Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 13 d’octubre de 2014

ARESTA IDÌL·LICA

DISSABTE, 11 D’OCTUBRE
Tot preparat per sortir, aquesta setmana sembla que tornarem a fer ple, el dijous ha trucat el Jordi per apuntar-se a la sortida.
Però, el Lluis a darrera hora cau de la convocatòria  per una indisposició o sigui que serem tres passerells, a la recerca d’una zona desconeguda (sobretot l’aproximació).
Tenim decidit, per suggeriment del Lluis, d’anar a Sant Honorat, i més concretament a dues vies que tenen bona propaganda, la via Retiro espiritual i l’Aresta Idíl·lica.
A les set del matí , puntuals com sempre, estem tots al bar de les Caravel·les, el primer café del dia , no pot fallar!!!- per alguns, que d’altres prefereixen mirar-ho.
L’aturada per esmorzar la fem a Oliana i a les 10 ja estem camí de Peramola. Fa unes setmanes el Lluis i jo varem cercar aquest camí per intuïció i ens va fallar, avui portem indicacions molt més concretes i no pensem desistir.
La veritat que aquesta vegada hem anat directes i sense perdre’ns gens. Aquest camí ens deixa a 20 minuts de les parets però per un camí planer i molt còmode.


El objectiu inicial és fer la via Retiro espiritual que d’entrada sembla més via que la seva veïna.
El Jordi fa la primera tirada amb la roca una mica humida, però com que la dificultat és molt baixa no porta cap problema, quart grau.


La segona em toca a mi, comença amb un desplom força potent, xapeau!! Per la gent que l’ha forçat en lliure, jo he fet un A1 com una casa, després ve un tram fàcil i un altre tram de paret que es posa dret. Anava a posar l’estrep però he vist que era factible de forçar-lo en lliure i tan sols m’ha calgut agafar-me al primer bolt per situar-me a la paret, la resta ha sortit bé amb una dificultat de 6a més o menys.


La tercera li torna a tocar al Jordi i sense problemes arriba a la reunió, aquí ens surt un problema existencial, la via no acaba de fer-nos el pes i excepte el tram final, sembla que la part intermitja no té pinta de millorar, per tant decidim baixar i anar a provar la via veïna. Sense problemes, amb dos ràpels estem a terra.


Aquí tot sembla una altra cosa, la roca segueix sent, pse, pse, però el fet que ens toqui el sol sembla canviar-ho tot. 


Començo la primera tirada amb un pas d’A1 i sortida per la dreta, per a continuació enfilar per l’aresta fins que els companys han cridat que no hi ha més corda, aquí he trobat una reunió. La tirada és fàcil, no passa del quart grau però et jugues un bon castanyot si no la reforces.


La segona la fa el Jordi i ens deixa sobre la primera agulla, també amb una tirada de poca dificultat.
La tercera és un canvi de reunió de 30 metres fins el peu de la segona agulla.
La quarta tirada és la tirada millor de la via i la més intensa, comença amb uns passatges a la dreta de la fissura amb roca regular i sense protecció per entrar a la fissura a cercar un clau, segueix per la fissura fins un segon clau i un espit, tot aquest tram cal fer-ho amb tècnica de díedre per evitar tibar molt de les pedres de la fissura i arrancar-les. Aquí comença un desplom equipat amb espits i una vegada superat cal deixar la fissura per sortir per l’esquerra a la recerca d’un passatge factible però vertical per superar els darrers metres abans de la reunió.


La cinquena torno a repetir jo, comença amb un tram vertical equipat amb espits de deu metres per després deixar-los i enfilar aresta fins el cim. Hi ha una reunió poc abans del cim però no l’he vist i he fet reunió als arbres del cim, amb quasi 60 metres de recorregut.


La baixada és entretinguda, per no dir punyetera, amb ràpels de tots tipus, n’hi ha de curts, de bonics i d’emprenyadors, en total cinc ràpels per a tots el gustos.


A les tres de la tarda donem per acabada la jornada i anem a Oliana a fer el ritual de cada setmana,.... LA CERVESSA!!!.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada