DISSABTE, 21 DE
NOVEMBRE
Aquesta setmana
tornem a coincidir amb el Jordi i comencem a preparar un objectiu que sigui
engrescador per a tots dos, però els meteoròlegs ens tenen a tots espantats amb
un canvi radical de temps per aquest cap de setmana i les nostres perspectives
de sortir cal adaptar-les a les
informacions que rebem.
Per tant el divendres
acaben de definir-nos i canviem el nostre primer objectiu, el Pedraforca, per
un altre més arrecerat, Vilanova de Meià.
En aquesta zona hi ha
molts objectius potencials, molta feina a fer, però n’hi ha una via que tinc en
cartera des de fa molt de temps però que sempre la deixo aparcada per anar a
altres vies, es tracta del díedre Farreny a la Roca Alta.
El Díedre Farreny és
una via molt estètica, suau, que bé és podria combinar amb altres de la zona,
Mantecas, Far West,... etc, però el fet de tenir que baixar caminant per tornar
a arribar a peu de via fa que és passin les ganes d’escalar.
Avui tenim l’oportunitat de anar-hi, el Jordi necessita tornar aviat a casa, el
temps aconsella anar a una paret de la cara sud i Vilanova de Meià està més
protegida que no pas el Pedraforca.
Sortim d’Esparreguera
a les sis trenta i a les vuit ja estem al bar Cirera de Vilanova amb l’única
companyia dels caçadors que com sempre és reuneixen aquí per preparar les
batudes, però malauradament esta plovent, encara que molt poc. De fet el
Meteoblue ja ho deia que plouria una estona al matí però desprès sortiria el
sol sense contemplacions.
Amb aquesta
perspectiva allarguem l’esmorzar una bona estona a l’espera de veure els
primers canvis que comencen a ser visibles sobre les deu del matí. En aquest
impàs, han marxat els caçadors i alguna cordada d’escaladors ha vingut a
començar el dia amb un bon esmorzar.
A les deu pugem fins
el collet on deixarem el cotxe amb la
sorpresa que hi ha un caçador de guaita que ens aconsella no escalar perquè hi
ha batuda des de Rubies fins la canal de l’esquerra de la Roca Alta i per
espantar-nos diu que les bales reboten, nosaltres li diem que estem fora del
seu camp d’actuació i no el molestarem, a més que jo sàpiga els senglars no
volen i si venen vindran de ponent i nosaltres estem a llevant del seu punt de
guaita.
No gaire convençut
marxa al seu amagatall i ens deixa tranquils, però una cordada de francesos que
també volia fer el Díedre decideixen deixar-ho per a una propera vegada, per
tant estarem sols a la via.
Al pàrquing fa un
vent de mil dimonis que desaconsella pujar però mirant la paret els arbres ni
es mouen, per tant cal intentar-ho.
La primera tirada la
comencem per l’original que és fàcil però amb roca bastant dolenta, sobretot al
principi. No hi ha assegurances però amb un arbre a mig recorregut que ajuda a rebaixar la exposició d’aquest
tram.
La segona és un xic
més difícil i hem posat dos camelots, també hem trobat els primers rastres
d’incultura, un espàrrec de parabolt sense plaqueta.
La reunió la fem al
arbre que hi ha al principi del díedre, on seguim trobant restes d’incultura
humana , dos espàrrecs sense plaqueta
La tercera és la
tirada més mantinguda de la via, amb una dificultat de cinquè grau , és una
tirada per gaudir-la hi ha tres assegurances (crec recordar) dos pitons i un
parabolt, però on teòricament hi ha la reunió tan sols hi ha dos espàrrecs
sense plaqueta i he anat a fer la reunió uns cinc metres més amunt amb un
parabolt , un arbre, un camelot i un fissurer, com podeu veure quasi tot
flotants per culpa d’uns subnormals que no satisfets de treure les assegurances,
a més desmunten reunions i deixen els espàrrecs perquè si hi ha algú que cau es
faci força mal.
Puc entendre (que no
ho entenc) que si una tirada pot fer-se
amb flotants, la gent “bona“ tregui assegurances fixes, però no em cap al cap
que desmuntin una reunió, és una salvatjada que tan sols pot sortir de gent malalta.
La quarta tirada
segueix el díedre amb petits passatges d’encastament fins el punt que aquest es
tanca per arbres i cal sortir a l’esquerra per entrar a la reunió sobre un gran
arbre. En aquesta reunió no hi ha res i cal fer la tota amb flotants. (No
aniria malament un parell de parabolts, a li fi és una reunió i la seguretat
esta per davant de tot).
La cinquena tirada ja
la hem fet directes fins el cim, un primer tram fàcil fins una reunió que ens
hem saltat i desprès deixar el díedre per la dreta per sortir al cim per un
terreny amb roca crostosa i arrodonida però amb bones savines per assegurar el
tram.
Són les tretze hores
i és aviat per tornar a casa però massa tard per embarcar-nos en una altre via,
per tant decidim aprofitar que estem dalt per visitar la zona d’esportiva de
Roca Alta esquerra, (per cert molt divertida i amb boníssima roca).
Hem fet tres tirades
sense saber on ens posàvem , dues de cinquè grau i una de sis a . En aquest
punt les boires i el sol que comença a estar molt baix ens aconsellen deixar-ho
i marxem canal avall a la recerca del cotxe i directes al bar Cirera per fer la
cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Ei aquesta és de les bones! Enhorabona. Així que algun il.luminat ha fet "neteja"? resto avisat, gràcies.
ResponEliminaAhir vam poder repetir aquesta via clàssica i ens va encantar. Es una via del 78 que es va obrir sense expansionista expressament, ja que es deixar protegir prou be. Si parabolem totes les vies farem desaparèixer un tipus d'escalada autèntica i d'aventura.
ResponEliminaEs només la meva opinió.