RAMPES INVERTIDES

DIUMENGE, 01 DE MARÇ

No estem més malalts perquè no toca, però això no pot ser bo, la setmana passada varem trepitjar neu per anar a escalar i avui hem escalat amb màniga curta.

Aquesta setmana sortim el VISA i jo sols, el Lluis no ha pogut sortir i sense ni proposar-ho anem a Vilanova (no pot ser de cap més manera) tenint de company de cordada al VISA.

Una vegada a Cal Cirera davant un bon esmorzar, comencen a sorgir els dubtes de sempre, on anem? Que fem, repetim o no repetim?.......

Aquesta setmana, el VISA ha guanyat per golejada,....... a més de la zona ha imposat el seu criteri de repetir via i ja em veus a mi seguint-lo per sota la paret direcció a les Rampes Invertides,..... uff !!.

D’entrada vull ser honest i dir que he gaudit a tope de l’escalada, però també dir que cal anar-hi amb les piles alkalines ben carregades, la via no et dóna respir i els graus, bé que dir dels graus,... més que ajustats!!, quasi no recordo una assegurança on no m’hagi aturat per estudiar el pas següent. I no parlem del primer pas de la via, que encara l’estic estudiant ara.

La primera tirada, graduada de cinquè superior,... je, je.... li toca al Josep i després de dos o tres intents , li toca fer el que hem fet sempre, baga, micro per sobre i..... amunt, la resta, mantingut, però més humà. Crec que la graduació caldria revisar-la, jo d’entrada li poso 6a i encara em quedo curt.

Per mi, de segon, el problema ha estat, com és lògic,  treure el material i pujar el més dignament possible.

La segona em toca a mi, comença amb una petita excursió en diagonal ascendent a la dreta per cercar un punt dèbil a la paret , entre la segona i tercera assegurança hi ha un passatge que m’obliga a provar-ho tres vegades, dues per l’esquerra i fins que no veig els moviments per la dreta de l’assegurança no aconsegueixo passar, la resta, una gran placa vertical o cal apretar les dents i fer excursions per cercar les assegurances, però ja més fàcil.

La tercera, comença amb un mur, molt vertical i ple de gotes d’aigua que et deixen els avantbraços a caldo per després fer un flanqueig a l’esquerra per seguir recte amunt fins un petit desplom sobre del que hi ha la reunió. La tirada, molt mantinguda.

La quarta representa la darrera tirada de dificultat mantinguda, és una mica més fàcil que les anteriors, però també demana concentració, surt per la dreta per superar un desplom, els primers passos difícils però després hi ha unes bústies de pel·lícula, tan sols cal tenir les piles amb càrrega suficient per aguantar l’embranzida. Superat el desplom tan sols resta navegar  a l’esquerra per una placa amb poques assegurances però més fàcil fins arribar al fil de l’aresta de l’esquerra. La reunió està just per sobre de la reunió de la via Tachin.

La cinquena tirada, ja més fàcil, menys assegurada i amb roca més discreta  va a trobat el recorregut de la via Lleida que ja no deixarem fins el cim. Aquesta tirada el Visa ha tirat fins acabar la corda i ha fet reunió en una sabina, deixant la reunió “oficial” a mig recorregut, deixant-me per mi els darrers 50 metres fins el cim.

La baixada la fem tranquil·lament fins el cotxe i directes a Cal Cirera per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH