Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 23 de novembre de 2015

DÍEDRE FARRENY

DISSABTE, 21 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tornem a coincidir amb el Jordi i comencem a preparar un objectiu que sigui engrescador per a tots dos, però els meteoròlegs ens tenen a tots espantats amb un canvi radical de temps per aquest cap de setmana i les nostres perspectives de sortir cal  adaptar-les a les informacions que rebem.
Per tant el divendres acaben de definir-nos i canviem el nostre primer objectiu, el Pedraforca, per un altre més arrecerat, Vilanova de Meià.
En aquesta zona hi ha molts objectius potencials, molta feina a fer, però n’hi ha una via que tinc en cartera des de fa molt de temps però que sempre la deixo aparcada per anar a altres vies, es tracta del díedre Farreny a la Roca Alta.


El Díedre Farreny és una via molt estètica, suau, que bé és podria combinar amb altres de la zona, Mantecas, Far West,... etc, però el fet de tenir que baixar caminant per tornar a arribar a peu de via fa que és passin les ganes d’escalar.


Avui tenim l’oportunitat de anar-hi, el Jordi necessita tornar aviat a casa, el temps aconsella anar a una paret de la cara sud i Vilanova de Meià està més protegida que no pas el Pedraforca.
Sortim d’Esparreguera a les sis trenta i a les vuit ja estem al bar Cirera de Vilanova amb l’única companyia dels caçadors que com sempre és reuneixen aquí per preparar les batudes, però malauradament esta plovent, encara que molt poc. De fet el Meteoblue ja ho deia que plouria una estona al matí però desprès sortiria el sol sense contemplacions.
Amb aquesta perspectiva allarguem l’esmorzar una bona estona a l’espera de veure els primers canvis que comencen a ser visibles sobre les deu del matí. En aquest impàs, han marxat els caçadors i alguna cordada d’escaladors ha vingut a començar el dia amb un bon esmorzar.


A les deu pugem fins el collet on deixarem el cotxe  amb la sorpresa que hi ha un caçador de guaita que ens aconsella no escalar perquè hi ha batuda des de Rubies fins la canal de l’esquerra de la Roca Alta i per espantar-nos diu que les bales reboten, nosaltres li diem que estem fora del seu camp d’actuació i no el molestarem, a més que jo sàpiga els senglars no volen i si venen vindran de ponent i nosaltres estem a llevant del seu punt de guaita.
No gaire convençut marxa al seu amagatall i ens deixa tranquils, però una cordada de francesos que també volia fer el Díedre decideixen deixar-ho per a una propera vegada, per tant estarem sols a la via.


Al pàrquing fa un vent de mil dimonis que desaconsella pujar però mirant la paret els arbres ni es mouen, per tant cal intentar-ho.
La primera tirada la comencem per l’original que és fàcil però amb roca bastant dolenta, sobretot al principi. No hi ha assegurances però amb un arbre a mig recorregut  que ajuda a rebaixar la exposició d’aquest tram.


La segona és un xic més difícil i hem posat dos camelots, també hem trobat els primers rastres d’incultura, un espàrrec de parabolt sense plaqueta.
La reunió la fem al arbre que hi ha al principi del díedre, on seguim trobant restes d’incultura humana , dos espàrrecs sense plaqueta
La tercera és la tirada més mantinguda de la via, amb una dificultat de cinquè grau , és una tirada per gaudir-la hi ha tres assegurances (crec recordar) dos pitons i un parabolt, però on teòricament hi ha la reunió tan sols hi ha dos espàrrecs sense plaqueta i he anat a fer la reunió uns cinc metres més amunt amb un parabolt , un arbre, un camelot i un fissurer, com podeu veure quasi tot flotants per culpa d’uns subnormals que no satisfets de treure les assegurances, a més desmunten reunions i deixen els espàrrecs perquè si hi ha algú que cau es faci força mal.


Puc entendre (que no ho entenc) que si una tirada  pot fer-se amb flotants, la gent “bona“ tregui assegurances fixes, però no em cap al cap que desmuntin una reunió, és una salvatjada que tan sols pot sortir de gent malalta.


La quarta tirada segueix el díedre amb petits passatges d’encastament fins el punt que aquest es tanca per arbres i cal sortir a l’esquerra per entrar a la reunió sobre un gran arbre. En aquesta reunió no hi ha res i cal fer la tota amb flotants. (No aniria malament un parell de parabolts, a li fi és una reunió i la seguretat esta per davant de tot).


La cinquena tirada ja la hem fet directes fins el cim, un primer tram fàcil fins una reunió que ens hem saltat i desprès deixar el díedre per la dreta per sortir al cim per un terreny amb roca crostosa i arrodonida però amb bones savines per assegurar el tram.




















Són les tretze hores i és aviat per tornar a casa però massa tard per embarcar-nos en una altre via, per tant decidim aprofitar que estem dalt per visitar la zona d’esportiva de Roca Alta esquerra, (per cert molt divertida i amb boníssima roca).




















Hem fet tres tirades sense saber on ens posàvem , dues de cinquè grau i una de sis a . En aquest punt les boires i el sol que comença a estar molt baix ens aconsellen deixar-ho i marxem canal avall a la recerca del cotxe i directes al bar Cirera per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Ei aquesta és de les bones! Enhorabona. Així que algun il.luminat ha fet "neteja"? resto avisat, gràcies.

    ResponElimina
  2. Ahir vam poder repetir aquesta via clàssica i ens va encantar. Es una via del 78 que es va obrir sense expansionista expressament, ja que es deixar protegir prou be. Si parabolem totes les vies farem desaparèixer un tipus d'escalada autèntica i d'aventura.
    Es només la meva opinió.

    ResponElimina