Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 17 d’agost de 2015

VIA ELIXIR PARA CALVOS

DISSABTE, 08 D’AGOST
Una vegada acomplert el primer tram de vacances descansant una setmana a Jou, tenim la costum de  fer una escapada a un lloc desconegut per  fer turisme i alguna escalada per la zona, però aquest any ens ha costat molt trobar res a Catalunya,- i desprès diuen que hi ha crisi- , res de res fins que finalment hem trobat una casa a Pics d’Europa, que sens dubtar-ho hem llogat, ja tenim l’escapada preparada.
 Però a darrera hora l’altre família s’ha tirat enrere i ara tenim lloc per vacances però jo no tinc company per escalar.
Pujar a Picos i no fer cap escalada pot resultar decebedor, per tant, començo a cercar agencies de guies per saber preus i disponibilitats,( millor pagar que no fer res). El dissabte dia 1 d’agost decideixo pujar al Bruc per esmorzar i acomiadar-me dels companys i coses de la vida coincidim amb en Cesar Comas.
Mentre parlem de les respectives vacances em diu que ells pugen a Covadonga aquests dies per assistir al campament de muntanya del Centre de Tarrassa, parlant decidim trucar-nos una vegada assentats i preparar alguna escalada.
 He salvat les vacances!!.
Una vegada establerts, ell prop de Covadonga i jo prop de Potes, ens truquem i decidim sortir el dia 8. Em caldrà fer uns 100 quilometres per anar a trobar-lo, però l’objectiu s’ho val.


La primera escalada que volem fer és la via “Elixir para calvos” al Fresnidiello i a les 8 del matí estem tots dos esmorzant a Arenas de Cabrales. D’allà enfilem la carretera de Sotres i aviat estem aparcats sota les parets , encara que envoltats de boira i una humitat del 100%.
Com que soc un fanàtic del “ Meteoblue” el convenço per començar a pujar, la meteo diu que millorarà - encara que no ho sembli.


 Al enfilar l’aproximació arriben quatre companys del Cesar que també estan al campament amb la mateixa intenció que nosaltres i els convencem perquè pugin, ara serem sis a la paret i encara , més tard s’enganxen un parell de cordades de francesos a la nostre via i dues cordades més a vies veïnes.


La primera tirada està completament molla i en molts punts cal progressar per llocs on regalima l’aigua, però poc a poc aconseguim fer-la. La dificultat és de cinquè superior en el punt més difícil, però està ben assegurada i tan sols cal reforçar-la en algun punt.
Per agilitzar la progressió hem decidit fer dues cordades de tres persones, per tant a la nostra cordada anem, jo , el Cesar i en Josep Anton, a la següent hi ha en Ramon, en 
Josep i un company que no recordo el nom


La segona tirada és com la primera  són les dues tirades més difícils de la via. Per sort he encertat en la meteo i comença a sortir el sol de tal manera que en poca estona tota la paret queda seca, si haguéssim esperat un xic, no hauríem patit tant a la primera tirada per trepitjar regalims d’aigua. L’aspecte de la paret a canviat al 100%.


Per no alentir les cordades, decidim fer varies tirades sense canviar al primer de corda i quasi sense assabentar-nos ens presentem al cim tot fent les vuit tirades de la paret.
Cal dir que la roca és boníssima i el grau suau, tant, que hem acabat tots amb els dits encesos i els palpissos adolorits del que punxa la roca.


Atès que hi ha cordades darrera, decidim pujar fins el com i baixar per la canal , un recorregut que cal agafar-se amb tranquil·litat perquè una relliscada amb l’herba pot tenir greus conseqüències.



Una vegada reunits al pàrquing, ens acomiadem i nosaltres baixem a Arenas de Cabrales per fer la cervesa de rigor, aquesta vegada acompanyada d’unes patates braves al formatge de Cabrales per  fer país. 

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Vaja, quina sort finalment havr trobat company! Picos no t'els acabes...veig que a la foto final hi conec força gent, l'amic Ramonet, quin fiera!! el Cuc no us va acompanyar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, com va tot?.
      Va dir-me el Cesar, que era al campament però no va poder venir cap dels dos dies a escalar amb nosaltres, una llàstima.
      Al Ramonet i al Pepe, els conexia de fa molts i molts anys, tants que no els vaig coneixer fins estar una estona parlant amb ells. Va esser una grata sorpresa poder escalar amb ells
      Salutacions
      Josep Estruch

      Elimina