DIMECRES, 8 DE JULIOL
L’Estiu segueix fent
de les seves i presenta un panorama força tòrrid per aquesta setmana , per sort
jo amb la família passarem uns dies al Solsonès a la recerca de la poca frescor
que puguem trobar. Aquest fet però, no impedeix que intenti mantenir la
tradició de sortir a escalar sempre que puc, per tant , moc uns quans fils per
aconseguir un company que vulgui escalar el dimecres.
A la primera ,
resposta positiva!!, el Visa diu que pujarà per escalar i conèixer la zona ,
sempre i quan, anem a un lloc amb bona roca i mínima aproximació.
Ja em tens a mi fent
treball de prospecció i proposant-li anar a escalar al Riu Lacó.
La proposta és bona
però no vaig preveure que la calor seria tan intensa i començo a cercar
alternatives per fugir de la calor. En aquests casos, la millor opció és
demanar informació a algun
escalador de la zona que coneix tots el racons, per trobar
alternatives. Vaig escollir al Romàntic Guerrer , un gran coneixedor i
aperturista de la zona.
La seva proposta és contundent,
- el Riu Lacó és un forn a l’estiu – millor cercar altres indrets, que per la
zona n’hi ha de tots colors.
El dimecres de bon
matí el Visa arriba amb ganes de gresca i li proposo altres alternatives que he
trobat per fugir de la calor, però ell és d’ idees fixes i les ressenyes que
havia vist de riu Lacó li van agradar, per tant, ve mentalitzat d’anar a
conèixer la zona i fer el que puguem, fins que la calor ens foragiti.
Trobar el lloc no ens
costa gaire, encara que d’entrada ens saltem el punt d’aparcament però aviat
rectifiquem i en pocs minuts estem a peu de paret.
Per ara, les 10 del
matí, la temperatura és força agradable i decidim posar-nos a fer feina. Anem a
la part central de la paret per fer una de les vies clàssiques de la zona, la via
Sufi, però una vegada a peu de via ens agrada més una consistent placa que hi
ha a l’esquerra, com que porto el llibre de la zona, aviat escollim la via més
lògica, la Regal de Reis que segueix un sistema de fissures que ratllen la
paret.
La primera tirada hi
ha un pas més delicat que la resta poc abans d’entrar en un nínxol que dóna pas
a una fissura molt elegant que et porta a la reunió, el pas més difícil deu ser
cinquè superior i la resta un cinquè fàcil , tot , amb molt bona pedra.
La segona tirada comença
amb un flanqueig d’equilibri molt estètic per entrar dins un marcat díedre,
(llàstima que estigui brut), una vegada al final del díedre cal fer un petit
flanqueig a la dreta per evitar una zona desplomada (recte amunt, diuen que és
6b) però per la dreta la dificultat baixa a cinquè grau, encara que la roca no
és tan bona. Finalment cal entrar a la reunió per terreny brut i amb pedres
saltarines.
A la paret comença a
fer-hi calor però una lleugera brisa facilita que la sensació sigui bona, per
tant decidim baixar pels ràpels i provar una nova via. Que hem vist a la dreta, pel vell mig de la placa.
Una vegada al terra
optem per provar la via situada més a la dreta, la via Aurora boreal, de la que
tan sols hem fet la primera tirada bàsicament per dos motius, el primer perquè
la calor comença a apretar de valent i la segona que el grau ja és més
contundent i els peus queden contents amb les regletes i canaletess que hi ha
per progressar.
Nosaltres hem fet la
versió fàcil i ens ha semblat un 6a potent però hi ha una versió heavy molt més
directa i difícil.
Sortim del lloc per
cames perquè a la paret ja hi torren castanyes i preferim anar a refrescar-nos
a la piscina amb una bona cerveza. La paret ens ha semblat un bon lloc per
anar-hi sense calor, bona, roca molt semblant a la Sud del Pedra i amb el grau collat. Llàstima que les vies són curtes. Segur que hi tornarem.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada