DISSABTE, 19 D’OCTUBRE
Tornem a tenir en perspectiva una
altre setmana interessant, aquesta vegada amb un “Visa” diferent. El Josep té
obligacions i no pot sortir. En Guillem té que treballar. Per sort el “Visa”
Xavi s’ha despertat de la seva fixació a l’escalada esportiva i diu que vol
venir a fer via llarga.
Portem uns dies preparant el nostre
objectiu però el divendres ens adonem que no tindrem mitjà de transport per
anar-hi, per tant sobre la marxa decidim modificar els nostres objectius i anar
a una via on puguem anar-hi amb cotxe normal. Ens decidim per la via “Justel-
Hita - Picazo” a Oliana.
Sortim d’Esparreguera a les cinc del
matí i a les set ja estem a Oliana, però no hi ha manera de trobar un bar obert
i decidim seguir fins Coll de Nargó on
ens espera la mateixa sort, està vist que avui no esmorzem. Encara és negra nit
i no podem posar-nos a la paret, per tant decidim pujar fins Organya on sí que
tenim sort i podem esmorzar.
A les vuit marxem, ja amb les
reserves plenes i preparats per una llarga jornada. Tenim per davant 700 metres de paret.
Al pàrquing de la ferrada Regina ja
hi ha moviment, veiem marxar uns companys preparats per anar a escalar i els hi
preguntem pel seu objectiu, no sigui que anem a la mateixa via i fem l’ascensió
sota una pluja de pedres, però tenim sort , ells van a la paret de la cascada.
A les nou estem començant l’escalada
desprès de pujar una canal costeruda i
embardissar-nos fins el peu de via.
El Xavi comença la via amb una
tirada fàcil fins el peu del díedre que ha estat la nostra orientació per
trobar el peu de via des de que hem deixat la carretera.
La segona segueix el díedre i surt per l’esquerra del sostre, aquí la dificultat és més alta i tens que filar més prim a l’hora de progressar, però es deixa fer bé, uns quaranta cinc metres amb una dificultat màxima de cinquè superior.
La tercera és curta, cal anar a cercar una fissura bavaresa per pujar fins sobre un gendarme, hi ha parabolts i es pot reforçar molt bé,
La quarta i cinquena no tenen història, primer una placa per anar a cercar el primer bosc, les tirades tenen 45 i
La sisena hem pujat recta a cercar un parabolt situat uns
La setena comença amb una placa molt vertical però ben assegurada, les ressenyes diuen cinquè superior, jo l’he trobat més difícil, sobretot el primer tram, desprès la dificultat baixa ja fins la reunió
La vuitena és un díedre molt vertical amb les assegurances molt velles i algun parabolt per reforçar, la sortida a placa desprès del díedre, a l’altura d’un burí vell, m’ha costat molt, 6a com a mínim, però el Xavi ha fet el flanqueig per sota on l’he fet jo i ha dit que era més fàcil.
El llarg novè, comença estrany per superar un gran bloc, hi ha un pitó a sis o set metres per protegir el canvi de fissura i continuar per la segona fins la reunió ja amb menys graduació, una tirada de cinquè superior de
La dècima és el segon bosc penjat, 60 metres de canal
selvàtica fins un parabolt a peu del
tercer tram de paret..
L’onzena tirada les ressenyes la marquen de 6a i la tirada no ho desmereix, comença amb una ascensió en diagonal a l’esquerra fins una petita vira que cal flanquejar en horitzontal i un darrer tram vertical per una fissura. Les ressenyes donen per difícil el tram anterior al flanqueig però jo he trobat més difícil l’entrada a la reunió. Cinquanta metres de plaques amb bona roca.
La tirada dotze em toca a mi, és la
que presenta més grau de tota la via (si la fas en lliure). Jo he fet tres
passos de Ae i una sortida a la dreta, rara. Desprès cal tenir cura amb les
cordes perquè la tirada té forma d’ essa i les cordes tiben molt. L’entrada a
la reunió que està en un bloc que sobresurt de la paret és espectacular i
difícil, total 30 metres
de 6a, Ae .
La tirada tretze presenta una placa
de sortida, més espectacular que difícil, per entrar en un tram no gaire agraït
d’ arbres per fer reunió uns 25
metres més amunt, sobre un gran arbre.
La tirada catorze presenta
La quinzena tirada és un flanqueig
caminant a l’esquerra de 20
metres .
La setzena tirada va a cercar un díedre amagat molt bonic i que no es veu des de la reunió, el primer tram és difícil sobretot després d‘entrar al díedre i fins que aquest es converteix en una canal plena d’arbres per on cal pujar agafant-te a les arrels i troncs fins un punt on veus la reunió a l’esquerra. Aleshores cal deixar els arbres per anar-hi amb un parell de moviments molt difícils. La dificultat està repartida al llarg de la tirada i personalment crec que és un 6a força mantingut.
La tirada disset és curta,
La tirada divuit, i última, no és
difícil, primer un tram de bosc per sortir per una xemeneia que pots pujar en
ix tranquil·lament.
A les quatre i mitja estem al cim,
ara tan sols queda baixar, una hora llarga de camí fins el cotxe.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada