DISSABTE, 19 DE SETEMBRE
La setmana passada
varem venir aquí amb un temps que donava bo al mati i dolent per la tarda però
la pluja va fer-nos baixar al migdia
arribant a la segona tirada, avui les
prediccions són bones i decidim tornar-ho a provar.
Per canviar, comencem
les tirades al reves, jo començo i el Lluis farà les tirades parells.
La primera tirada la
setmana anterior la varem fer per la via “carquinyoli” però jo tinc ganes de
fer-la per l’itinerari original i espavilar-me amb les assegurances per tant
tan sols aprofito el primer parabolt amb
una baga molt llarga i la resta la protegeixo amb flotants. La tirada no és
difícil però tampoc és fàcil, vaja , que cal mirar-se algun passatge abans
d’arribar a la savina gran de la feixa.
La segona la fa el
Lluis , és una tirada més mantinguda que la primera però amb una dificultat
semblant, no hi ha assegurances però és fàcil de protegir.
La tercera és terreny
nou per nosaltres i cal buscar-se la vida i no caure amb la temptació d’agafar
els parabolts de la via “balsam de tigre”. (nosaltres hem saltat a la dreta d’
un petit esperó i hem trobat un pitó vell però a partir d’allà res de res) fins
una reunió de burils vells situada a la dreta de la reunió de terra de
dinosaures, he pogut protegir la tirada amb savines i un parell de camelots
petits.
La quarta tirada la
hem fet per la “terra de dinosaures” que està molt protegida, al contrari del
díedre on no hem vist res, i tan sols estan uns dos metres separades, el Lluis
ha fet la tirada i ha seguit fins la reunió de “Balsam de tigre” situada molt a
l’esquerra.
La cinquena, aquí ja
anem ben perduts, jo segueixo la feixa a l’esquerra fins una gran savina i just
darrera d’ella per un díedre fins un petit bosc penjat, però aquí les cordes
freguen molt i decideixo fer reunió.
La sisena, el Lluis
s’enfila per un esperonet a l’esquerra de la reunió amb roca més aviat dolenta
i segueix progressant fins la carena cimera amb uns 60 metres de corda. La
tirada no és difícil però amb roca molt trencada.
La primera intenció
era empalmar aquesta via amb l’esperó ploramiques però per avui ja hem tingut
la nostra dosi de navegació i decidim deixar l’esperó (que és màs de lo mismo) per
una propera vegada.
Una vegada al cotxe
veiem que és molt aviat per tornar a
casa i escollim anar a fer esportiva en alguna zona propera i decidim anar a
les plaques del Marcel
Que el Lluis ja
coneix però que jo no. Una vegada al lloc fem tres vies (la figuereta, la senyo
no xirula i avalakov). La veritat que m’han agradat força , la seva morfologia
m’ha recordat la Sud del Pedra o el Ripollès, la llàstima que estan orientades
a Sud i encara fa una calor d’espant, per tant, una vegada tastat el pastis,
anem a fer la cervesa al bar Tahusa de Coll de Nargó
J. ESTRUCH
Ei Josep,
ResponEliminaAquesta és una via en la que es fa difícil de seguir la línia correcte però, que si ho aconsegueixes, et queda un bon regust de boca ja que cal protegir-ho tot.
Salut i independència
Hola Joan,
EliminaTot i no fer l'itinerari original varem gaudir-la molt i va resultar una matinal força entretinguda.
Salutacions i bones escalades
hola companys,
ResponEliminanosaltres la vam fer al gener d'enguany, i és ben cert que costa de seguir la via original!
La nostra ressenya-aventura la podeu veure a :
https://picasaweb.google.com/jcastellssole/ViaOlaiaParetBucolicaAltUrgell#
i si l'enllaç no funciona, busqueu al "senyor Google":
picasa jordi castells via olaia
Salut i a seguir tibant!!
francesc bòria
Hola Francesc,
EliminaHe mirat la vostra piada i crec que ens varem perdre a la quarta tirada (nosaltres varem pujar per un altre diedre que hi ha més a l'esquerra i per les fotos que he vist no tan agraït, però que hi farem!!!. és cosa de l'aventura.
Salutacions i bones escalades.
Josep Estruch
és ben bé "terreny d'aventura"...
EliminaSalutacions cordials i a tibar amunt!
fcesc bòria.