Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 29 de juny de 2015

VIA NURIA

DISSABTE, 27 DE JUNY

Aquesta setmana sortim a escalar sota l’amenaça d’un solejada d’espant, per tant estem molt dubtosos  del lloc on anar fins que al final decidim pujar a Sant Honorat.
El nostre objectiu és la via Nuria que porta molt de temps ancorada a la cartera de pendents, però una piulada d’en Jaume l’ha tret del fons de la llista. És una cara Nord , tot i que molts comentaris a la xarxa o contradiuen per la calor que hi han passat allà. En realitat la via està orientada al Nord Est i fins el migdia i toca el sol, tot i que sigui de resquitllada.
Un altre dubte a esvair és el tema de l’aproximació, Castell Llebrer o Coll de Mu. Nosaltres escollim el Coll de Mu donat que ja conec l’aproximació en cotxe i fins la feixa de les orelles és un terreny conegut, la resta una incògnita.

A les 9, 30 ja estem aparcats i preparats per la descoberta, tot desprès d’un bon esmorzar a Oliana. Trobar la feixa de les orelles no ens costa gaire i anem trobant alguna petita fita, el camí és còmode, fins quasi el final, on tenim que passar un petit tram mullat i just al final de la feixa, dos parabolts amb maillon ens diuen que tenim que fer el ràpel de 30 metres.


Al peu de la paret, cal seguir flanquejant a l’esquerra, per un terreny poc fresat, un tram més fins trobar les famoses maquines de rentar i fer la darrera remuntada fins el peu de l’aresta, són les 10,30. Ens ha costat una hora arribar al peu de via i davant nostre veiem una cordada de tres que ja estan preparant el material a la feixa d’inici. Amb la distancia no els coneixem , però quan pugem a la reunió, si, són la colla dels "col·leccionistes de vies", en Joan Prunera i dos companys més, en Ricard i en Joaquim que han fet la mateixa pensada que nosaltres, però ells han pujat pel Castell Llebrer.


La primera tirada comença forta i cal fer dos passos de Ae, hem posat un pedal al segon parabolt i ja hem pogut seguir, la tirada és maca però puges amb molta cura perquè l'aspecte de la roca no dona confiança, per sort la via esta molt assegurada i no pateixes gaire, tan sols en algun “aleje”, pocs. La dificultat de la tirada és mantinguda en el cinquè o cinquè superior.


La segona comença igual que la primera però ja comences a veure les orelles a la via i pots llegir-la millor, no sempre la línea recte és la millor per anar d’una assegurança a l’altre. El tram final de la tirada és el mes obligat, amb un parell de moviments més difícils destacant de la resta.


Bàsicament aquí s’acaben les dificultats de la via, ara venen tres llargs sense historia,  tot i que cal anar mirant per on puges ja que hi ha alguna panxeta que et demana concentració, el problema més gran que he trobat en aquestes tirades és que el sol entra en diagonal i et deixa cec i costa trobar les assegurances que aquí ja estan més espaiades.


La darrera tirada, el recorregut que fa es molt interessant, però la roca és molt descomposta  i cal pujar amb molta cura


Una vegada al cim, hem començat la baixada junts amb la cordada que ens precedia tot comentant la via, però aviat ens  separem, ells en direcció al Castell Llebrer i nosaltres al Coll de Mu, amb l’ intenció de retrobar-nos a Oliana davant d’una bona cervesa.

JOSEP ESTRUCH

8 comentaris:

  1. Ei companys, molt bona l'escalada i millor la companyia. Fins la propera!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Ja he vist la teva piulada, coincidim en les sensacions. Espero tornar a coincidir amb vosaltres, fins aviat.
      Salut i bones escalades
      Josep Estruch

      Elimina
  2. al final de la feixa 2 parabolts? aquest camí el vam obrir l`Armand i Jo fa temps i el ràpel es feia d`un bon abre...en unaltre ordre de coses, la via nuria deu esta sobrereequipada, ja que no es feia mai i arta hi han 2 o tres cordades semanalment...

    felicitats per la repetició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paca, el arbre que dius vaig veure'l poc abans d'acabar la feixa i vaig fixar-mi perquè tenia alguna branca de sota tallada, però ara uns metres més endevant al final de la llastra hi ha dos parabollts amb tres maillons per baixar. fins un petit collet,. D'allà caminant ja estas a prop de les maquines de rentar i la via.
      Respecte a la via diuen que van re equipar-la els bombers de la Seu, fa un parell o tres anys.
      La feixa, un bon treball de recerca de l'Armand i teu, felicitats,
      Salutacions i bones escalades
      Josep Estruch

      Elimina
    2. Vem obrir el cami per poguer arribar al ultim esperó verge que quedava,allà vaig obrir una "Festa del Paca"...veu tenir que passar per el peu de via. El nou ràpel deu ser cosa dels bombers ...Salut i metres!

      Elimina
  3. Felicitats per la via! llàstima de calor no? ja que la zona s'ho val, ara que amb una mica de fresca ha de ser impressionant; veig que finalment has fet la ressenya amb la foto de perfil, queda prou be.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, gràcies per les fotos però al final vaig decidir-me per l'aresta, per la definició de la foto i poder ampliar-la per marcar la ressenya sobre, l'itinerari tampoc queda tan allunyat de la realitat.
      De la zona va sobrar-me la patejada de tornada fins el coll de Mu,(1 hora), no coneixer bé la zona té això, cal anar pel cami segur per poder arribar bé.
      Bones escaldes.
      Josep Estruch

      Elimina
  4. Va ser una sorpresa trobar-nos amb vosaltres Josep i Lluis.

    Un entorn de pel·lícula, bona via i millor companyia.

    ResponElimina