VIA OLAÏA

DISSABTE, 19 DE SETEMBRE

La setmana passada varem venir aquí amb un temps que donava bo al mati i dolent per la tarda però la pluja va fer-nos baixar  al migdia arribant a la segona tirada, avui  les prediccions són bones i decidim tornar-ho a provar.

Per canviar, comencem les tirades al reves, jo començo i el Lluis farà les tirades parells.

La primera tirada la setmana anterior la varem fer per la via “carquinyoli” però jo tinc ganes de fer-la per l’itinerari original i espavilar-me amb les assegurances per tant tan  sols aprofito el primer parabolt amb una baga molt llarga i la resta la protegeixo amb flotants. La tirada no és difícil però tampoc és fàcil, vaja , que cal mirar-se algun passatge abans d’arribar a la savina gran de la feixa.

La segona la fa el Lluis , és una tirada més mantinguda que la primera però amb una dificultat semblant, no hi ha assegurances però és fàcil de protegir.

La tercera és terreny nou per nosaltres i cal buscar-se la vida i no caure amb la temptació d’agafar els parabolts de la via “balsam de tigre”. (nosaltres hem saltat a la dreta d’ un petit esperó i hem trobat un pitó vell però a partir d’allà res de res) fins una reunió de burils vells situada a la dreta de la reunió de terra de dinosaures, he pogut protegir la tirada amb savines i un parell de camelots petits.

La quarta tirada la hem fet per la “terra de dinosaures” que està molt protegida, al contrari del díedre on no hem vist res, i tan sols estan uns dos metres separades, el Lluis ha fet la tirada i ha seguit fins la reunió de “Balsam de tigre” situada molt a l’esquerra.

La cinquena, aquí ja anem ben perduts, jo segueixo la feixa a l’esquerra fins una gran savina i just darrera d’ella per un díedre fins un petit bosc penjat, però aquí les cordes freguen molt i decideixo fer reunió.

La sisena, el Lluis s’enfila per un esperonet a l’esquerra de la reunió amb roca més aviat dolenta i segueix progressant fins la carena cimera amb uns 60 metres de corda. La tirada no és difícil però amb roca molt trencada.

La primera intenció era empalmar aquesta via amb l’esperó ploramiques però per avui ja hem tingut la nostra dosi de navegació i decidim deixar l’esperó (que és màs de lo mismo) per una propera vegada.

Una vegada al cotxe veiem que  és molt aviat per tornar a casa i escollim anar a fer esportiva en alguna zona propera i decidim anar a les plaques del Marcel

Que el Lluis ja coneix però que jo no. Una vegada al lloc fem tres vies (la figuereta, la senyo no xirula i avalakov). La veritat que m’han agradat força , la seva morfologia m’ha recordat la Sud del Pedra o el Ripollès, la llàstima que estan orientades a Sud i encara fa una calor d’espant, per tant, una vegada tastat el pastis, anem a fer la cervesa al bar Tahusa de Coll de Nargó

J. ESTRUCH