Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 7 de desembre del 2015

OCELLS DE NYLON

DISSABTE, 05 DE DESEMBRE

Estem acabant l’any però el fred és resisteix a venir, per tant nosaltres aprofitem per escalar tot el que podem per si més tard venen tempestes que ens deixin tancats a casa.
Tot i les boires a la plana i a la costa, anar a Ager és una assegurança de bon temps i al quedar amb el Cèsar varem decidir que seria el millor lloc per fer una escapadeta i poder tornar aviat a casa.


Jo feia molts dies que volia fer la via Ocells de nylon i no acabava de trobar el dia per anar-hi i li  vaig proposar.
El dissabte ens trobem al Bruc a les set del mati, perquè volem tornar aviat a casa però també volem aturar-nos per esmorzar a Bellcaire  i després poder fer la via amb tranquil·litat.
A les nou del mati , ja estem aparcats sota la paret i començant a preparar el material i a les deu ja comencem a escalar la primera tirada.


La primera tirada de quaranta metres comença amb un mur vertical monolític on la primera part està assegurada, encara que amb les assegurances una mica allunyades i la resta cal auto protegir-te, cal anar segur i tranquil per saber trobar el millor recorregut que no és precisament en línea recte. Nosaltres hem reforçat la tirada amb dos camelots petits.


La segona no té la roca tan bona, comença per una fissura protegida per un pitó i desprès no hi ha res fins a prop de la reunió on hi ha un altre pitó. Cal saber navegar per intuir el millor camí.
La tercera és una tirada més impressionant que no difícil però cal administrar bé la col·locació de les cordes per evitar el fregament , pot assegurar-se bé amb camelots.


La quarta, ja d’entrada impressiona, pel imponent mur per on comença, però que ben agafat no presenta gaires problemes, a continuació cal travessar una petita feixa i enfilar-se per un segon mur, tant o més bonic que el primer i fer reunió al peu de la cunya final.


La cinquena tirada comença amb un gran flanqueig a la dreta per travessar un mur molt compacte i arribar fins un petit díedre que utilitzes per posar assegurances tot i que fas la progressió per la mateixa placa, la roca en aquest tram és de cinc estrelles però per sobre cal entrar en un romenaig on la roca és bastant dubtosa i cal progressar amb cura fins sortir al cim de l’agulla.


Teòricament en aquest punt acaba la via però per tal de no sortir caminant ens apuntem a la darrera tirada de la via “paraisos fiscales” que ja he fet i que per cert no recordava tan trencada, però bé!!. Tampoc era qüestió de posar-nos a la via de la dreta amb un graduació de sis c  que pertany a la via “escaleras de caracol”.



De tornada al cotxe , encara tenim temps d’aturar-nos a Bellcaire per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH.

2 comentaris:

  1. Com aprofiteu el temps amics! una via del Remi és treball assegurat, quin crack! el flanqueig de la darrera foto impresiona! i només és Vè?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Jaume,
      Si és cinquè però del Remi, difícil i amb les assegurances lluny.
      Tot i això és una via que val la pena fer i gaudir-la.
      Salutacions i bones escalades
      Josep Estruch

      Elimina