Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 18 de febrer de 2015

VIA LO GALL PINTO

DIUMENGE, 15 DE FEBRER

Un altre cap de setmana amb el temps insegur, aquest any costa desempallegar-nos de l ‘hivern.
Tot i que donen pluges esporàdiques pel matí en molts indrets, nosaltres decidim anar a la zona on teòricament menys afectarà i ens decantem per Abella de la Conca.
La nostra primera idea és provar les noves vies obertes a la zona de Roca Vilella, però el fred que fa ens fa deixar el projecte per a properes dates i ens decantem per fer una via per passar-ho bé i sense complicacions, tot i que jo ja l’ he fet, però que hi farem- tot sigui pels companys!!.


Escollim la via Lo Gall Pinto, que tot i no portar la ressenya, recordo perfectament que és una via per a gaudir-la, ben assegurada, bona roca i amb algun passatge interessant.
La primera tirada, com és de costum, per al Visa, un tram vertical que fa amb solvència però patint un parell de relliscades, després un llarg flanqueig a l’esquerra fins la reunió. Nosaltres al darrera també patim algun ensurt amb els peus de gat, no recordo haver relliscat tant l’altre vegada que vaig fer-la i li donem les culpes al fred que endureix les soles.


La segona, la fa el Lluis , una placa molt compacte que fa les delícies de qualsevol, a més té una graduació per a gaudir-la al màxim.


La tercera me l’ he guardat per a mi, l’altre vegada em va tocar de segon però aquesta vegada vull gaudir-la, un flanqueig a la dreta potent i disfruton, la llàstima dels peus que segueixen sense adherència i ens ha calgut tibar de braços amb ganes. No hem empalmat la següent tirada per aprofitar i fer fotos i vídeos del passatge.


La quarta té dos trams forts, l’entrada a la tirada amb un pas de força i una placa a mitja tirada, on el més important és la col·locació. La roca com a tota la via, de primera.


La cinquena, és la tirada que trenca l’homogeneïtat de la via, cal travessar un feixa fins el peu d’un díedre molt marcat i pujar per aquest fins acabar el ressalt. El Lluis s’adjudica aquesta tirada que puja per la placa de la dreta del díedre i deixa aquest per a la nova via del Luichy,(Lyke a Virgin).


La sisena, comença fàcil fins el peu d’un darrer ressalt per superar aquest pel vell mig i fer reunió al cim. Aquí no hi ha reunió però els camelots hi queden a caldo, per la via no ens han calgut, però com que la primera intenció si que ho demanava els hem carretejat i ara els utilitzo per fer reunió.


El temps aquí dalt és una mica més fred que a la paret i ens recorda que estem al hivern, això ens fa refredar les ànsies d’escalar i deixar els objectius primers per a una propera escapada, (per cert, tan sols resten dues setmanes perquè comencin les restriccions a la zona, caldrà espavilar-se o deixar-ho per l’octubre).
Amb la decisió presa de no patir més fred per avui, agafem els trepans i anem a fer turisme rodant, baixem per Terradets i ens aturem a Bellcaire per fer la cervesa de costum.

Aquesta setmana no hem escalat molt, però hem gaudit de l’escalada al màxim.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada