Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 15 de juliol de 2015

ANGLADA GUILLAMON

DISSABTE, 04 DE JULIOL.

Un nou dia per fugir de el calor que no dóna treva, aquesta setmana l’estiu torna a refermar de valent , s’imposa cercar una paret, el més ombrívola possible. La meva proposta és anar a la cara Nord del Pollegó superior del Pedra, no tinc clar quina via fer però una de les meves preferides és la via Anglada - Guillamon. És una via que ja vaig fer fa molts i molts anys però encara que sigui repetir és de les vies que val la pena fer-ho.


El Lluis no posa cap objecció perquè ell no l’ha fet, per tant el dissabte a les set del matí ens trobem, com és costum en nosaltres i enfilem camí de Saldes on  ens aturem per esmorzar.
A les 9 ja estem aparcats sota del refugi,  hem tingut sort de trobar un petit espai per deixar el cotxe perquè des del mirador tots el racons estan plens de cotxes.
L’aproximació a peu de via és  feixuga i sembla no acabar mai,  la forta calor ambiental fa que les cames pesin més del compte però per fi arribem al collet , just  sota la piràmide inicial on veiem a una cordada que ja ha començat la via Cerdà Pokorski, que va  uns metres a l’esquerra de la nostra via.


Tot i que de joves no ens posàvem les sabates d’escalar ni ens encordàvem fins arribar al final de la piràmide, aquesta vegada ens encordem de bon principi, els anys no passen en va, en aquest tram fem dues tirades de 40 metres ben bons, fins arribar al principi de la via pròpiament dit, la dificultat no és gran, però algun pas de quart grau segur que l’hem fet, sobretot poc abans d’entrar a la reunió on comença  la via.


La tercera tirada, és curta, uns 25 metres i hi ha els pitons originals en bastant bon estat, a més pot reforçar-se la tirada amb flotants resultant una tirada d’ una dificultat de cinquè superior amb passatges de A0, si confies amb els pitons, o A1 si prefereixes ser més conservador i penjar l’estrep per no tibar dels claus.
En la quarta tirada hem trobat la mateixa dificultat però canvia el fet que el material vell, millor no tocar-lo a excepció del primer i últim clau de la tirada, la resta millor posar-hi flotants que queden a caldo perquè el material vell són tacs de fusta amb molt mal aspecte, la fissura inicial diuen que és de sisè i molt, però nosaltres  hem fet  A0 i un pas de A1 per sortir d’ ella.


La cinquena tirada presenta d’entrada un començament potent, cal superar un bloc, on hi ha tres o quatre pitons molt ben posats fins entrar en un díedre, en aquest, la verticalitat  baixa i permet progressar amb més tranquil·litat
La sisena tirada ressegueix tot el díedre fins arribar just sota un pas d’encastament, no hi ha moltes assegurances però és fàcil de protegir amb camelots i amb una dificultat de cinquè grau.


La setena tirada és fàcil, un quart grau, tan sols hi ha la complicació de superar l’encastament inicial que és tan estret que et veus obligat a fer-lo sense motxilla, la resta cal cercar la millor roca per arribar a la reunió.
La vuitena tirada està situada just en un creuament de díedres, cal agafar el de la dreta que en una sèrie de plaques fàcils d’assegurar i amb una dificultat baixa ens porta fins una cornisa molt gran, aquesta tirada té 60 metres llargs.


La novena tirada és en realitat un canvi de reunió per una feixa molt ample fins un collet situat a l’esquerra nostre, hem fet reunió en la mateixa aresta.
La desena tirada és bàsicament d’orientació, cal cercar el començament d’un díedre que progressivament va tancant-se, hem fet la reunió en un arbre a un llarg de corda de l’anterior, el arbre te una cinta vella a la soca.


En aquesta tirada hem tingut un xic de pastel, el Lluis ha pujat fins un punt on el díedre es converteix en encastament, però a vist un burí a la dreta i sota una fissura, (que és la referència que teníem), fent reunió allà. Jo he pujat i segons la ressenya, en la següent tirada calia fer un flanqueig a la dreta i m’he embarcat per unes plaques descompostes fins que he girat l’aresta. Aleshores he vist que la feixa bona era uns metres per sobre nostre i m’ha calgut recular primer fins la reunió i posteriorment agafar el camí bo fins la reunió dotzena. La fissura que cal agafar a la dreta de la canal està una vegada superats els primers metres d’encastament, (hi ha un pitó al principi de la fissura).


La tirada tretze és un flanqueig d’uns 10 metres a la dreta per una vira molt estreta fins el principi d’una placa encastament que és la següent tirada.
La tirada catorze és de les maques de la via, amb una dificultat assequible de cinquè grau cal superar una placa llisa on en algun punt et fa utilitzar la paret que queda darrera com a punt de recolzament i progressió en oposició per desprès agafar un flanqueig a l’esquerra fins a creuar l’aresta i fer reunió en un arbre.


Les següents dues tirades són fàcils, de tercer grau, però cal saber llegir la roca per no desviar-se de l’itinerari, fins el punt on cal decidir si pugem al cim o sortim pel collet de la cova.
Com que la calor ambiental ha fet estralls amb les nostres reserves de beguda i ja estem secs, decidim deixar la via i estalviar-nos el primer tram de tartera que segons diuen està en mal estat i baixem per la tartera del Gat amb molt millors condicions, estalviant-nos de retruc un hora llarga d’activitat.

De baixada si que ens aturem al refugi , on per poc no els deixem sense provisions de cervesa. 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada