Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 12 de maig de 2014

VIA TRABUCAIRES + ESPERÓ DELS LLIBERALS

DISSABTE, 10 DE MAIG
Després d’aquest cap de setmana de semi descoberta al Ripollès se m’ha tornat a despertar el cuquet de visitar lloc nous o llocs on fa temps que no he visitat i per això li proposo al Lluis la possibilitat d’anar aquesta setmana de descoberta, amb el perill d’acabar el dia sense haver trobat el lloc o sortir decebuts de les nostres perspectives . Però no ha estat el cas, hem acabat satisfets i força cansats per l’activitat.
Al trobar-nos a les set del matí li porto tres possibles objectius per avui, el primer anar al Pedra i fer el darrer treball de l’Indi al Roget, (sé que hi van tres companys a fer-la avui), la segona opció és anar a l Montseny i la tercera arribar-nos fins les Guilleries.


Com que el Lluis és com jo ,  li agrada la descoberta, ens decidim per provar sort en aquest lloc amagat de les Guilleries, la Vall Clara, en tenim les ressenyes i una informació extreta d’una web per arribar-hi.
La primera parada la fem a Sant Hilari Sacalm, parada tècnica per esmorzar, a partir d’aquí ens queden uns pocs quilòmetres de carreteres i molts quilòmetres de pistes forestals per uns espais que no coneixem gens. Per sort les indicacions són força precises i anem directes fins el nostre objectiu . A les deu del matí tenim el cotxe aparcat just per sota de la masia que tenim com a referència, la  “Cabrerola”, els companys de la web www.cefarners.cat són uns cracks donant informació i com veurem poc desprès, fabricant vies força interessants.
A la zona  tinc coneixement de tres vies llargues, però tan sols he aconseguit la ressenya de dues i tenim la intenció de fer-les.
Seguint les indicacions de l’aproximació baixem fins el peu de la via Trabucaires que no ens costa gens de trobar, comença just al costat d’una petita cova, però aquest és el nostre segon objectiu. Primer volem fer l’esperò dels Lliberals que amb una dificultat força més baixa ens servirà de primer contacte amb el granet de la zona.


Baixem decidits fins els fons del barranc i comencem a cercar la via però no hi ha ni rastre i decidim tirar pel dret, teòricament a la primera tirada hi trobarem dos pitons. El primer tram està molt brut de molsa, però creiem que és conseqüència de l’ humitat però com que portem camelots per si fos el cas, anem pujant per díedres bruts fins darrera un gendarme on faig reunió a uns 40 metres del terra, la ressenya diu que cal fer reunió en uns blocs. No he trobat els pitons i la dificultat és una mica més del que diu la ressenya però creiem que és perquè no estem avesats a la roca.


La segona ja comença a despistar-nos, no té la mateixa estètica que senyala la ressenya i mitja tirada és pel bosc. Ara ja tenim la mosca darrera l’orella i amb la sensació d’anar ben perduts. La tercera presenta una muralla força important, intento pujar per l’esquerra i la roca s’esmicola al meu pas i decideixo deixar-ho córrer, sembla que definitivament ens hem perdut.


Per fer un darrer intent cerco per la part dreta de l’esperó i ..... bingo!!. Uns cinc metres per sobre meu hi ha un pitó. M’enfilo per allà i uns metres més amunt veig un altre pitó, ara segur que estem a la via, hem fet un centenar de metres de regal i hem perdut un temps preciós però ara tot coincideix, estic en un petit replà on muntar la reunió i la dificultat que he trobat coincideix amb la ressenya.


La segona la fa el Lluis, cap problema, la tercera és la més interessant, comença per una placa per anar acostant-se al fil de l’aresta i seguir per aquesta fins acabar la corda, jo no he vist un pitó que senyala la ressenya, però el Lluis pujant darrera, sí que l’ha vist, aquesta tirada ha estat divertida.


Una vegada a dalt fem un ràpel per la cara Est i tartera avall per anar a cercar la cova on comença la segona via.


A les 14 hores estem a la reunió zero, teòricament hi ha una corda per arribar-hi , però ja no hi és. És molt tard però decidim seguir, si com diuen està equipada no tindrem problemes, però si cal treballar-la? ja veurem com en sortim.


La primera la fa el Lluis i compleix amb les expectatives, millor roca, ben assegurada i amb un grau assequible, el mur final és molt bonic. La dificultat de la tirada és de cinquè.


La segona comença amb un tram molt vertical on cal col·locar-se bé per aprofitar al màxim les nanses que ofereix la roca, superat aquest tram la dificultat baixa ja fins la reunió, la graduació de la tirada és de cinquè superior.


La tercera tirada ja comença picant amb un petit flanqueig a la dreta per agafar una fissura i desprès deixar-la per navegar per una placa fins arribar sota un sostre característic on hi ha la tercera reunió, la dificultat de la tirada és de 6a però no és mantinguda.


La quarta tirada, per mi és la més difícil de totes, tot i que està ressenyada de cinquè superior però el pas de sortida del sostre se m’ha posat travesser, agafar la segona assegurança encara he pogut fer-ho amb solvència,  però per  arribar a la tercera he tingut que fer un Ao i tibar de valent per sortir en lliure fins la següent assegurança, personalment he trobat la dificultat  per sobre del 6a. La resta de la tirada tampoc té res que la desmereixi, un cinquè difícil, tirant a cinquè superior. Una vegada al arbre i veient que no havia fet més de 25 metres he demanat al Lluis que em despengés d’un maillon que hi ha a un arbre fins la següent reunió, en lloc de fer ràpel.


La cinquena està graduada de 6a i ja tenia dubtes de que hi trobaríem veient el resultat de la tirada anterior,  però en aquesta,  si jugues entre dreta i esquerra de les assegurances pots anar pujant amb tranquil·litat, hi ha un tram difícil al principi i un altre al final de la tirada.


La sisena i última presenta un flanqueig difícil d’entrada, sobretot per la manca de preses de peu i la seva verticalitat, però una vegada superat aquest tram la dificultat baixa molt.
Una vegada al cim cal seguir un corriol amb fites que costen molt de veure i pujar fins el cim  del cingle per baixar per la cara Est fins la casa de “Cabrerola” i  en pocs minuts arribem al cotxe. Són  les 17, 30, estem  cansats però satisfets. D’allà directament hem anat a la font que hi ha al camí de tornada per recuperar-nos de la calor que hem passat.
La parada tècnica per la cervesa la fem a la benzinera de Gurb , ja en ple camí cap a casa.

J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Enhorabona per les dues descobertes allunyades de les rutes trillades. Sembla que vareu sortir amb un bon sabor de boca. Llastima que a algu li fes nosa i que hagin fet desapareixer la corda per accedir a Trabucaires, despres de plujes allo es una pista de patinatge.
    Per cert... totes les vies d'aquella bonica valla han estat obertes/equipades per la gent del CE Farners, totes menys aquestes dues precisament, segurament les indicacions que duiau eren les nostres:

    http://josepilaura.blogspot.com.es/2012/09/nova-via-trabucaires-245m-6a-roc.html

    La quarta tirada segur que no la vareu trobar be, tot i la seva verticalitat, te un canto d'escandol!

    Salut i tapia!

    ResponElimina