Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 27 de gener de 2015

ESPERÓ BADALONA

DIUMENGE, 25 DE GENER

Aquest diumenge li toca escollir la via al Lluis, però per si fos el cas jo guardo al sarró, algunes propostes que porto barrinant tota la setmana.
A les set del matí, com sempre, ens trobem al bar per acabar de definir l’objectiu i el Lluis porta algunes propostes.
Porta propostes de Canalda, Serra de Sant Joan i una que per mi destaca per sobre de totes les demés, la via de l’Esperó Badalona al Cap de Ras. Li dic que ja l’he fet però que podem anar-hi, sense explicar-li els motius i ell s’estranya donat que jo no soc gaire amant de repetir vies i ho sap, però no diu res i marxem amb aquest objectiu decidit.


La parada obligatòria al bar Sport de Bellcaire per esmorzar i xerrada amb uns  companys escaladors que hi trobem, (ells van a la serra del Mont Roig).
A les 10 del matí ja estem aparcats a la pista , just sota l’objectiu, per cert com a conseqüència d’alguna pluja forta la pista per arribar-hi està força malmesa en algun punt.
Aquí li explico al Lluis la raó perquè he volgut anar a repetir aquesta via, i és tan senzill com per fer un petit recordatori al nostre company i amic Josep Sánchez que avui fa exactament un any que ens va deixar.


Al post del Blog que vaig fer informant de la seva pèrdua, van haver-hi companys que van oferir-se per obrir una via en nom seu, i trobo que és una idea esplèndida, però no he trobat cap lloc prou adient com per dedicar-li,­ ell es mereix el millor, i no crec estar preparat  encara per a poder oferir-li -. Per tant, faig el que més li agradava, escalar i repetir una via que vàrem fer junts l’any 2010 i de la que  sortirem molt satisfets. El tema de la via queda en cartera.


Començo la via amb un parell de moviments d’artificial i sortideta en lliure delicada, després placa fàcil fins que aquesta es posa vertical, aquí hi ha un passatge de cinquè superior, grau que jo he trobat més difícil, sobretot perquè la roca rellisca un munt, a continuació flanqueig a la dreta per entrar en una rapissa. Volia continuar fins la reunió però me’n adono que no porto bagues suficients i decideixo fer reunió, al Lluis li tocarà el primer tram de 6a.


La segona la fem llarga, el Lluis fa aquest  tram de la meva tirada i segueix per un marcat díedre fins la segona reunió, total uns 50 metres. Els primers difícils i trencats (al menys d’aspecte perquè ara quasi no hi ha pedra trencada) la resta de tirada, un magnífic díedre graduat de cinquè grau molt i molt bonic.


La tercera és una de les perles de la via, comença amb un lleuger flanqueig en diagonal ascendent a la dreta que és on hi ha els passos més difícils , a la tercera xapa hi ha un pas dur que s’ha resistit, per sort les assegurances estan molt properes i he pogut trampejar-lo. La continuació segueix el fil de l’esperó ja més humà fins un petit bosc penjat. La tirada té 50 metres i una graduació de 6b.


La quarta és curta, uns vint metres, però molt dura si no portes estrep, el Lluis ha suat per superar el sostre amb tan sols  l’ajut d’unes bagues llargues.


La cinquena, diuen que és 6a però quin 6a, per mi la tirada més obligada de la via i juntament amb la tercera, les millors de la via. Recordo aquest mateix comentari en boca del Josep el dia que la vàrem fer.


La sisena té tres  trams diferenciats, el primer  una placa que acaba en una bavaresa molt estètica i fàcil, després segueix per un ressalt trencat i lleig per acabar per una placa molt fina si la fas en lliure o fent dos passos de A1 si aprofites les assegurances i després fàcil fins el cim.


Una vegada al cim restem una bona estona assentats al costat de la fita cimera repassant els bons records que tenim del Josep.
De baixada el ritual de cada setmana, aturada tècnica per fer la cervesa i directes a casa

J. ESTRUCH

5 comentaris:

  1. Sembla mentida que el Josep ja no sigui amb nosaltres ! bonic recordatori en una ferma via,
    Una abraçada companys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Jaume,
      Gràcies per seguir-nos. La veritat que en moltes escalades el pensament més recurrent és ell i la seva forma d'enfrontar-se a les dificultats, va ésser un mestre per nosaltres.
      Salutacions i bones escalades
      Josep Estruch

      Elimina
  2. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina
  3. Hola de nou, Josep.

    Un gest molt maco, el teu, d'homenatjar al company desaparegut, repetint aquesta via que a ell tant li agradava. Quant ens ho comentaves a l'Esport, mentre esmorzàvem, el teus ulls ho deien tot. Una abraçada!

    Josep Santasusana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep,
      Al veure el teu comentari , he fet una "aturada" a la feina, per contestar-te.
      Espero aviat poder coincidir amb tu i poder compartir corda i records.
      Ens veiem
      J. Estruch

      Elimina