VIA: KIN PONT DE ROCK

DIMECRES, 06 DE MAIG

Per fi !! un dimecres al sol.

Aquest principi d’any és dur, tan sols he pogut sortir dos dimecres però que hi farem, cal aprofitar les oportunitats. Avui sortim el Visa i jo sols, però com que diumenge ja varem tenir la nostra dosi de Vilanova de Meià li proposo un canvi d’aires i aconsegueixo convèncer-lo.

La meva proposta per avui és la via “kin pont de rock” fruit d’una col·laboració de dos masters de l’escalada d’aventura, en Remi i en Luichy acabada de sortir del forn dels projectes.

Globalment la meva qualificació de la via és bona, encara que una vegada feta i vistes les possibilitats que hi ha, hauria millorat algun tram.

Nosaltres no hem seguit al peu de la lletra la ressenya i hem improvisat en algun punt si vèiem la possibilitat de gaudir-ne més.

La primera tirada l’hem fet per una via d’esportiva situada a l’esquerra de la tirada original, assegurada amb parabolts i amb una dificultat de cinquè superior més o menys (no sabem el nom, ni la dificultat real) i hem allargat la tirada fins el peu del díedre de la tercera tirada, 60 metres justos.

La segona tirada ressegueix tot el díedre fins el replà on acaba la ferrada , la tirada està neta, però fàcil d’assegurar amb flotants, a més,  prop de la reunió pots aprofitar l’anella final d’una via d’esportiva que hi ha a la dreta, dins els sector piràmide.

La tercera és la tirada que et deixa pitjor regust de boca, ressegueix la ferrada a menys d’un metre de distància durant un tram de 10 ó 15 metres per deixar-la a mitja tirada i tornar-la a trobar al entrar a la reunió. El que sobta d’aquesta tirada és que a l’esquerra hi ha un díedre acabat en un sostre de aparença perfecte, (suposo que el fet de no anar-lo a cercar és per la filosofia de la via de mantenir-se el màxim sobre el fil de l’esperó que sembla resseguir.

La quarta comença amb una bavaresa perfecte, fàcil d’assegurar, llàstima que sigui tan curta. Superada aquesta, surts per l’esquerra a una feixa que cal travessar i fer reunió sota un gran pont de roca.

La cinquena és la tirada difícil de la via, com diu la ressenya, aprofita un primer tram d’una via d’esportiva i quan aquesta s’endinsa en el terreny desplomat del pont de roca, la deixa per seguir la paret. Està graduada de 6b però a nosaltres que poques vegades ens surten aquests passatges a la primera hem pogut resoldre’l decentment sense entretenir-nos gaire.

En aquesta tirada el tram d’esportiva està assegurat amb quatre parabolts i un més en el tram final abans d’entrar a la reunió.

La sisena tirada ja és la cirereta del pastís, sense ser gaire difícil presenta un seguit de plaques llises tallades per fissures horitzontals que porten a l’aresta final, en tot el recorregut tan sols hi ha un pont de roca però pot assegurar-se bé.

La primera intenció nostre és baixar per darrera i fer el ràpel volat de la paret Nord però una vegada amb les cordes llançades ens adonem que les fortes ventades poden donar-nos un disgust si les cordes s’enganxen en qualsevol arbre, (hi ha moments en que les cordes a conseqüència de les ràfegues de vent queden completament horitzontals). Decidim recollir–les i pujar per l’aresta uns 100 metres de tercer grau fins arribar a l’alçada de la via “Bon voyage parmi les anges”  i d’aquí baixar per la ferrada.

A Isona ens aturem una estona per fer la cervesa de rigor i directes a casa..

J. ESTRUCH