DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE
Una nova setmana de
descoberta, si dimecres passat varem anar a Lleida, aquesta setmana el temps no
dona bones perspectives per anar a aquesta zona i decidim quedar-nos per aquí,
on sembla que aguantarà el suficient per poder escalar, i la veritat que hem
encertat de ple, hem passat inclús un xic de calor.
(imatges del Blog d`en Passarell)
El VISA té compromisos familiars i no ens pot acompanyar, però la seva insistència en anar a conèixer zones d’esportiva a calat en nosaltres i tot i no acompanyar-nos, seguim el seu consell.
Com tenim per costum,
primer cal esmorzar a Ca l’Anna i desprès decidir qui anem i on anem. Aquesta
vegada li toca el torn anar a la Font de l’Ametlló que tot i ser una zona
clàssica és completament desconeguda per nosaltres. Ens apuntem el Cèsar Comas,
en Joan Oliva, jo i el Lluis que desprès de l’ accident ja comença a tenir el
cuquet de l’ escalada fent-li formigueig als palmells i que vol acompanyar-nos encara que no vol
escalar .
Cap dels quatre
coneix l’ aproximació però amb les referències que ens han donat alguns companys
i la guia de escalades al voltant de Barcelona no tenim cap problema i anem
directes al nostre objectiu.
Ara sí que anem ben
venuts, pels croquis de la guia ens costa molt situar-nos i anem a parar a una
via de 6c , que fem amb molta més pena que gloria, (deu ni dor com tiben
aquestes parets, tan sols hem fet bé les dues primeres assegurances, la resta ,
Ao com un cosac !!!). (A casa he vist les ressenyes del blog del Passarell i he
pogut situar les vies)
La resta de vies ja
hem anat més d’ intuïció i hem fet tres
vies, dues de 6a+ una tercera de v+ .
A les dues ja en tenim
prou i tornem al Bruc i a casa per
dinar.
Una bona matinal en
la que hem evitat el mal temps i hem pogut escalar com si enmig del l' estiu
estiguéssim.
J. ESTRUCH
Ep! veig que no heu tardat en anar-hi; aquí al ser les vies tan curtes, el grau és a bloc, és a dir, apretadot.
ResponEliminaSalutacions Jaume,
EliminaEra la nostra primera visita a l'escola i segurament repetirem, però ens posarem a vies més humanes.
Josep Estruch