les parets de la carretera i de l’ Os i a Horta han tancat els Estrets per treballs a la zona.

Finalment ens decantem per anar a Abella de la Conca, donat que la meteo diu que no plourà i les temperatures no seran gaire altes.

La via escollida es la “Calma in-tensa” una via acabada de sortir del forn, (maig d’ aquest any), dels companys Remi i Joan.

Hi anem amb el cor una mica encongit, perquè diuen que hi ha un passatge força difícil.

A Carranima no hi ha ningú o sigui que tenim tota la paret per nosaltres.

La primera tirada, la més llarga de la via es força entretinguda, comença amb un passatge vertical per agafar un clau i un pont de roca llaçat amb una cinta blava, (es un bon detall per trobar la via, ja que es veu des de el terra). Desprès va saltant ressalts i plaques fins la reunió.

La roca esta tendra i encara molt bruta de liquen negre el que fa que la progressió sigui lenta i amb molta concentració. Trobarem cinc parabolts, un pont de roca i un pitó. Nosaltres hem acabat d’ amanir-la amb material flotant.

La segona tirada, sense complicacions, cal caminar per una feixa entre arbres per anar a cercar un parabolt al peu d’ un mur. La major dificultat es trobar el millor camí. La reunió es pot reforçar amb un camalot del nº 1.

La tercera tirada és maca, llàstima de la molsa, però una vegada estigui neta, es podrà forçar tota en lliure. Trobarem 9 peces a la paret (2 bagues a arbres, 2 pitons, 1 pont de roca i quatre parabolts. En un parell de llocs m’ ha calgut fer A0.

La quarta tirada  comença superant una fissura ample que atlètica i ben assegurada, quan aquesta acaba, una placa molt llisa i vertical ens porta en artificial fins la reunió. Trobarem quatre claus, dos ponts de roca i sis parabolts.

La cinquena tirada es la més espectacular i segons diuen on hi ha el passatge més obligat. El començament és senzill, superar una placa llisa amb tècnica d’ artificial fins arribar a un díedre  en diagonal que ve de l’ esquerra. El pas concret és de decisió donat que no es pot assegurar mes del que està. Una vegada superat el passatge si que es important recular un xic i posar un camalot del nº 0’3 per protegir al segon de cordada en la seva tasca de recuperar el material, sense aquesta protecció el segon esta exposat a fer un pèndol important .

Superat aquest passatge, amb un tram més d’ artificial entrem a la zona de la reunió dins de l’ ull de l’ elefant.

La sisena tirada és molt més suau, un parabolt a la sortida de la reunió i un segon arribant a la carena cimera es tot el que trobarem.

Nosaltres hem fet reunió a la instal·lació de ràpel. Amb uns darrers metres fàcils però on cal tibar de valent de les cordes.

La baixada amb tres ràpels, el primer volat ens deixen al principi de la via “ l’ ull de l’ elefant”.

De baixada cervesa a Isona per treure’ ns la calorada que portem sobre.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................              Calma in-tensa

APERTURISTES.................           J. Asin i R. Bresco

COMPANYS DE CORDA...........     Isabel Notivoli

MATERIAL UTILITZAT...............   15 cintes, Camalots fins el nº 1, semàfor Aliens,

                                                    Encastadors, estreps

DIFICULTAT   ..........................    6a/Ae

 

 

VIES NÒMADES I EMILI MARTÍNEZ

 DIMECRES, 26 DE MAIG

Aquesta setmana volíem anar a fer via llarga, però per un error de càlcul, ahir vaig posar-me la vacuna i aquest mati tinc el braç adolorit, cal canviar el nostre objectiu.

Mentre fem el cafè acabem de decidir-nos i tot i no tenir les ressenyes a ma , optem per anar a Abella de la Conca per fer l’agulla de l’ Emili i la Nòmades, dues vies de la factoria Alarcon-Rovira que no fa gaire han sortit del forn.

Arribats al lloc d’aparcar veiem que no estem sols, hi ha una cordada fent neteja en una agulla propera. Coneixent-los, no tenim cap dubte que son els companys Antoni i Joan preparant un nou projecte.

Mentre fem la curta aproximació anem parlant amb ells i seguim el camí fresat fins el nostre primer objectiu. La via Nòmades, perquè és la que queda més a prop nostre.

La via comença just darrera l’agulla que estan obrint , segueix un espero poc marcat fins el cim del contrafort. Ens ha agradat a tots dos i ben assegurada, tan sols que pel fet de ser recent encara trobem moltes rapisses i fissures amb terra però que s’aniran netejant amb el pas de cordades i la pluja. La línea esta molt ben trobada.

Tan sols per trobar-li una objecció, crec que millor partir la via en dues tirades perquè arribar a dalt amb els cinquanta metres de corda doble es fa costerut, així els hi hem comentat a la tornada

Tan sols hem utilitzat 14 cintes  i amb un sol ràpel hem tornat al terra.

Ara ens acostem a la segona via que hi ha a la zona l’Agulla Emili Martínez i també a la seva única via.

Aquesta via si que esta muntada amb una reunió inter mitja, i que a més diferencia les dues parts que presenta aquesta paret.

La primera tirada, més suau, puja per un seguit de fissures (on han fet un treball de neteja molt potent) hi ha assegurances suficients però en un punt hem posat un camalot del 0,4 per escurçar distancia entre assegurances.

La segona es un xic més potent, segueix també sistemes de fissures però hi ha tram de placa molt interessants, amb una arribada a la reunió molt fotogènica.

En aquesta tirada hem posat dos camalots del 0,5 i 0,75 però es pot reforçar al gust en tot el recorregut.

La baixada també amb un sol ràpel.

En aquesta zona s’han acabat les vies, a l’espera de la que estan obrint i decidim deixar l’escalada per una bona cervesa.

Ens acomiadem d’ells que encara estan treballant i baixem fins a Isona per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

 

DADES DE LES VIES

NOM.................................                  Nòmades

APERTURISTES..............                  A. Alarcón i J. Rovira

COMPANYS DE CORDA ......            Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI..............     14 cintes

DIFICULTAT.....................................   V+

 

NOM...........................                        Emili Martinez

APERTURISTES.....................           J. Rovira i A.Alarcon

COMPANYS DE CORDA..............     Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI............        10 cintes i joc discret de Camalots

DIFICULTAT..............................         V+

 

 IMPORTANT !!!

Mentre preparava la “piulada” m’han dit que el dijous uns companys del Vallès van estar per la zona escalant i els rurals van dir-los que estava prohibit escalar de Gener a Setembre en tota la paret, per la nidificació d’un aufrany. (des del sector Blau fins a les roques de Vilella, quasi dos quilometres de paret).

De fet, el tema ve de lluny,(mireu piulada dels Galls de 02 de juliol de 2013, aleshores parlaven tan sols de Roca Vilella) però ara crec que estan estirant més el braç que la màniga.

He mirat informació de la Generalitat i FEEC i no he trobat res referent a prohibicions d’escalada a Abella de la Conca.