DIUMENGE, 01 DE FEBRER
Una setmana més tenint que sortir el diumenge, amb
totes les conseqüències que això representa, companys que no poden sortir,
pitjor temps, necessitat de tornar aviat a casa, el dilluns toca pencar,…. Etc.
Aquesta setmana podem sortir
tan sols el Lluis i jo, ja comença a ser costum i com que em toca escollir a mi
la via, li proposo pujar a Ager,(si el vent ve de Nord tornarem a escalar amb
caloreta i tan sols tindrem fred en acabar la via). Però camí de Bellcaire
veiem que tot el Montsec porta posada la barretina i el Torb engoleix tot el massís,
per tant s’imposa un canvi de plans.
Com a proposta d’emergència
l’enganyo per anar al sòcol del Mont Roig on hi ha una via que encara no he fet
i podríem empalmar-la amb una altre de la paret de l’Extrem si ens queden
ganes.
La via és la Díedre Selvàtic i
l’única referència és la del llibre del Mont Roig, és senzilleta i amb
aproximació curta en cas de fugida.
La primera tirada ja fa honor
al seu nom, un díedre quasi selvàtic i amb roca tirant a lletja, però es deixa
fer prou be, tan sols hi ha un cordino a un arbre i tocant la paret següent hem
trobat un pont de roca que és on hem fet reunió reforçant-la amb un parell de
micros. Cal anar amb compte amb la roca donat que no és una via que es faci
gaire.
La segona comença de forma selvàtica
fins arribar al gran díedre que és l’atractiu de la via, aquest díedre comença
amb roca discreta per anar millorant poc a poc. Quasi al final de la tirada hi
ha un tram de bavaresa força bonic.
La tercera deixa el díedre per
enfilar-se per unes plaques que hi ha a la dreta, la roca no és gaire fiable i
cal anar en compte, a la sortida de la placa hem trobat el segon pont de roca
que suposem han deixat per indicar el camí. Superat el pont de roca cal travessar
una feixa, caminant, fins el peu del següent ressalt.
La quarta tirada és més curta
i ens deixa sota la paret dels sostres, encara no tenim decidida quina via
farem però el vent gelat ens ajuda a fer-ho i decidim deixar la continuació per
la propera vegada.
La via que hem fet no passarà
a la història però té el seu encant, en 200 metres tan sols hem trobat tres
ponts de roca i un parabolt , la resta cal posar-ho tot, per sort entra tot el
que li posis.
A les 13 hores ja tornem a
estar al cotxe, molt aviat per tornar a casa i molt tard per fer una altre via,
per tant la millor opció és , Cal Jaumet amb una bona ració de braves i unes
birres i xino xano cap a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada