Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 16 de juliol de 2015

REGAL DE REIS

DIMECRES, 8 DE JULIOL

L’Estiu segueix fent de les seves i presenta un panorama força tòrrid per aquesta setmana , per sort jo amb la família passarem uns dies al Solsonès a la recerca de la poca frescor que puguem trobar. Aquest fet però, no impedeix que intenti mantenir la tradició de sortir a escalar sempre que puc, per tant , moc uns quans fils per aconseguir un company que vulgui escalar el dimecres.
A la primera , resposta positiva!!, el Visa diu que pujarà per escalar i conèixer la zona , sempre i quan, anem a un lloc amb bona roca i mínima aproximació.
Ja em tens a mi fent treball de prospecció i proposant-li anar a escalar al Riu Lacó.
La proposta és bona però no vaig preveure que la calor seria tan intensa i començo a cercar alternatives per fugir de la calor. En aquests casos, la millor opció és demanar informació  a algun escalador   de la zona  que coneix tots el racons, per trobar alternatives. Vaig escollir al Romàntic Guerrer , un gran coneixedor i aperturista de la zona.
La seva proposta és contundent, - el Riu Lacó és un forn a l’estiu – millor cercar altres indrets, que per la zona n’hi ha de tots colors.


El dimecres de bon matí el Visa arriba amb ganes de gresca i li proposo altres alternatives que he trobat per fugir de la calor, però ell és d’ idees fixes i les ressenyes que havia vist de riu Lacó li van agradar, per tant, ve mentalitzat d’anar a conèixer la zona i fer el que puguem, fins que la calor ens foragiti.
Trobar el lloc no ens costa gaire, encara que d’entrada ens saltem el punt d’aparcament però aviat rectifiquem i en pocs minuts estem a peu de paret.
Per ara, les 10 del matí, la temperatura és força agradable i decidim posar-nos a fer feina. Anem a la part central de la paret per fer una de les vies clàssiques de la zona, la via Sufi, però una vegada a peu de via ens agrada més una consistent placa que hi ha a l’esquerra, com que porto el llibre de la zona, aviat escollim la via més lògica, la Regal de Reis que segueix un sistema de fissures que ratllen la paret.


La primera tirada hi ha un pas més delicat que la resta poc abans d’entrar en un nínxol que dóna pas a una fissura molt elegant que et porta a la reunió, el pas més difícil deu ser cinquè superior i la resta un cinquè fàcil , tot , amb molt bona pedra.


La segona tirada comença amb un flanqueig d’equilibri molt estètic per entrar dins un marcat díedre, (llàstima que estigui brut), una vegada al final del díedre cal fer un petit flanqueig a la dreta per evitar una zona desplomada (recte amunt, diuen que és 6b) però per la dreta la dificultat baixa a cinquè grau, encara que la roca no és tan bona. Finalment cal entrar a la reunió per terreny brut i amb pedres saltarines.


A la paret comença a fer-hi calor però una lleugera brisa facilita que la sensació sigui bona, per tant decidim baixar pels ràpels i provar una nova via. Que hem vist  a la dreta,  pel vell mig de la placa.


Una vegada al terra optem per provar la via situada més a la dreta, la via Aurora boreal, de la que tan sols hem fet la primera tirada bàsicament per dos motius, el primer perquè la calor comença a apretar de valent i la segona que el grau ja és més contundent i els peus queden contents amb les regletes i canaletess que hi ha per progressar.
Nosaltres hem fet la versió fàcil i ens ha semblat un 6a potent però hi ha una versió heavy molt més directa i difícil.
Sortim del lloc per cames perquè a la paret ja hi torren castanyes i preferim anar a refrescar-nos a la piscina amb una bona cerveza. La paret ens ha semblat un bon lloc per anar-hi sense calor, bona, roca molt semblant a la Sud del Pedra i amb el grau collat. Llàstima que les vies són curtes. Segur que hi tornarem.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada