Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 8 de maig del 2014

COLL ROIG

DISSABTE, 03 DE MAIG

Aprofitant la nostra estada amb la família a Sant Joan de les Abadesses on hem pujat per passar el cap de setmana, nosaltres podrem fer una petita escapada per escalar i li proposo al Josep Grau, quatre zones d’escalada que conec de les rodalies,  per anar-hi a fer quelcom.
De les zones que conec a la comarca n’hi ha dues que ja coneix ( Can Barricó i la Dent d’en Rossell) i dues que no, (el Gra de Fajol i Montgrony), però veient l’aproximació de cada una d’elles no dubta gens i decideix anar a Montgrony, concretament al Coll Roig.


Jo vaig anar-hi l’any 2009 per fer la via Alicorn i varem sortir molt satisfets, per tant ja és hora de tornar-hi.
Avui dia, hi ha un munt més de vies, totes equipades amb químics, aquest fet i la qualitat de la roca fan que sigui  una comoditat anar-hi. Moltes felicitacions als companys del Ripollès que estan fent una molt bona tasca d’obertura.
Desprès d’esmorzar, com a senyors, al poble de Gombrèn pugem fins el santuari de Montgrony i d’allà al coll Roig on aparquem al costat d’un altre cotxe.


En el camí d’aproximació a les vies veiem que algú està treballant a la paret i una vegada a prop d’ell veiem que es tracta d’un antic company d’aventures , en Santi Sanz, amb el qual feia molt i molt de temps que no coincidíem. Una estona amb ell i ens informa de totes les novetats que hi ha.
Decidim començar per la via que ja conec, l’Alicorn.


El Josep fa la primera que comença amb un tram de quart grau per entrar en una feixa d’arbres i ja caminant fins la reunió.
La segona recordo que és la tirada estrella de la via amb els seus canalons al·lucinants, el primer pas se’m resisteix i acabo agafant-me a la primera assegurança, mal començament, però desprès cal posar-se bé entre canalons i anar progressant fent molta pressió lateral que et deixa els turmells a caldo. En lloc de fer tota la tirada sencera prefereixo fer reunió a la meitat per poder cosir al Josep de fotos d’aquest tram , molt estètic. 


La pseudo reunió l’ he fet amb un químic i l’he reforçada amb camelots que queden a caldo.
La tercera segueix el mateix registre que la segona, com que tan sols n’he fet la meitat, torno a encapçalar la cordada  fins la reunió, en aquesta tirada he posat un camelot a mitja tirada perquè les assegurances allunyaven una mica.


La quarta la treballa el Josep, aquesta tirada té les mateixes característiques que les anteriors però és una mica més fàcil. Creia recordar que hi havia una reunió abans del tram final (més difícil) però no hi ha res i ha calgut muntar-la, per sort és fàcil de reforçar.


La cinquena és curta però intensa, cal superar dues fissures verticals on cal tibar de valent, a la segona part he posat un micro per assegurar el passatge abans d’arribar al químic.
El tram final de la via no l’hem fet i hem baixat en ràpel per la mateixa via.


Una vegada al terra decidim fer una via veïna un xic més fàcil per acabar la jornada, la via Ulls d’Esmeralda que tenim deu metres a la nostra dreta.


La primera tirada la fa el Josep, és un xic més difícil i llarga que la seva homòloga de la via anterior però sense complicacions.
La segona, és més plaquera tot i no deixar els canalons, amb una dificultat de cinquè superior però molt llarga, uns 55 metres, hi ha un parell de trams força interessants.


La tercera ha resultat ser la més intensa, comença amb un tram de canalons per desviar-se al final a la dreta i cercar unes plaques fins la reunió, uns 30 metres amb una graduació de cinquè superior.
La quarta no té història surt per un bosc en direcció a la darrera reunió de la via anterior per entrar-hi per un díedre , la dificultat és de quart grau.


El descens el fem per la via Alicorn amb dos ràpels.

Són les 15,00. hores , encara tindrem temps de baixar , dinar i fer turisme amb la família.


J. ESTRUCH




2 comentaris:

  1. Aquest topant de Coll Roig sembla prou interessant, me n'han donat força bones referències i vosaltres m'heu acabat de convèncer, caldrà anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Ho recomano i molt, molt bona roca, ben assegurat (una mica allunyades) i grau assumible. Per gaudir d'un bon dia d'escalada.
      J: ESTRUCH

      Elimina