DIUMENGE, 30 DE JUNY 2024
Dimecres passat varem fer una gran clàssica, i avui fem un canvi de xip i anem a cercar una via que fa poc va sortir del forn de la ma dels incansables “Rumba Team”.
Aquesta colla d'escaladors ens tenen mal acostumats i totes les vies que fan tenen el seu puntet pi cantó i d'aventura que tan ens agrada
Avui buscant la “fresca” i l'aventura anem a provar la via “Triple B” a la Coma de l'Orri.
Com sempre que anem per aquestes contrades amb la colla del Penedes, ens trobem a Manresa i d'allà marxem en un sols cotxe, cal estalviar.
Arribem al pàrquing i quasi no trobem aparcament , però podem encabir el cotxe al costat de la carretera.
Mentre esmorzem i preparem el material, decidim les cordades i decidim fer-ne dues, la primera amb l'Angel i el Pep i la segona en Pere i jo. Anirem amb una corda sola cada una de les cordades, perquè la baixada es fa caminant.
Sabem que la via està a la dreta de la via “Cordada 25” que ja hem fet i per alguna foto que vaig fer de la paret creiem tenir localitzades les tirades superiors. La de sota ja son figues d'un altre paner, ..... ens tocara buscar!!!.
Sortim del cotxe i prenem el camí de la Coma de l'Orri tot creuant el pont de fusta, el seguim fins quasi arribar al punt on tenim que tornar a creuar el torrent, (l'anterior vegada varem remuntar el torrent per la vessant dreta fins arribar a la vertical de la paret i després bosc a traves fins a trobar la via.
Aquesta vegada hem vist una fita que abans de deixar el bosc es decanta a lla dreta per un corriol que va pujant suaument, hem arribat sota la paret tot seguint alguna fita, i sembla que ja hi som però no hi ha cap senyal ni es veu el primer pitó tal com diu la ressenya.
D'aquest punt hem seguit per sota un petit contrafort de roca i hem pujat a sobre pel seu costat dret fins arribar a un petit replà amb un arbre caigut, una fletxa picada a la roca i el pitó visible a uns cinc metres del terra. Ara si que l'hem encertat !!!.
La primera tirada comença per una fissura inclinada , molt característica que seguirem fins el final, per sobre una placa on veurem un parabolt i per sobre en un petit desplom un pitó, sortim del desplom per l'esquerra i arribem a una petita feixa sobre la que veiem un altre parabolt i sobre d'un diedre la reunió. A la tirada trobarem dos parabolts i dos pitons.
La segona tirada surt de la reunió recte a munt fins un parabolt que assenyala el punt on cal flanquejar a la dreta per sobre uns daus que sobresurten de la paret (aquest tram m'ha recordat molt a la via “Vall d'en bas” en la seva quarta tirada). Superat aquest tram cal flanquejar per sota un arbre llaçat i creuar unes plaques a la dreta fins un arbre que hi ha sota un diedre molt marcat, superant el diedre trobarem la reunió amb un arbre llaçat i un parabolt.
A la tirada trobarem quatre parabolts i un arbre llaçat.
Per tal d' assegurar be al company nosaltres hem fet un canvi de reunió. La reunió que estem es el principi d'una feixa que hem creuat a l'esquerra fins un altre pi llaçat just a l'aresta esquerra, allà entre el pi i un merlet molt gran que hi ha, hem fet reunió.
La tercera tirada és una de les tirades “potents” de la via, bé, de fet a partir d'aquí les hem trobat totes “potents” i “bones”.
La tirada comença amb un petit flanqueig a l'esquerra per agafar la base d'una fissura, la tirada segueix tota la fissura fins a sortir per l'aresta de l'esquerra i fer reunió al mateix cim de l'agulla.
D' assegurances tan sols hi ha els dos primers parabolts i un pitó arribant a la reunió, la resta cal protegir-la amb flotants. En Pep se la ha tret en lliure, la resta hem fet A0 o A1 al gust . La fissura permet posar-hi de tot i més.
Ara som sobre una agulla i cal repelar-la per l'altre vessant, un rapel quasi volat de uns deu metres ens deixa en un collet i creuant-lo arribem a un replà , sota una segona agulla on fem reunió.
Aquesta segona agulla és un triangle perfecte, amb una fissura que el creua de dreta a esquerra fins la meitat, per sobre una placa fina i vertical ens deixa al vèrtex superior, darrera un coll en porta a la paret de darrera on hi ha la reunió.
En aquesta tirada trobarem un pitó a final de la fissura i dos parabolts per protegir la placa.
Ara ja som a la part final de la paret, (la zona que tenia controlada per la foto), un seguit de diedres paral·lels que remunten aquesta paret.
Sortim de la reunió per la dreta per anar a cercar un diedre molt vertical que acaba en un sostre que superem per la dreta, per sobre una placa llisa i amb molsa, cal anar a l'esquerra per pujar per l'aresta, sembla molt difícil.... i ho és !!!. Per sobre un petit desplom que per la dreta fa un petit diedre que ens deixara a la reunió.
A la tirada trobarem sis parabolts i un pitó . Personalment a tirada més difícil de la via, sobretot perquè es difícil de posar més protecció de la que hi ha.
En aquesta reunió trobarem el pot de registre.
La darrera tirada és un xic més suau, però no creieu que molt menys, comença amb un diedre perfecte sobre roca rogenca, protegit per un pitó a mig recorregut, per sobre un petit tram caminant per enllaçar amb una fissura ample protegida per dos ponts de roca gegants que ens deixen sobre una agulla, ara tan sos resta superar unes grades fàcils però “tontes” d'escalar per arribar a un arbre llaçat que és el final de la via.
Per arribar al coll per on es baixa cal superar un tram fàcil i carenejar fins el coll, hi ha un parabolt i és la mateixa sortida que la de la via “Cordada 25”.
La baixada, poc a poc i amb cura, anat seguint fites fins arribar al camí de la Coma de l'Orri.
Hem pujat buscant fresqueta i hem trobat “fred”, també cercàvem aventura i l'hem trobada.
Via molt bonica i entretinguda com ens tenen acostumats.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................... Triple B
APERTURISTES................... B. Jover, J. Quellos, J. Tapia
CORDADA ............................ Pere Giró, Josep Estruch, Pep Riba, Angel Guilen
MATERIAL.............................. 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3
DIFICULTAT............................ 6a/A1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada