ROCA MAURA

DISSABTE, 04 DE GENER

Avui, ja sense la necessitat de fer la primera escalada de l’any, anem a cercar bon temps, les prediccions del meteoblue donen pluges a mig matí en quasi tot el territori català, per tant cal ésser imaginatiu i cercar alternatives enginyoses.

El divendres li proposo al Josep arribar-nos a l’Estartit per conèixer la zona i fer alguna de les vies de la Roca Maura. Per si encarta, en portem dues de preparades que hem aconseguit la ressenya per Internet.

Sortim d’Olesa a les 7, 45 i enfilem l’autopista fins Girona i des d’ allà a l’Estartit on arribem a les 10 hores, ja esmorzats. Amb les orientacions que hem trobat, no ens costa gaire localitzar el pàrquing i el començament de via, ara tan sols cal decidir quina via farem primer i l’elecció recau en la via Poseidon com a primera pressa de contacte amb la roca.

Mentre ens preparem el material cauen unes gotes de pluja i ens fa dubtar si hem escollit bé la sortida, però no hem fet tants quilòmetres per tornar de buit a casa, per tant decidim pujar mal que plogui. Teòricament avui em toquen les dues tirades de 6a a mi, però decidim que el Josep farà les dues primeres i jo les darreres així ens tocarà un 6a a cadascú i si no podem escalar res més al menys portarem una tibadeta cada un.

La primera tirada està graduada de cinquè superior i la veritat que no el desmereix, hi ha dos trams, al començament i a mitja tirada que cal mirar-los amb cura però la tirada està ben assegurada i no pateixes gens.

La segona comença suau però hi ha una placa molt més vertical que la resta on cal ser llarg per arribar a la presa bona, aquest és per mi el pas clau de la via juntament amb un altre pas de la darrera tirada, encara que jo crec que aquest és més dur i difícil d’encadenar. El Josep ha fet reunió en una feixa.

La tercera em toca a mi, teòricament és un flanqueig a l’esquerra de deu metres però en pocs metres hi ha una reunió amb dues anelles  i uns metres més enllà hi ha dos espàrrecs sense plaqueta, sens dubtar-ho faig reunió a la primera.

La quarta comença amb un pas delicat però aviat pots assegurar el passatge amb una assegurança, és un pas de decisió, desprès cal seguir un seguit de ressalts fins el peu d’una placa molt vertical amb tres assegurances on el tram central és el més difícil, superat el tram ja segueix fàcil fins la reunió just sota el cim.

Al cim fa molt de vent però a la paret quasi ni el notàvem i això ens desanima un xic però al tornar a baixar el coll, el vent no bufa fort i tornem a animar-nos i decidim anar per la segona via “ la punxadits”.

Tornem a peu de paret disposat a suportar el vent i el fred, ara ja estem decidits a pujar i el Josep comença la primera tirada, uns 20 metres d’escalada amb un passatge de 6a, la resta força més suau.

La segona té una graduació de cinquè superior però és bastant “ matojera”, he trobat una reunió trencada a una feixa i he pensat que ja havien passat els talibans  fent de les seves. Jo he reforçat la reunió amb un camelot, però resulta que no era la reunió sinó que aquesta es troba uns deu metres més amunt i el Josep ha tingut que fer una tirada curta per equilibrar la situació, no ha volgut seguir perquè cal fer un canvi de paret i seria complicat pel fregament de les cordes.

Per tant la tercera em toca a mi, cal baixar a una canal per fer un canvi de paret i cercar un parabolt i un pont de roca per entrar desprès en una cova, just en acabar aquesta hi ha la reunió.

La quarta tirada és la més dura de la via, tot i estar assegurada cal reforçar alguns passatges, al Josep no li ha agradat gaire per la impressió que donen alguns blocs d’estar en equilibri precari però jo que he pujat de segon, sense el perill d’una caiguda forta , si que m’ha agradat força. La graduació de la tirada és de 6a i és mantinguda.

A les 15 hores ja tornem a estar al cotxe i preparats per fer un munt de quilòmetres de tornada.

J. ESTRUCH