Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de març de 2015

VIA TACHIN

DISSABTE, 14 DE MARÇ

Aquesta setmana tornem a sortir els tres, el Lluis, el Visa i jo i tots sabem que si ve el Visa no cal ni intentar negociar el lloc (que segur anirem a Vilanova de Meià), tan sols, i si ens mantenim molt tossuts , aconseguirem no repetir una via.
Per tant, directes a Cal Cirera per esmorzar i agafar forces per negociar  en quina via en posem. De fet sortim del cotxe amb la intenció de fer la via Bolero pervers però una vegada sota ens hem espantat de la roca, la verticalitat i el fet de tenir que posar-hi tot, millor deixar-la per més endavant. Toca tornar a negociar en quina via ens atrevim a posar. Tenint present que a les 14 hores , el “meteoblue” diu que plourà, tot i que ara fa un cel espatarrant de blau.


La guanyadora ha estat la via Tachin, pionera en aquest tram de paret i que no hem fet cap dels tres. És una via poc assegurada però que permet passar tan sols amb flotants i per tant ràpida de fer.


La via comença just al mateix lloc que la Sangre Azul però en lloc de tirar recte amunt per les assegurances puja en diagonal a l’esquerra i per terreny indefinit fins a trobar un pitó amagat uns 20 metres més amunt i que hem trobat per casualitat, per sobre d’ ell , un altre i res més fins la reunió en un arbre a l’altura  d’una feixa. La dificultat de la tirada és de cinquè grau no gaire difícil, excepte en dos passatges concrets.


La segona tirada presenta un llarg flanqueig per la feixa, amb roca molt trencada, no hi ha assegurances però la tirada travessa dues vies que tenen les reunions a la feixa i aprofitem les reunions per assegurar la tirada fins arribar al final de la mateixa on fem reunió en un buril i un arbre.


La tercera tirada està ressenyada de quart superior però passat un pont de roca he volgut pujar recte fins una feixa i he fet un tram força més difícil per poder entrar-hi, una vegada a la feixa , cal seguir-la a la dreta fins arribar al fil de l’esperó després de creuar la via “la cosa nostra” i fer algun pas força complicat. A la reunió, molt penjada, hi ha tres burils i he pogut reforçar-la amb un micro.


La quarta tirada “és” la tirada de la via, comença amb un tram molt vertical per arribar a un pitó uns cinc metres més amunt, però cal tibar de valent per arribar-hi, després i per sobre un desplom cal fer una gran travessia a l’esquerra creuant altre vegada la via “la cosa nostra”, aquesta vegada per la reunió i seguir flanquejant per travessar una placa molt vertical i agraïda de preses que cal superar i fer reunió en un arbre uns 35 metres més amunt.


La cinquena tirada segons la ressenya té una dificultat de cinquè superior però no l’hem trobat, segurament no hem pujat pel mateix lloc encara que es veu força lògic, aquesta tirada l’hem feta de 60 metres i amb una dificultat de quart grau .


Una vegada aquí podem sortir per la dreta caminant o anar a cercar l’aresta de l’esquerra que és una mica més difícil i ens decantem per aquesta darrera opció tot i que ja comença a caure els primers flocs de neu., just a l’hora que anunciava el “meteoblue”, definitivament quan l’encerten aquests del temps són uns cracs.


En el temps de fer la tirada i plegar el material ha deixat de nevar i podem baixar per la canal amb una mica de solet escalfant l’ambient.

Ara directes a Cal Cirera per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Ei bona aquesta, je,je. Esteu fets uns aventurés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Sempre és bo descobrir petites joies que sembla no tinguin res però que et deixen un bon regust.

      Salut i bones escaldes!!

      Elimina