Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 24 d’octubre de 2013

VIA JUSTEL HITA PICAZO

DISSABTE, 19 D’OCTUBRE

Tornem a tenir en perspectiva una altre setmana interessant, aquesta vegada amb un “Visa” diferent. El Josep té obligacions i no pot sortir. En Guillem té que treballar. Per sort el “Visa” Xavi s’ha despertat de la seva fixació a l’escalada esportiva i diu que vol venir a fer via llarga.
Portem uns dies preparant el nostre objectiu però el divendres ens adonem que no tindrem mitjà de transport per anar-hi, per tant sobre la marxa decidim modificar els nostres objectius i anar a una via on puguem anar-hi amb cotxe normal. Ens decidim per la via “Justel- Hita - Picazo” a Oliana.


Sortim d’Esparreguera a les cinc del matí i a les set ja estem a Oliana, però no hi ha manera de trobar un bar obert i decidim seguir  fins Coll de Nargó on ens espera la mateixa sort, està vist que avui no esmorzem. Encara és negra nit i no podem posar-nos a la paret, per tant decidim pujar fins Organya on sí que tenim sort i podem esmorzar.
A les vuit marxem, ja amb les reserves plenes i preparats per una llarga jornada. Tenim per davant 700 metres de paret.
Al pàrquing de la ferrada Regina ja hi ha moviment, veiem marxar uns companys  preparats per anar a escalar i els hi preguntem pel seu objectiu, no sigui que anem a la mateixa via i fem l’ascensió sota una pluja de pedres, però tenim sort , ells van a la paret de la cascada.
A les nou estem començant l’escalada desprès de pujar una  canal costeruda i embardissar-nos fins el peu de via.


El Xavi comença la via amb una tirada fàcil fins el peu del díedre que ha estat la nostra orientació per trobar el peu de via des de que hem deixat la carretera.



La segona segueix el díedre i surt per l’esquerra del sostre, aquí la dificultat és més alta i tens que filar més prim a l’hora de progressar, però es deixa fer bé, uns quaranta cinc metres amb una dificultat màxima de cinquè superior.



La tercera és curta, cal anar a cercar una fissura bavaresa per pujar fins sobre un gendarme, hi ha parabolts i es pot reforçar molt bé, 30 metres de cinquè superior amb moviments una mica estranys.



La quarta i cinquena no tenen història, primer una placa per anar a cercar el primer bosc, les tirades tenen 45 i 60 metres respectivament, tan sols cal anar en compte amb les pedres i en que cal progressar amb tendència a l’esquerra, jo la reunió no l’he trobada i l’he feta en un arbre diferent i el Xavi la cinquena l’ha fet en un parabolt al peu de la paret.



La sisena hem pujat recta a cercar un parabolt situat uns 10 metres per sobre, tot i que la ressenya marca una entrada per l’esquerra. Desprès de trobar un altre parabolt més amunt encara, cal iniciar una progressió a la dreta per cercar un arbre “diferent”, la reunió està a la paret amb dos parabolts, quaranta metres.


La setena comença amb una placa molt vertical però ben assegurada, les ressenyes diuen cinquè superior, jo l’he trobat més difícil, sobretot el primer tram, desprès la dificultat baixa  ja fins la reunió 55 metres més amunt.



La vuitena és un díedre molt vertical amb les assegurances molt velles i algun parabolt  per reforçar, la sortida a placa desprès del díedre, a l’altura d’un burí vell, m’ha costat molt, 6a com a mínim, però el Xavi ha fet el flanqueig per sota on l’he fet jo i ha dit que era més fàcil. 45 metres molt entretinguts.



El llarg novè, comença estrany per superar un gran bloc, hi ha un pitó a sis o set metres per protegir el canvi de fissura i continuar per la segona fins la reunió ja amb menys graduació, una tirada de cinquè superior de 45 metres amb les dificultats concentrades en el primer tram.
La dècima és el segon bosc penjat, 60 metres de canal selvàtica fins un parabolt  a peu del tercer tram de paret..



L’onzena tirada les ressenyes la marquen de 6a i la tirada no ho desmereix, comença amb una ascensió en diagonal a l’esquerra fins una petita vira que cal flanquejar en horitzontal i un darrer tram vertical per una fissura. Les ressenyes donen per difícil el tram anterior al flanqueig però jo he trobat més difícil l’entrada a la reunió. Cinquanta metres de plaques amb bona roca.
La tirada dotze em toca a mi, és la que presenta més grau de tota la via (si la fas en lliure). Jo he fet tres passos de Ae i una sortida a la dreta, rara. Desprès cal tenir cura amb les cordes perquè la tirada té forma d’ essa i les cordes tiben molt. L’entrada a la reunió que està en un bloc que sobresurt de la paret és espectacular i difícil, total 30 metres de 6a, Ae .
La tirada tretze presenta una placa de sortida, més espectacular que difícil, per entrar en un tram no gaire agraït d’ arbres per fer reunió uns 25 metres més amunt, sobre un gran arbre.



La tirada catorze presenta 30 metres fins la feixa amb una dificultat de cinquè on cal anar cercant el millor itinerari, hi ha quatre assegurances que cal buscar.
La quinzena tirada és un flanqueig caminant a l’esquerra de 20 metres.



La setzena tirada va a cercar un díedre amagat molt bonic i que no es veu des de la reunió, el primer tram és difícil sobretot després d‘entrar al díedre i fins que aquest es converteix en una canal plena d’arbres per on cal pujar agafant-te a les arrels  i troncs fins un punt on veus la reunió a l’esquerra. Aleshores cal deixar els arbres per anar-hi amb un parell de moviments molt difícils. La dificultat està repartida al llarg de la tirada i personalment crec que és un 6a força mantingut.



La tirada disset és curta, 25 metres però amb una sortida de reunió molt explosiva i llisa, que hem fet en Ao, després la dificultat baixa molt fins la reunió
La tirada divuit, i última, no és difícil, primer un tram de bosc per sortir per una xemeneia que pots pujar en ix tranquil·lament.
A les quatre i mitja estem al cim, ara tan sols queda baixar, una hora llarga de camí fins el cotxe.

J.  ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada