Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 9 d’octubre de 2014

VIA TOM SAWYER

DIMECRES, 08 D’OCTUBRE

Avui, que no és un dia  d’escalada normal, ens trobem quatre companys, el Paco, el Josep, el Lluis i jo mateix. No és habitual coincidir  tots per anar a escalar. No tenim clar on anirem però el fet que el Josep ens acompanyi fa que ens decidim per Vilanova, (ell és un enamorat d’aquesta paret).
Després de fer la visita al bar Cirera per esmorzar, pugem fins el Pas Nou per decidir on anirem, no volem complicar-nos la vida i volem tornar aviat, per tant cal estudiar el nostre objectiu. Per fi ens decantem per anar a la via Tom Sawyer a la roca dels arcs, no és complicada i no la coneixem cap dels quatre.


Muntem dues cordades, el Lluis i jo anirem davant i després pujaran el Paco i el Josep.
El Luis comença la primera tirada, però per no fer l’artificial anem a la dreta per pujar per la via “corazones solitarios” fins la primera reunió. En aquesta tirada cal portar una plaqueta recuperable per posar a un burí sense plaqueta  que hi ha al díedre d’entrada de la variant.


La segona és molt curta i em toca a mi, en un principi li proposo al Lluis de fer les dues tirades següents en una, però al fer el flanqueig he desistit per poder controlar la progressió del company , atès que la tirada no té res de fàcil,  amb un tram de molsa força delicat i des de la reunió tercera no controlaria res.


La tercera és suau, excepte un pas poc després de començar la tirada, pel de primer de cordada és un pas de decisió i sortir en diagonal a l’esquerra ja més fàcil, però per al segon , cal recuperar el material i et jugues un castanyot important si fas un pèndol. A partir de mitja tirada la roca es fa un xic inestable i bruta fins la reunió que coincideix amb la reunió del flanqueig de la via  Navarro.


La quarta, en lloc de sortir com la Navarro en diagonal a la dreta, enfila paret amunt per un mur vertical fins un espit situat en el canvi d’inclinació de la paret, aquest pas cal fer-lo amb decisió i sense aturar-te gaire si no vols cansar-te de braços. Una vegada superat el pas ja és més fàcil fins la reunió situada al final d’una feixa i sota un arbre.


La cinquena cal anar navegant fins el cim amb una dificultat de cinquè i on tan sols trobarem un clau i un espit en tot el recorregut.



A les 13 hores tots estem al cim i comencem a baixar, el proper destí, el bar Cirera per recollir el premi al esforç,- una gran cervesa.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada