PAPI SUCA, Vilanova de Meia

DIUMENGE, 12 DE GENER

Un mar de boires ha envaït quasi tota Catalunya, principalment les zones baixes ,de fet en el camí d’anada ho podem comprovar, no veiem res de res en tot el recorregut i encara sort que en alguns llocs aquesta boira no és gaire consistent i podem avançar força bé amb el cotxe.

A les 9, 30 ja estem a Cal Cirera davant d’un bon esmorzar però amb la mosca a l’orella perquè fins i tot aquí la boira és molt espessa i pixanera. A les 10 decidim que ja n’hi ha prou de fer el ronsu i decidim pujar fins la paret, on creiem que no hi haurà boira.

La boira arriba fins la font de la Figuera però per sobre tenim un dia esplèndid.

Fem l’aproximació i a les 10, 30 ja estem a peu de via preparats per començar la via que hem escollit per avui, la Papi Suca.

El Josep d’entrada té que enfrontar-se amb la tirada més dura de la via, graduada de 6c. Una lluita aferrissada de 45 m. el deixen a la primera reunió, ara em toca a mi patir, el primer tram 6a es deixa fer bé, és una escalada amb gotes d’aigua i passatges d’equilibri però la segona part ja és diferent, la roca es torna crostosa i arrodonida i alguns passatges tot i fer Ao cal apretar les dents de valent, no sé com pot passar personal per aquí fent –ho tot en lliure, unes màquines.

La segona, segons la ressenya és més fàcil, això si, segons la ressenya. Els primers metres , fins sota un petit sostre fàcil, passar el sostre, tibada d’Ao  i el primer pas de la placa pot fer-se bé, la resta ja és una altre cosa, aquí hi ha el pas que diuen “morfològic” que jo més aviat li diria “biònic”. L’he provat de totes maneres i no he aconseguit passar, fins que al final he utilitzat un recurs de pillastre, un dulfer a l’esquerra per anar a la via passatgers del vent (que ja he fet i està uns metres a l’esquerra) i és més fàcil. Una vegada superat el tram difícil he tornar a la via just per sobre del passatge “biònic”. La resta de tirada és molt més suau fins la reunió de la via passatgers del vent.

La tirada segona bis, és una passejada de 10 metres per una rapissa, canvi de reunió de la via Passatgers del vent a la Papi Suca.

La tercera, està graduada de 7a, però ni ensumar-lo, primer cal fer quatre passos d’artificial que hem fet amb bagues llargues (no portem estreps) fins un clau, aquí cal fer un parell de moviments en lliure a l’esquerra per agafar una altre línea de parabols fins la reunió, total uns 15/20 metres de tirada.

La quarta tirada és més suau (6a+) però vist el m’ha passat a la segona tinc la mosca darrera l’orella i començo la tirada amb una mica de neguit, els primers metres molt bonics, verticals, amb nansa i les assegurances una mica allunyades, fins un pont de roca,  fins aquí una dificultat de (V+ ó 6a). Sortir del pont de roca ja costa una mica més i et deixa a una placa súper llisa amb presa de mà però res pels peus, sortir del parabol que hi ha a mitja placa cal fer-ho amb decisió, perquè la següent assegurança està força lluny i el terreny és molt vertical, superat aquest tram hi ha dues assegurances més fins la reunió però per terreny més factible.

La cinquena tirada és igual de difícil, segons la ressenya, però a mi m’ha costat més, la roca ha tornat a canviar i torna a ésser costrosa i arrodonida, les assegurances alegres i algun pas tens que fer-lo per “.......” per sort li ha tocat al Visa que els porta ben posats.

La sisena és de tràmit, o no, per sortir de la paret, hi ha tres assegurances, més que res per senyalitzar el camí i una dificultat màxima de cinquè , però la roca no és bona i cal pujar  en compte, sobretot en el seu tram final.

Aquí acaba la via, però nosaltres hem fet una tirada més i hem sortit recte fins el cim.

Hem arribat al cim a les 15 hores i amb un mar de núvols als nostres peus, de fet en algun moment la boira ens ha engolit però el sol ha pogut més. Ara tan sols resta baixar al cotxe i fer la cervesa que ens l’ha hem ben guanyat. 

J. ESTRUCH