Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 10 de desembre de 2015

SERRAT TORRAS

DIMECRES, 9 DE DESEMBRE

Aquesta setmana és diferent, desprès de quatre dies de festa , encara tinc un dia més perquè coincideix amb dimecres.
La intenció primera era sortir a fer una cordada d’ Estruch’s’s però  un dels Estruch ha passat el cap de setmana esquiant i vol aprofitar el dimecres per descansar i recuperar-se. Per tant farem una cordada d’ Estruch’s i prou, sortirem el Gerard i jo.
El primer pas, com de costum és omplir el pap i anem a Ca l’ Anna on trobem a gran part de la colla que també han fet el mateix pensament que nosaltres, sortir el dimecres que hi ha poca gent escalant.
Desprès d’ esmorzar les cordades van repartint-se per tot arreu i nosaltres decidim anar a cercar el sol i fer una via orientada al Est  (esperem no anar-hi massa tard).


El nostre objectiu és la via Serrat Torras a la roca del Corb (Montserrat), és una via assegurada amb poca aproximació i rapida (ingredients necessaris per a poder complir amb les obligacions de pare i tenir temps per anar a buscar a la Martina al sortir d’ escola).
Amb el tema del Sol hem tallat justet i tan sols ens toca de resquitllada però com que les temperatures son força altes no ens castiga gaire.
Arribem a peu de paret a les 11,30 desprès de fer el senglar l’ últim tram del camí d’ aproximació (no sé si la via es fa molt, però puc assegurar que per sota, poca gent s’ hi acosta)


Els primers metres són delicats, bàsicament per culpa de la humitat que hi ha i no trobem roca en condicions fins el darrer diedre abans de la reunió. Les ressenyes que he vist la graduen de cinquè amb passos de A1, però per mi la graduació més real seria de cinquè superior amb un parell de passos de A0.
En aquesta tirada el Gerard ha patit un xic perquè no ha fet mai artificial i no esta acostumat a fer A0 i menys en diagonal però una vegada agafat el diedre ja ha pujat com una bala fins la reunió.


La segona tirada és la millor de totes, ressegueix el llom d’un esperó molt vertical i millor roca completament en lliure i amb una graduació de cinquè més i amb les assegurances ben posades ni lluny ni massa a prop. En aquesta tirada el Gerard a gaudit a tope i m’ ha comentat que és aquesta l’ escalada que li agrada i no fer el mico agafat a les assegurances. (En quest moment he pensat en la propera tirada, pobre, no sap el que li espera!!!)


El primer tram és deixa fer bé, però poc a poc la paret va agafant verticalitat fins que la supera i es converteix en un desplom que cal superar. Nosaltres tan sols portem dos estreps i procuro deixar-li la instal·lació el més correcte possible amb els dos estreps col·locats a la part més desplomada i les bagues en posició per xapar ràpidament. També compto en que la tirada és curta i podré anar explicant-li la tècnica de progressió.


Al torn del Gerard, m’ha sorprès per la rapidesa en que ha solventat el problema, tan sols al principi li ha costat treure l’ estrep de la assegurança de sota i ha fet més força de la necessària però aviat ha captat el procediment i en un tres i no res ja era a la reunió.


La quarta tirada no te problema, un tram fàcil fins arribar al ressalt final on hi ha dues assegurances i desprès una corda fixa que t’ acompanya fins el cim.
Una vegada acabada l’ escalada, fem la foto de rigor i enfilem el camí de baixada i  al cotxe.



De tornada a casa ens aturem al Bruc per fer la cervesa de rigor donat que l’ horari encara ens ho permet.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada