Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 5 de maig de 2015

VIA BARON RAMPANTE

DIUMENGE, 03 DE MAIG

Tres dies de festa i no poder sortir fins l’últim, aquest és el nostre calendari per aquesta setmana. El VISA i jo tenim compromisos familiars els primers dies però ens guardem el diumenge per fer una escapadeta, tot i que diuen que farà molta calor.
La zona on anirem, no cal ni parlar-ne, anant com vaig amb el VISA, és condició no negociable,  Vilanova de Meià.
A les nou estem a Cal Cirera davant d’un bon esmorzar i a les 9, 30 ja aparquem al Pas Nou on tan sols hi ha un cotxe.


El nostre objectiu, la via “Baron Rampante” una línia molt directe que sorteja en “lliure” la gran zona de sostres de la paret , dic el “lliure” perquè nosaltres ens hem afartat de fer A0.
La via no dóna respir des dels primers metres fins l’ últim i la primera tirada n’ és un exemple.


El primer tram la roca és lletja , encara que no del tot dolenta, però l’aspecte no és encoratjador, el primer pas tonto el tenim a l’altura del segon parabolt, just per superar un petit forat i el segon que no és tan sols un pas si no un seguit de moviments està en posar-te sota el sostre i flanquejar a l’esquerra fins a superar aquest i poder entrar a la reunió.


La segona és un xic més difícil que la primera, el primer tram molt vertical fins l’entrada d’ un diedre perfecte és dur però factible, el tram de diedre és més fàcil però després cal flanquejar a l’esquerra i enfilar un desplom que ens deixa a una rapissa on hi ha la reunió. Aquest darrer tram és molt dur, tot i agafant-te a les assegurances per fer A0.


La tercera ja és més punyetera, sortida de la reunió amb la primera assegurança a 5 metres, després ve un tram fàcil per agafar el primer bombo on hi ha un pas molt difícil i obligat, per agafar unes petites rapisses que et porten a l’esquerra al darrer tram molt i molt difícil. Aquí tot i fer-ho en A0, les assegurances estan un xic  separades i per tant costa més arribar-hi.


La quarta, ja comença com l’anterior i d’entrada hi ha un pas que et treu els colors, tot i agafat en A0 a la segona assegurança, cal sortir a la dreta per sota un sostret amb unes preses arrodonides per arribar a pinçar el següent, la por, la fa el fet que l’assegurança que deixes queda per sota dels peus i a poca distancia de la rapissa on hi ha la reunió i una caiguda és costellada a la reunió inevitablement.


En la cinquena i sisena hem trobat una lleugera divergència amb la ressenya, la cinquena ha resultat un xic més senzilla que la sisena i amb això hem coincidit tant el Visa com jo. Si la primera presenta un petit tram més potent que la resta. La sisena, sobretot a partir de la meitat es fa més mantinguda.


Una vegada a la feixa dubtem si pujar fins el cim o sortir per la feixa, aquesta darrera opció guanya i en poca estona ja estem de nou al cotxe.



De baixada tan sols fem la parada obligatòria per fer la Cervesa i directes a casa.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Vaja viotes que us casqueu!! poques us en dèuen quedar a Roca dels Arcs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, encara en queden unes quantes per fer, tot i no comptabilitzar les d'artificial difícil que ja les tenim excloses de la llista (no tenim edat per segons quines bogeries) i això de portar pitons, com feiem fa anys, ja és historia per nosaltres
      Salutacions i bones escalades
      Josep Estruch

      Elimina