Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 18 d’agost de 2015

ESPERO SUD CUETO AGERO

DILLUNS, 10 D’AGOST

El diumenge  tornem a trucar-nos amb el Cesar perqué dilluns donen bon temps i podrem aprofritar-ho per fer una nova escalada, aquesta vegada a la vessant de Potes, o sigui que li toca a ell fer quilometres de bon matí.


La meva proposta és fer l’Espero Sud de Cueto Agero, un cim molt característic que hi ha al engorgat de la Hermida, proper a Potes.
Avui el Cesar ve acompanyat d’un nou company, el Francesc, i tots tres emprenem aquesta aventura que és molt diferent a l’anterior però igualment interessant.


Les referències que tenim de l’aproximació no són gaire precises però amb intuïció no ens costa gaire arribar al revolt on tenim que deixar el cotxe, ara tan sols resta arribar a peu de paret per trobar la via.
En un principi fallem i pugem molt a l’esquerra però aviat veiem l’error i podem rectificar i trobem sense problemes el cable de la ferrada.


Pugem sense encordar-nos fins la reunió 0 al fil de l’aresta, una suada de nassos, hem fet uns cent metres de desnivell . Ara ja estem situats i toca posar-nos en solfa.
A diferencia de l’anterior via, aquesta no està equipada, tan sols alguna assegurança per indicar el camí, la resta cal muntar-ho, incloent-hi alguna reunió.
La primera tirada comença fàcil fins arribar al díedre, però aquest és dur de pelar cal reforçar-lo bé, està graduat de cinquè superior però n’he trobat de més fàcils amb aquesta graduació.


La segona tirada és de transició , fins una alzina situada en plena aresta, nosaltres hem fet reunió al arbre però just sobre i a l’esquerra hi ha una reunió amb dos parabolts nova ??.
La tercera és com la primera , primer fàcil, però desprès ensenya les dents, a més en el tram complicat és difícil d’assegurar.


La quarta tirada és curta però matona, uns vint metres, però el díedre extraplomat de la ressenya és molt dur, hem començat en lliure i hem acabat com hem pogut, cal estar molt fort i àgil per superar aquest tram.


La cinquena tirada és més mantinguda que l’anterior però també més franca, intercalant passos de A0 i lliure pots anar fent tenint present que cal protegir-la.
La sisena tirada és més fàcil però cal anar en compte per la quantitat de herbes que hi ha.
A partir d’aquí la dificultat baixa i queden tres tirades amb una dificultat de quart grau, tot i que les ressenyes marquen les dificultats d’aquest tram en tercer.


La baixada és molt còmoda, per l’aresta oposada fins una cabana de pastor que hi ha al coll i per un camí fressat pel bestia fins el peu de via.
Sortint de la via directes a fer la cervesa a Potes on ens acomiadem, jo marxo en dos dies, i amb la proposta de retrobar-nos per Montserrat. Ha estat una sort trobar al Cesar, he aconseguit fer els dos objectius que tenia i puc tornar a casa satisfet.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada