VIA TOK D KEDA AL MONTSAGRE D'HORTA

 DIUMENGE, 16 DE FEBRER

La setmana passada vaig passar-me-la mirant un munt de pedres treballades pels homes totes elles amuntegades per fer grans monuments i construccions, ara una vegada hem tornat a casa tinc el “mono” de sortir a escalar en un lloc tranquil i solitari.

Com que estem en plenes festes de Santa Eulàlia, (patrona d' Esparreguera), no podré sortir el dissabte, però si el diumenge.

A finals de setmana contacto amb la colla del Penedès per sortir i com sempre em demanen que proposi un objectiu, es la meva de proposar una via que fa temps tinc ganes de fer, la via “Tok d keda” a la paret de les Puntetes Roges al Montsagre.

Una zona tristament coneguda per ser el lloc on van morir uns bombers en un gran incendi que va haver-hi l'any 2009.

A la zona hi ha una altre via la “Animes de foc” que va ser oberta en record d'aquells bombers, però es molt llarga per anar-hi en aquesta època de l'any. La meva proposta es mes curta i també més assequible.

Un altre al·licient es saber arribar-hi, tenim clar en quina paret està, però hi ha un garbuix de pistes per anar-hi i no coneixent la zona serà difícil.

Arribem a Horta i sense entrar al poble agafem la carretera de la Franqueta però als cent metres la deixem per agafar una pista que ens baixa fins la llera del riu Canaletes , la pista a trams està cimentada , una vegada creuat el riu i gracies al «Google Maps» arribem fins una porta tancada que ens barra el pas, es el “Mas del Quinto”. La porta barra qualsevol intent de passar ja sigui en cotxe com a peu i reculem fins una masia derruïda on hi ha un encreuament de camins.

Aquí decidim seguir una altre pista per intentar arribar fins el pàrquing per arribar al memorial, però arribem a un tram molt malmès de pista i decidim deixar el cotxe i fer la resta caminant.

Deu minuts de caminar per la pista en deixen en una raconada de terra roja que es el pàrquing, ara tan sols resta seguir un corriol ben fresat fins el memorial i uns deu minuts més de caminar fins el peu de via, (tot de bon seguir).

La roca es un xic especial, molt arrodonida i amb crostes,(segurament per culpa de les altes temperatures de l'incendi).

La primera tirada comença ajaguda per anar redreçant-se poc a poc i amb un mur final que cal protegir, una dificultat de quart /cinquè sense patir gaire. Trobarem tres pitons, un parabolt i un arbre llaçat.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on veurem un parabolt a uns deu metres, per sobre hi ha un pitó abans d'enfilar una placa fina on trobarem dos parabolts més, superem la placa i seguim una zona un xic trencada fins arribar a un altre parabolt, superat aquest cal anar a la dreta per enfilar la darrera placa abans d'entrar a la reunió. Aquest es el tram més difícil de la tirada i està protegit per un parabolt.

La tercera tirada es curta, uns vint metres, surt per la dreta de la reunió per anar a caçar un pitó i a sobre veurem un desplom protegit per dos parabolts, es el tram de (6a+). El Pep l'ha tret en lliure, però nosaltres hem fet (Ae), descarat. Superat el tram, un petit flanqueig a la dreta ens deixa a la reunió de sota el diedre.

La quarta tirada és “la tirada” de la via i amb diferencia. Un diedre molt vertical que està semi equipat. Sortint de la reunió per l'esquerra, a uns tres metres, hi ha un espit vell que no es de la via. Cal enfilar-se dins el diedre per trobar un pitó que ens protegeix els primers metres d'encastament fins arribar a una savina que aprofitem fins la ultima branca i ens permet arribar a un altre pitó. Aquí cal obrir-se en X per agafar un parabolt que hi ha a la paret de l'esquerra, per sobre un tram de diedre que cal protegir fins arribar a un nou parabolt i per sobre un altre tram a protegir fins un parabolt més, poc abans d'entrar a la reunió.

Per entrar a la reunió es millor seguir el diedre i entrar en horitzontal a l'esquerra, la entrada directe es veu molt difícil. El Pep, que es un màster, se la ha tret neta. Nosaltres hem utilitzat un estrep en algun parabolt per emplaçar be el material flotant.

La darrera tirada, està molt més protegida i és més suau, tan sols hem posat un flotant en tota la tirada, hi ha vuit parabolts però el darrer no l'hem utilitzat perquè ens quedava un xic desplaçat a la dreta i es més factible sortir seguint la fissura fins el cim.

Per baixar no hem vist cap fita, però ha resultat relativament senzill amb intuïció. Sortint de la paret hem agafat una gran canal en la vessant oposada i la hem seguit fins arribar a un arbre tombat amb unes grans lloses (característic), d'aquí ens hem apropat a la carena i la hem seguit fins a trobar un passatge per on baixar darrera les Puntetes Roges on ja per corriol fresat hem tornat a peu de via.

Ara tan sols resta desfer el camí d'aproximació i de retorn a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM .......................................... Tok d Keda

APERTURISTES ....................... Joan Solé, Fran Giné, Alfons Esterlich

CORDADA ................................. Ginés Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL.................................. 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3 (2 i 3 repetits)

DIFICULTAT................................ 6a/A1

VIA SCORPIOS A LES MOLES DEL DON

 DIUMENGE, 07 DE JULIOL

Preparat la sortida del cap de setmana, veiem que la zona Nord no està per fer gaires provatures, segons la meteo pluges intermitents i amb quantitats considerables a qualsevol punt . Cal anar a Sud aprofitant que la Dana ja haurà passat seguint el seu camí vers el Nord.

A la ronda final quedem el Pep , el Pere i jo perquè l' Angel i en Toni s'han avançat i ja son pel Ports des de divendres.

Nosaltres sortim a les 7, 30 de Vilafranca i anem directes fins la zona d'esbarjo de la Franqueta on creiem que trobarem als companys i mentre esmorzem podrem fer el cafè amb ells.

Sembla tot coordinat, arribem a lloc just quan ells ja prenen el cafè amb una colla d'escaladors de Terol que han coincidit. Després tots anem fins l'aparcament de Lliveros per repartir-nos en cordades.

Ells van a les Gronses, però nosaltres portem un objectiu més cobejat, la via Scorpios a les Moles del Don. Sortim del cotxe junts però aviat els deixem per creuat el riu sota el nostre objectiu i remuntar la pendent fins sota la paret de les Moles del Don. On veiem cridanera la fissura que intentarem seguir.

A la primera tirada tenim dues opcions, una directa ,més difícil, i la original però que fa un recorregut molt complicat per les cordes. Nosaltres escollim l'original començant per un diedre que tenim a la dreta, superat el diedre anem fins un arbre per llaçar-o i superar un petit mut que ens porta a un flanqueig horitzontal a l'esquerra fins un altre diedre sota el que trobarem un parabolt, ara tan sols resta superar aquest fins la feixa on hi ha la reunió.

Cal dir que la roca es molt dolenta i plena de molsa, et jugues una costellada olímpica.

Nosaltres hem posat un flotant al primer diedre, una baga llarga al arbre, un flotant a mig flanqueig i un altre poc abans d'entrar a la feixa de la reunió, però les cordes fan un quatre molt marcat i hem tingut problemes per recuperar-les, el segon de cordada mentre pujava ha trobat un burí sense plaqueta després del parabolt. Ës una tirada “molt expo” .

La segona tirada canvia el qualificatiu de “expo “ pel de “difícil i mantinguda” diuen les cordades que és amb diferencia la més difícil de la via, jo personalment les he trobat totes molt difícils però aquesta, endemés, molt més mantinguda. Hem trobat divuit assegurances (12 parabolts i dos pitons) algun parabolt te com a veí un burí o un espit vell, però com podeu imaginar hem xapat el parabolt!!!. A més hem posat quatre flotants més.

La tercera tirada és igual de difícil però et dona un xic més de “vidilla”, passatges molt difícils on cal jugar amb les assegurances que hi ha més el que puguis posar, amb un tram molt obligat just sortir de la reunió. Trobarem set parabolts , dos espits i nosaltres hem acabat d'amanir-la amb tres flotants. La entrada a la reunió amb un encastament suau et dona la “vidilla” necessària per a qualificar-la de més fàcil que l'anterior.

La quarta tirada “teòricament” més assequible comença posant-te les piles, no hi ha res i cal protegir-la bé, no trobarem un espit i un burí fins que no arribem a mitja tirada. Per sobre un tram difícil a protegir amb flotants ens deixa en una plataforma de la que “teòricament tindríem que sortir , sense problemes.

La darrera tirada, la qualificaria de ben buscada però mal assegurada. Nosaltres tindríem que veure una assegurança a prop de la reunió però no veiem res i decidim pujar una placa que tenim sobre fins una feixa, ales hores veiem una possible sortida a l'esquerra entre vaumes i desploms, mentre anem cercant l'assegurança fins que veiem a l'esquerra i a l'altura de la reunió un burí vell amb plaqueta, anem per on no va la via però seguint la feixa a l'esquerra i dins una vauma trobem la reunió del pot de registre, l'hem encertada al menys en el darrer tram. No fem reunió i acabem de pujar fins el cim on fem reunió.

Com que el primer de corada no ha posat res fins la reunió del pot de registre, els segons intentem sortir per la via original i ens trobem amb un passatge molt expo, (la corda et protegeix per darrera al haver un gran desplom sobre, si caus en aquest punt surts disparat de la paret ) Superat aquest tram ja es fàcil fins el cim.

A la dreta , uns deu metres veiem la instal·lació de rapel que amb tres tirades ens deixa a peu de via.

Una via molt potent i amb roca a controlar

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Scorpios

APERTURISTES ....................Armand Ballart , Albert Merino

CORDADA...............................Pere Giró, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...............................Joc Camalots fins nª3, Fissurers petits, estrep, 18 cintes

DIFICULTAT............................ 6a/A1

VIA CASPA I CARIES

 DIMARTS, 13 DE SETEMBRE

Aqui a Montoro sabem que el temps canviara el dimecres, però no tenim ganes que la pluja ens atrapi , o sigui que decidim començar a preparar la fugida.

Aquesta tormenta afectara tot el territori uns dies i no sabem on anar per pasar la resta de setmana. Finalment decidim fer el cami de tornada i aprofitem per visitar la zona que no coneixem.

Anem fins a Pitarque per localitzar zones d'escalada de les que tenim referencies, las

Agujas de Pitarque, la Torre del Greco,........... per si un dia tornem, tenir-les localitzades.

Despres carretera i manta direcció als Ports on volem passar la nit i intentar escalar.

Ens quedem a la Franqueta on les instal·lacions que hi ha ens permeten menjar a cobert i estar arrecerats del fort vent que fa.

Al mati, encara no plou però tenim el cel completament cobert però no ens espantem i sortim a escalar, el temps decidira si podrem fer-ho o no.

Hem decidit fer dues cordades, nosaltres escollim la via Caspa i caries que fa molts anys havia fet però que no he repetit més.

Els companys de l'altre cotxe es decideixen per la “Salsitxes tibetanes”.

Arribem a peu de via i encara no plou, però amb una humitat altissima que ens deixa xops.

La via es sencilla i esta completament equipada com quasi totes les vies de la Gronsa, o sigui que tan sols agafem cintes i cap a munt.

El temps ens ha aguantat fins la darrera tirada on ha començat a plovisquejar però poc.

Suficient per a deixar la baixada un xic perillosa, però hem arribat al cami sans i estalvis.

Al parquing trobem als companys que ens esperen per anar a dinar abans de fer carretera per tornar a casa.

Hem decidit tornar uns dies i tornar a sortir una vegada acabat aquest episodi de mal temps.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM DE LA VIA ........................................ Caspa i Caries

APERTURISTES ...................................... M. Huguet, I. Monsonis

COMPANYS DE CORDA ......................... Benjami Audet , Isabel Notivoli

MATERIAL................................................. 12 cintes

DIFICULTAT................................................ V

AUTOVIA DE PEATGE

 DIJOUS, 30 DE JUNY

Aquesta setmana sortirem dijous aprofitant que les temperatures baixen un xic.

Per seguir fent metres sense castigar gaire el braç proposo anar a les Gronses on podrem escalar a l'ombra i son vies suaus.

Sense correr gaire a les deu estem aparcats a parquing de Lliberos , on cosa extranya tan sols hi ha una furgoneta aparcada...... estarem tranquils !!!.

La proposta incial és començar per una via oberta pels companys Rovira -Alarcon que esta a la part dreta de la paret o sigui on el Sol tocara més tard.

La ressenya que tenim es poc definida i ja sabem que ens costara trobar per on va. Per referencies de la foto ressenya tenim que anar a la torrentera de la dreta i pujar uns metres fins a trobar un parabolt.

Nosaltres una vegada arribem a l'altura de paret on comencen les vies d'aquest sector (Catalana , Retorno de la Inquisicion) comencem a buscar, sense exit, l'esmentat parabolt fins que ens cansem i decidim encordar-nos i pujar per les rampes (és pot fer sense cordes, però....... ).

Pugem fins a superar una pedra punjaguda caracteristica que hi ha a mig torrentera i seguim pujant fins que en un repla de la canal per fi trobem el parabolt. Cal pujar uns seixanta metres per sobre on comencen les vies anteriors.

El primer parbolt l'hem trobat, ara cal continuar remuntant la placa fins que trobem un altre parabolt solitari que esta a uns seixanta metres més, no hem trobat res d'entrada mentre pugem, però el segon si que ha vist un parabolt un xic a l'esquerra del nostre recorregut.

La segona tirada, tercera per nosaltres segueix la mateixa tonica, no trobem res fins arribar a una zona on la roca no sembla tan bona i a l'esquerra d'un arbres trobem un parabolt, però com que encara no prtem gaires metres seguim pujant fins arribar a un petit replà on hi ha un nou parabolt.

La tercera tirada , entre arbres veiem uns quants metres per sobre una placa llaminera on brilla un nou parabolt, però ens separa un terreny no gaire agrait, sembla que la via vagi amb tendencia a la dreta per cercar un diedre amb arbres i despres torni a l'esquerra per anar a cercar el parabolt que hem vist per sobre. En el recorregut hem trobat una arrel d'abre llaçada amb una baga.

Aqui, tot i que tan sols hi ha un parabolt sembla segur que és una reunió, per sobre el millor tram de tota la via. Un seguit de plaques amb molt bona roca, amb algun pas explosiu però assegurat amb parabolts, de fet en veiem cinc.

Aquesta tirada , molt maca, per ella sola ja val la pena fer la via, comença amb un tram on predomina la finura fins asituar-se sota un petit desplom on cal tibar de braços amb molt bona roca. Superat el desplom una placa amb roca de primera fins una petita feixa, per sobre es veu un altre parabolt, però mirant veiem una reunió amb tres parabolts a uns tres metres a l'esquerra, dins una canal i pensant que la reunió anterior es de tan sols un parabolt, decidim anar-hi per seguretat. Crec que aqui ens hem posat a la via Run Run.

La següent tirada, la fem per la canal amb roca dolenta fins a tornar a sortir a la roca bona del esperó on trobem altre vegada assegurances, dos parabolts per superar un petit desplom i una nova reunió amb tres parabolts, just sota el cim.

Amb el temps que hem perdut per trobar la via, el Sol ja apreta de valent tot i que encara no ens atrapa, però al cim si ...... i decidim baixar a peu per darrera.

La via, segons els aperturistes es pot baixar rapelant, però a cap de les reunions que hem fet ( excepte la del cim i l'anterior) no estan preparades per rapelar i no volem passar estona cercant les reunions bones ( que segur que hi son !!!).

Preferim marxar a refrescar-nos per dins amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................Autovia de peatge

APERTURISTES.................... A. Alarcon i J. Rovira

COMPANYS DE CORDA ...... Isabel Notivoli

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFICULTAT............................ V+

MATINAL PASSADA PER AIGUA

 DIMECRES, 02 DE MARÇ

Aquesta setmana ens ajuntem cinc, just per omplir un cotxe .

La primera inteció era anar a Ponent però la meteo ens ha fet variar el plantejament i intentem escapolir-nos de la pluja anant al Sud.

El Joan i el Felip, tenen clar on volen centrar els seus esforços, nosaltres tres no tant, però segur que trobarem alguna via a fer per la zona.

Finalment ens decantem per fer la via “ Beltegueuse” que esta un xic més a la dreta que la dels companys.

Arribem a peu de paret tot mirant de trobar el peu de via, però no veiem per on deu començar, molt a l'esquerra hi ha el lloc on comencen moltes vies “Arrels”, “Picasso Miró les tapies”, “Negra flor” però la que volem fer comença més a la dreta, molt propera a la “Tintin a les moles”, com que no veiem cap assegurança per la zona intermitja decidim pujar per la “Tintin a les Moles” fins la primera reunió sobre el diedre. Una tirada facil protegida amb quatre parabolts.

La segona tirada veiem que comença a l'esquerra de la reunió on trobem alguns parabolts que van amb tendencia a l'esquerra, no és per on creiem que anava la via però no veiem res més a la dreta fins arribar a la linia de la Tintin o sigui que seguim les assegurances i mentre anem pujant cada vegada tenim mes clar que no es la via que voliem fer, uff!!!. Si es un cinquè? bufff !!!. Però anem trobant parabolts algun espit i fins i tot un pont de roca vell de veritat.

Total que desprès de cinquanta metres fent un arc arribem a la tercera reunió de la Tintin. Crec que hem fet un tram de cada via de l'esquerra i no hem vist la reunió que toricament teniem a 35 metres.

A la reunió ens cauen quatre gotes que ho deixen tot mullat i dubtem si sortir per dalt (queden els 40 metres de la darrera tirada de la Tintin, on coincideixen les dues vies)

El seny ens aconsella baixar i amb dos rapels estem altre vegada al terra.

Mentre repartim el material venen el Felip i el Joan que també han baixat i volen tornar a provar d'escalar ara que torna a sortir (temporalment ), el Sol.

Ells es posen a la via “ Tintin a les Moles” i nosaltres escollim la via “Cavall de Quatre Faves”.

La primera tirada puja per una canal enfonsada entre dos contraforts, on no trobarem cap assegurança, però si algun arbre per aprofitar. La reunió la fem en un repla a la dreta dels companys.

La segona puja per una fissura bruta però quasi no la toca i aprofita la paret de la dreta. Aquesta tirada esta orientada a Est i ara ja quasi no hi toca el Sol. La roca també es nota més humida. Trobarem quatre assegurances, crec recordar tres parabolts i un espit, però cada un d'un color diferent.

Per sobre es veu una gran placa amb un desplom que salvarem per l'esquerra. No veiem cap assegurança fins que despres de molt mirar veiem un quimic fet de barra corrugada però com que la roca es fosca i el ferro també costa molt de veure.

Ens enfilem fins allà i despres la mateixa tònica, cal portar un detector de metalls per veure les assegurances que a més de lluny estan mimetitzades amb la roca.

Arribem a la reunió cimera on acaben totes les vies del sector havent trobat quatre quimics i un espit, (no sabem si hi ha més assegurances).

A dalt recollim el material amb una esgarrapada perquè torna a ploure i marxem a perseguir als companys que han sortit abans que nosaltres.

Per avui ja en tenim prou de mullar-nos i decidim anar a Horta per fer un bon apat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Beltegeuse

APERTURISTES................. J. Carreté

COMPANYS DE CORDA...... G. Rodriguez, I.Notivoli

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFICULTAT........................... V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................... Cavall de Quatre Faves

APERTURISTES......................... ????

COMPANYS DE CORDA ........... G. Rodriguez, I.Notivoli

MATERIAL ................................. 10 cintes

DIFICULTAT................................ V

VIA MANUEL MUÑOZ

 DIUMENGE, 27 DE FEBRER

Aquesta setmana, despres de molt temps sense coincidir m'ha trucat el Jordi per sortir el diumenge. Amb el temps que fa que no coincidim , no dubto en confirmar la meva disponibilitat.

A més la proposta que em fa es de les que no es poden rebutjar, anar a fer una via que em porta mala estrugança , la Manuel Muñoz.

Finalment el diumenge, sortim sols.

Despres de fer l'aturada per esmorzar arribem al parquing sobre les deu i comencem la agradable aproximació a peu de via.

La primera tirada, com sempre, es resisteix a que pugui fer el primer tram en lliure. Crec que la dificultat es molt més gran que la que diu la ressenya, estrep i amunt !!!.

La resta de tirada es deixa fer més bé, és un cinquè molt apretat i obligat, però com que és la tercera vegada que el faig, vaig més tranquil. Trobarem sis parabolts i un pont de roca petit a llaçar

La segona tirada, comença amb dos passatges d'estrep per sortir a una placa amb bonys que cal anar sortejant a dreta i esquerra per terreny llimat per l'aigua fins poc abans d'entrar a la reunió on hi ha una apretada més consistent. La tirada esta ben assegurada amb set parabolts i dificilment podrem posar res més.

La tercera tirada és la darrera tirada que he fet fins ara, les dues vegades anteriors, la pluja ens ha fet baixar. Avui tot i estar molt emboirat no sembla que vagi a ploure.

La tirada es dura amb una entrada al diedre molt incomoda i dificil, tonica que es mante durant tota la tirada. Trobarem set parabolts pero hem posat a més un camalot del 0,75 i un altre del nº 1.

La quarta tirada supera un diedre molt marcat i més brut que l'anterior tirada, amb una entrada potent que ja t'avisa que no baixis la guardia perquè es força exigent. Trobarem quatre parabolts però a més hem posat tres camalots mitjans. La reunió esta just a la dreta d'un arbre.

La cinquena tirada, per als “lolos” deu ser la “hostia”, un mur vertical amb les assegurances doblades, (hi ha l'espit vell i just al costat el parabolt nou), que per a nosaltres els “mortals” ens va de conya per fer artificial comode. Els passos son llargs. Trobarem onze assegurances i en el primer tram que es lliure podem reforçar-lo tot i que nosaltres no ho hem fet.

La sisena tirada, es estranya, comença amb un petit diedre a la dreta de la reunió per posar-se sobre un bloc que sobresurt sota un desplomb i sobre d'aquest hi ha la seguent assegurança, és dificil de xapar perquè estas incomode sota el balmat i no post sortir-te gaire per no caure. Una vegada xapat cal fer un parell de passatges en artificial i sortir per una placa amb panxes on trobarem passatges dificils i obligats abans d'entrar en una rampa que ens porta a la reunió en uns arbres.

La setena tirada és la més facil de la via, cal remuntar una llastra enganxada a la paret fins que aquesta s'aplana i trobem la reunió. La tirada tot i serfacil cal anar en compte per la roca. Trobarem dues assegurances.

La vuitena tirada, comença amb una apretada, just sobre la reunió, per a continuació fer un parell de passos en artificial i despres seguir per una placa ja més suau fins la reunió en un avantcim. Trobarem set assegurances.

Teoricament aqui acaba la via però nosaltres encara hem fet uns metres més assegurats per superar un resalt facil que cal fer per arribar al cim.

Per la baixada cal travessar tot el cim i en un primer collet que trobarem baixar a la dreta per un cami poc marcat amb fites i pintades que ens porten directes al cami d'aproximació.

Ara directes al cotxe i cap a casa .

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. Manuel Muñoz

APERTURISTES ........................ A. Vedo, M. Miró, J. Soler, J. Solé, A. Olivier

COMPANYS DE CORDA............ Jordi Rosillo

MATERIAL.................................. 12 cintes, estrep, joc discret de Camalots

DIFICULTAT................................ Ae/V+

OBSESSIÓ CONTINUA

 DIJOUS, 23 DE DESEMBRE

Ens acostem al fi d'any i toca fer revisió dels objectius, (és una deformació professional el fet d'haver treballat molts anys per objectius), ara que podria obviar-los encara m'agrada fixar-ne alguns a principis d'any i veure si els he aconseguit en acabar aquest.

Aquest any sembla que quasi tots els haure asolit, tan sols un el tinc un xic endarrerit i vull intentar aconseguir-lo.

La Isabel s'ofereix per acompanyar-me i baixem a Ports per fer la via “ Obsessió continua” una via que porto dies intentant fer-la però el temps i les obres que han fet a la zona m'han impossibilitat de fer-la abans.

Avui baixem a Ports sense saber si el tram dels Estrets ja esta obert i tenim sort, per fi s'han acabat les obres i podem aparcar al parquing de “Lliberos”.

Com que la via és curta anem fent temps perquè el Sol escalfi la roca i no tinguem sensació de fred.

Tenim un parell de ressenyes diferents però la fotografica es la millor per situar la via, la darrera vegada varem equivocar-nos i varem fer la via veïna “Anarcoma”.

La primera tirada comença facil però amb les assegurances espaiades i cal anar en compte, poc a poc la paret es redreça i l'entrada a la reunió ja pica una mica. Trobarem vuit parabolts per a un recorregut de cinquanta metres.

La segona tirada és la més dura i dificil, esta ben assegurada amb deu parabolts per a trenta metres, però hi ha algun tram molt dur que hem resolt amb un estrep.La dificultat no afluixa fins arribar a la reunió i tot i l'estrep cal fer trams amb les assegurances força lluny.

La tercera tirada, comença dificil amb algun passatge obligat i poc a poc les assegurances van espaiant-se i la dificultat baixa fins la reunió.

Com que tenim tot el material a peu de via, no sortim per dalt i fem tres rapels per tornar a peu de via.

Hem aconseguit el nostre objectiu i preferim no fer res més i anar a fer un bon mos i la cervesa de rigor a la benzinera de Rasquera, ja cami de tornada.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................................. Obsessió Continua

APERTURISTES …...................... V. Sanchez, C. Reig, A. Mateu i J. Vallvé

COMPANYS DE CORDA ….......... I. Notivoli

MATERIAL.................................... 12 cintes, estrep

DIFICULTAT.................................. 6a/Ae