Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 4 de febrer de 2015

DÍEDRE SELVÀTIC

DIUMENGE, 01 DE FEBRER

Una  setmana més tenint que sortir el diumenge, amb totes les conseqüències que això representa, companys que no poden sortir, pitjor temps, necessitat de tornar aviat a casa, el dilluns toca pencar,…. Etc.
Aquesta setmana podem sortir tan sols el Lluis i jo, ja comença a ser costum i com que em toca escollir a mi la via, li proposo pujar a Ager,(si el vent ve de Nord tornarem a escalar amb caloreta i tan sols tindrem fred en acabar la via). Però camí de Bellcaire veiem que tot el Montsec porta posada la barretina i el Torb engoleix tot el massís, per tant s’imposa un canvi de plans.
Com a proposta d’emergència l’enganyo per anar al sòcol del Mont Roig on hi ha una via que encara no he fet i podríem empalmar-la amb una altre de la paret de l’Extrem si ens queden ganes.


La via és la Díedre Selvàtic i l’única referència és la del llibre del Mont Roig, és senzilleta i amb aproximació curta en cas de fugida.
La primera tirada ja fa honor al seu nom, un díedre quasi selvàtic i amb roca tirant a lletja, però es deixa fer prou be, tan sols hi ha un cordino a un arbre i tocant la paret següent hem trobat un pont de roca que és on hem fet reunió reforçant-la amb un parell de micros. Cal anar amb compte amb la roca donat que no és una via que es faci gaire.


La segona comença de forma selvàtica fins arribar al gran díedre que és l’atractiu de la via, aquest díedre comença amb roca discreta per anar millorant poc a poc. Quasi al final de la tirada hi ha un tram de bavaresa força bonic.


La tercera deixa el díedre per enfilar-se per unes plaques que hi ha a la dreta, la roca no és gaire fiable i cal anar en compte, a la sortida de la placa hem trobat el segon pont de roca que suposem han deixat per indicar el camí. Superat el pont de roca cal travessar una feixa, caminant, fins el peu del següent ressalt.


La quarta tirada és més curta i ens deixa sota la paret dels sostres, encara no tenim decidida quina via farem però el vent gelat ens ajuda a fer-ho i decidim deixar la continuació per la propera vegada.


La via que hem fet no passarà a la història però té el seu encant, en 200 metres tan sols hem trobat tres ponts de roca i un parabolt , la resta cal posar-ho tot, per sort entra tot el que li posis.

A les 13 hores ja tornem a estar al cotxe, molt aviat per tornar a casa i molt tard per fer una altre via, per tant la millor opció és , Cal Jaumet amb una bona ració de braves i unes birres i xino xano cap a casa. 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada