Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 de juny de 2015

VIA MAS COLOMER

DIMECRES, 10 DE JUNY

Hi ha vegades que juguem amb la sort i pequem d’agosarats , alguna surt bé i d’altres malament i tenim que deixar el nostre objectiu per més endavant.
Aquest dimecres la moneda de la sort ha caigut del nostre costat i hem pogut complir el nostre objectiu, tot i que en el darrer tram hem tingut que sortir espiritats.
El Meteoblue ens donava molt poques alternatives si volíem sortir dimecres (pluja a dojo per tota la geografia, i en algun cas perill de turmenta seria), però fa molts dies que el Visa i jo no podem sortir junts i tots dos som molt tossuts !!!.
El dimarts seguint la meteo, sembla que l’única opció factible és anar al Sud on tot i havent-hi el perill de pluja, aquest és més baix.


Fa molt temps havíem dit d’anar-hi per conèixer la zona i fer alguna de les clàssiques i aquest és el moment. Decidim baixar i fer la via Mas Colomer de les Roques d’en Benet, (anem equipats amb la ressenya de l’ escalatroncs que sempre és un plus de seguretat per lo ben treballades que tenen les ressenyes i els comentaris, encara que aquesta vegada, tot i tenir raó, crec que van quedar-se curts amb el tema de roca “sanejada”).
A les 9,30 hores, estem a la plaça d’Horta de Sant Joan davant d’un bon esmorzar. Tenim la mosca a l’orella perquè el terra està ple de bassals, signe inequívoc que acaba de fer un bon xàfec i el cel està molt amenaçador sobretot per la part Oest
A les 11 hores,  ja estem a peu de via, no dubtem en començar però  amb un ull anem estudiant les possibles escapatòries de la via per si cal baixar i amb l’altre no perdem de vista el cel i les boires amenaçadores que surten del darrera de les parets
A la cruïlla hi ha un cartell de prohibició de l’escalada, però tan sols parla de dues vies que queden just a la nostra dreta, hem estat de sort!!.


El Visa s’apunta la primera, com sempre, i no sabria que dir, roca polida, pedres soltes, poques assegurances , etc,.... vaja que puges amb un xic de tensió i amb un pas picant de cinquè superior per donar-li al·licient a la tirada.


Al veure la segona, m’ha faltat una espurna per no sortir d’allà per cames, roca MOLT trencada i dues assegurances per fer un flanqueig a l’esquerra de 20 metres, diuen que és fàcil, però per les suors que m’han entrat, jo li he donat una dificultat de quart grau (podrit).


En aquesta reunió hi ha dues anelles, per tant podríem abandonar, si fos el cas. La tercera tirada és la tirada clau de la via, una fissura de 50 metres , amb assegurances noves i velles, (hi ha algun parabolt entremig), però cal posar material perquè entre alguna d’elles hi ha força aire i una dificultat força elevada, a més la roca no és com per pujar confiat, de fet, al Visa se li ha trencat una presa de peu a poc de començar la tirada, nosaltres hem trobat una dificultat de 6b amb passos d’Ao.


La quarta tirada sembla que el panorama canviï , la roca millora molt però el primer tram de la tirada exigeix concentració, costa trobar la posició i cal fer passatges d’oposició i off wind amb unes postures de funambulisme, hi ha dos parabolts però pot reforçar-se bé amb camelots.


La reunió està en un autèntic balcó sobre el buit, i com a tal, puc veure mentre puja el company  com les boires van fent –se compactes darrera les roques d’en Benet i el vent ens fa arribar alguna gotellada, però el que més atemoreix són els trons que anem sentint cada vegada més a prop.


La cinquena tirada comença amb dos passos d’ artificial per després agafar-se a una fissura podrida que cal superar amb tècnica de bavaresa, tenint molt en compte en quines roques t’agafes, acabada la fissura cal fer uns metres en artificial que pot fer-se en Ao.


La sisena comença amb un tram molt vertical assegurat amb tres parabolts, una vegada superat aquest tram cal sortir en diagonal a l’esquerra per una placa i fer un arc tornar sobre la perpendicular de la reunió però uns 30 metres més amunt, tot sobre bona roca.


Mentre munto la reunió, dos trons ens deixen gelats, sembla que estiguin caient sobre les roques d’en Benet i ja comencem a patir per com sortirem. El Visa puja la tirada com un fórmula I i sense aturar-se segueix fins el cim, crec que aquesta ha estat la tirada que hem fet més rapida de totes, tot i la seva dificultat de cinquè superior i la seva roca mediocre, però és que estem acollonits!!.


Al cim, les gotes que ens arriben son molt més constants que a la paret,  cal sortir per cames.... !!!. Seguint les instruccions de escalatroncs en endinsem per un mar de terrasses on cal anar en compte fins arribar a la canal i d’allà al coll.


Aquí ens trèiem els peus de gat, que no ens hem atrevit a treure fins ara i enfilem avall seguint les fites i una cabra, fins que els perdem als dos i aleshores seguint la intuïció per una canal on ens cal fer una desgrimpada fins arribar a un caminet que en porta a la pista principal, una mica més amunt del cotxe.


A les 16 hores, ja estem dins el cotxe , camí d’Hora de Sant Joan per fer la cervesa de rigor, avui ens hem arriscat i hem triomfat, no m’imagino que hagués passat si la turmenta que sentíem a prop (segons la tele a Calaceite varen caure uns 80 litres, entre les dues i les tres de la tarda), segur que ara tan el Visa com jo tindríem escates a la pell.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada