Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 27 de maig de 2014

VIA JOAQUIN SABINA

DISSABTE, 24 DE MAIG
Avui hem anat a resoldre un projecte que tenia pendent des de principis d’any.
A finals de l’any passat va caure a les meves mans una ressenya que va cridar-me l’atenció, l’esperó Joaquin Sabina al sòcol del Mont-Roig. Aquesta paret sempre m’ha cridat l’atenció i m’estranyava no tenir referències de cap via. Però anem al que importa, la ressenya indicava l’itinerari i els graus de les diferents tirades, creiem que ja ho teníem tot, i un dia de gener varem decidir anar-hi amb la colla del bar Anna.
Una vegada al peu de via comencen els primers dubtes, hi ha una via que puja recte amb dos parabolts ben visibles però com la ressenya senyala per la dreta no li fem cas i seguim l’itinerari marcat, (roca cutre i pedrera a go-go,) en dues tirades estem darrera el gendarme en una reunió feta de cordinos, però al menys ja hem trobat quelcom. La següent tirada puja per un esperó amb la roca regular, però millor que la de baix, cinquanta metres més amunt , una reunió d’un pont de roca i un pitó. Jo no trobo res a la tirada, però els companys que pugen pel fil de l’aresta hi troben un parell de ponts de roca llaçats.
En aquest punt estem al lloc anomenat tres fissures i com que no portem el material adequat no tenim. co.....!!!! de passar-hi, trobant una escapada de covards per l’esquerra que ens deixa a la feixa superior, en vista del que hem vist , la part superior ens sembla inabastable, si el pas de sota era cinquè i els que resten estan graduats de 6a, no cal ni plantejar-ho, per tant, mitja cua i avall.
Poc temps desprès aconsegueixo la ressenya de la zona i els graus no canvien però si que recomanen portar de forma imprescindible els camelots del 4 al 6. Ara ja tinc tota la informació necessària


                                                foto trovada i tunejada del blog de lo gall

Avui he convençut al Lluis per anar-hi i donat que volem tornar aviat a casa és el lloc ideal. També portem el nou llibre del Mont-Roig on hi ha les vies ressenyades i el material necessari, tot una avantatge.

El Lluis demana fer la primera, però en lloc de començar per la via pic –pic comencem per la dels dos parabolts que és la de l’esperó Joaquin Sabina, uns 30 metres de 6a on ens cal reforçar la tirada i acabem posant 5 peces (tres fissures i 2 camelots petits). La reunió la fem en un parabolt.

La segona , més fàcil ens porta fins el coll amb una graduació que no supera el cinquè grau, la tirada està assegurada amb ponts de roca i no ens cal posar-hi res.

La tercera segueix la mateixa tònica i ara ja estem situats al peu de les tres fissures, tot i portar material decidim pujar per la primera fissura, la segona es veu més lletja i la tercera molt de tibar i més difícil.


D’entrada poso un camelot petit en un forat a l’altura de la reunió i desprès entafono mig cos a la fissura per posar un camelot gran ( el quatre o el cinc), sota un petit desplom per protegir una caiguda, la presa que hi ha sobre és molt bona i em permet sortir de la fissura i fer la resta de tirada més còmodament. Quasi a dalt hi ha un pont de roca. La tirada té una graduació de cinquè i ara que la conec crec que si, però d’entrada jo li donaria un plus més de dificultat, l’entrada té una roca lletja i la reunió és d’un pitó i un arbre (petit).

La tirada cinc, no presenta dificultat és més aviat un canvi de reunió de 35 metres per travessar el bosc i situar-nos sota l’altre paret.

La sisena tirada la fa el Lluis, un díedre que comença terròs per desprès presentar un tram vertical i llis i finalment fer un flanqueig horitzontal per una petita feixa fins la reunió.. La tirada cal protegir-la i nosaltres hem posat dos fissurers i dos camelots petits.

La setena tirada presenta un aspecte impressionant, la ressenya tan sols marca dos ponts de roca quasi dalt però abans cal superar el tram inicial que concentra la dificultat de la tirada. Els cinc primers metres són molt llisos fins arribar a uns blocs encastats i plens de terra, aquí he posat per sota el camelot gran (número 6), superat aquest tram hi ha uns deu metres sense assegurances però he vist dins la fissura una pedra semi encastada que he pogut fer servir de pont de roca i seguir fins un punt on cal progressar en tècnica d’encastament. Al final de l’encastament hi ha el primer pont de roca que t’assegura en el moment de sortir fora i posicionar-te per continuar amb tècnica de díedre el tram més vertical de la tirada, aquest tram està protegit per dos ponts de roca més. Aquí la paret perd verticalitat i entra en un terreny desagradable, ple de pedres i esbarzers que compliquen la progressió. Per no apedregar al company he pujat tot el tram en romenage per no tocar el terra.

En el tram final cal sortejar un parell de grans blocs encastats i finalment he fet reunió dalt de l’agulla separada.
Una vegada fora de la paret ens dirigim als ràpels i en poca estona tornem al cotxe, d’aquí directes a la cervesa que ens l’hem guanyat.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada